Entre el parc Central de Nou Barris i el del Turó de la Peira s’hi troba el barri de Can Peguera. Enmig dels blocs d’edificis dels barris contigus i de vies principals com el passeig de Fabra i Puig o el passeig de Valldaura, Can Peguera representa un oasi de calma. El seu nom prové d’una antiga masia on fabricaven cola. “Som un petit poble dins una gran ciutat”, detalla el president de l’associació de veïnes i veïns, Pep Ortiz. Aquest estil de vida ha pogut sobreviure gràcies a la mobilització duta a terme pels veïns i les veïnes per exigir la conservació de les cases barates.

Fer vida al carrer és comú a Can PegueraFes clic per ampliar la imatge

Fer vida al carrer és comú a Can Peguera

Preservar la història

El veïnat del barri va respirar tranquil quan l’Ajuntament va assegurar que no enderrocaria les fileres de cases baixes que predominen a Can Peguera. Ara, el pas següent és rehabilitar-les i adequar l’espai públic. Els habitatges van ser construïts el 1929 amb la idea que fossin de curta durada, però gairebé cent anys després, les cases segueixen sent utilitzades i cal “millorar-les perquè els envans són molt prims i hi ha problemes d’humitat”, explica Ortiz, i afegeix que l’objectiu és “que la gent hi pugui seguir vivint durant molt temps”.

 

L’associació de veïnes i veïnsFes clic per ampliar la imatge

L’associació de veïnes i veïns

Les “cases barates”Fes clic per ampliar la imatge

Les “cases barates”

“Vaig arribar al barri el 1962 i des de llavors he estat com a casa, a més gaudim de dos parcs genials al costat”, explica la veïna Maria Rosa