- Inici
- Coneixeu el districte
- La història
- Nou Barris, 40 anys fent districte 1984-2024
- 1980-1990. La gran transformació
1980-1990. La gran transformació
Durant la dècada dels vuitanta, Barcelona va experimentar una enorme transformació.
El 2 de desembre del 1982, Pasqual Maragall i Mira va ser designat nou alcalde de Barcelona en substitució de Narcís Serra. La seva política es va basar principalment en la remodelació dels barris, la reserva d'espais per destinar-los a equipaments i zones verdes, la reestructuració urbana, l'establiment de noves àrees de centralitat i una reorganització morfològica nova de la ciutat. La designació de Barcelona com a seu per a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 va significar un impuls definitiu per modernitzar la ciutat.
El 18 de gener de 1984 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la nova divisió municipal de Barcelona en 10 districtes. Nou Barris va passar a ser el Districte 8 i es va independitzar de Sant Andreu, que es va convertir en el Districte 9. El nou districte de Nou Barris agrupava els barris de Can Peguera (llavors Ramón Albó), Canyelles, Ciutat Meridiana, Guineueta, Porta, Prosperitat, Roquetes, Torre Baró, Torre Llobeta, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Vallbona, Verdun i Vilapicina. Trinitat Vella va passar a formar part del districte de Sant Andreu. La seu del districte es va establir al barri de Canyelles i el 1988 es va traslladar a l'antic Institut Mental de la Santa Creu, al barri de Guineueta.
Des del 1984 va ser regidor del Districte de Nou Barris Juanjo Ferreiro, que es va mantenir fins a l’any 1995 al càrrec. Els veïns i veïnes de Nou Barris, que havien iniciat les seves lluites en anys anteriors per aconseguir una millor qualitat de vida, van continuar amb la seva tasca reivindicativa i les associacions veïnals i culturals van assolir més força i capacitat de decisió. L'Ajuntament va treballar de bracet amb les entitats i aviat va començar una gran transformació que va fer que, de mica en mica, Nou Barris comencés a convertir-se en un espai més de la ciutat de Barcelona. Centres cívics, casals de barri i altres equipaments van anar obrint les portes, i grans actuacions urbanístiques van començar a transformar el territori del districte.
Equipaments, espai públic i habitatge
El barri de cases barates de Can Peguera (aleshores Ramón Albó) va aconseguir que es rehabilitessin el 60 % dels seus habitatges.
Al barri de Canyelles el 1980 s'havia inaugurat el primer Centre de Planificació Familiar, i el 1985 una part del veïnat va participar en una simpàtica iniciativa per pintar un conte a les parets del barri, un acte conegut popularment com a “Canyelles Vichyssoise”. Un any després va obrir el mercat municipal.
A Ciutat Meridiana es va inaugurar el 1982 el nou institut Pablo Ruiz Picasso i tres anys després va obrir l'escola Ferrer i Guàrdia. El 1988 es va inaugurar l'actual Centre Cívic Zona Nord al local de l'antic cinema del barri, el 1989 va entrar en servei l'ambulatori, i el 1991 es va rehabilitar la Font Muguera.
A la Guineueta el 1982 es va inaugurar el monument a Blas Infante al Parc de la Guineueta, i aquell mateix any i lloc es va celebrar la primera edició de “La Cultura va de Festa”. El 1987, els residents del Mental van ser traslladats a altres centres i, a continuació, l'edifici va ser parcialment derruït per donar lloc a les futures promocions d'habitatges de Barcinova i Calinova. Els pavellons que van quedar drets van ser remodelats i s'hi va instal·lar la Seu del Districte i la Guàrdia Urbana.
Al barri de Porta el 1982 es va instal·lar el C.F. Damm i va estrenar un camp de futbol que aviat es convertiria en tota una institució per al barri. L'any 1983 es va inaugurar la nova plaça Sóller i es van estrenar habitatges destinats a acollir veïns i veïnes d'infrahabitatges d'altres zones. També va obrir les portes un nou parc de bombers i l'institut de batxillerat Francesc Flos i Calcat. El mateix any es va estrenar la plaça dels Jardins d’Alfàbia. El 1986 es va inaugurar al carrer de l'Escultor Ordóñez la nova escola Splai. El 1990 es va inaugurar part del Parc Esportiu de Can Dragó sobre els antics terrenys de RENFE-Meridiana. I el 1991 es van construir a prop d'aquest mateix espai els nous edificis destinats a l'institut de batxillerat Valldemossa i l'escola de formació professional Meridiana.
Al barri de Prosperitat es va posar en marxa el nou institut Sant Andreu. El 1984 es va obrir un tram de l'avinguda de Rio de Janeiro entre el passeig de Valldaura i l'avinguda Meridiana com a bulevard i no com a via ràpida, tal com els veïns van sol·licitar. El 1986 es va inaugurar la nova plaça d'Ángel Pestaña sobre el solar de les desaparegudes barraques de Santa Engràcia, i dos anys després es va posar en marxa el Casal de Barri gestionat pels mateixos veïns. Durant aquesta dècada els veïns i veïnes van reivindicar els solars de les clausurades fàbriques de Harry Walker i Hispano Villiers, a més de l'encara activa Ideal Plástica Flor com a equipaments per al barri. El 1991 es va redactar un PERI.
A Roquetes el 1989 es va aprovar un pla integral de reforma amb el propòsit de recuperar espais, construir nous habitatges i crear nous equipaments. A les fotos, algunes imatges del barri.
A Vilapicina es va inaugurar el nou institut de batxillerat Barcelona-Congrés, i un poliesportiu adossat.
Torre Baró va continuar sent un barri difícil d'abordar per les seves característiques i proximitat especials a la zona forestal. El 1985 es va aprovar un PERI que amb prou feines es va aplicar i el 1989 es va rehabilitar el Castell de Torre Baró com a monument i icona del districte i es va construir un mirador.
A Torre Llobeta la masia del mateix nom es va convertir el 1983 en un centre cívic després de la seva recuperació i rehabilitació (fotos). Durant tota la dècada els veïns i veïnes van lluitar pel tancament de les cotxeres d'autobusos de l'avinguda Borbó per la insalubritat i la construcció de nous equipaments al seu lloc.
Al Turó de la Peira es van construir nous habitatges de protecció oficial al carrer Doctor Pi i Molist i el 1984 es va inaugurar el Casal d’Avis. Malauradament, el 1990 es va enfonsar un bloc d'habitatges a causa de deficiències en la construcció i es va descobrir que la majoria dels habitatges estaven afectats per una patologia anomenada aluminosi. Una part dels blocs van haver de ser enderrocats i altres sotmesos a profundes rehabilitacions.
A la Trinitat Nova l'edifici de l'antiga planta asfàltica va començar a funcionar el 1981 com a Ateneu Popular autogestionat després de la seva ocupació per part dels veïns, i el 1985 es va inaugurar el parc del barri.
A Vallbona hi va haver diversos moviments veïnals reclamant pisos per al barri, i el 1984 es van inaugurar un conjunt de 64 nous habitatges i el Parc del Primer de Maig.
A Verdun es va fundar el Centre d'Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris el 1983. El 1986 es va inaugurar la plaça de Francesc Layret i el 1988 les administracions van començar a treballar en la transformació dels degradats habitatges del Governador, treball que va culminar amb la firma el 1990 d'un acord que permetria dur-la a terme. Seria l'empresa pública ADIGSA, de la Generalitat de Catalunya, que duria a terme aquests treballs els propers anys.
Infraestructures i mobilitat
Dins aquest apartat, la xarxa de metro es va endinsar plenament al districte per primera vegada l’any 1982 amb la inauguració del tram Guinardó-Roquetes de la L4 de metro. El 1986 es va urbanitzar la Via Júlia convertint aquest carrer en un bulevard en el tram comprès entre la plaça de Llucmajor i el carrer de Joaquim Valls, i en una rambla al tram comprès entre el carrer de Joaquim Valls i la Via Favència. L’any 1988 es va remodelar el tram inferior del passeig Valldaura fins a Can Dragó i es va ordenar la plaça de Llucmajor, actual plaça de la República, on a la rotonda central es va instal·lar el recuperat monument a la República (foto). Finalment, l’any 1990 es va obrir un tram del II Cinturó (Ronda de Dalt) cobert en un 60 % al seu pas per Nou Barris. Per a l'obertura d'aquesta via ràpida a la Trinitat Nova es va haver de dinamitar el “bloc fantasma” (anomenat així perquè no constava als plànols municipals i oficialment no existia), deshabitat des del 1988 (foto).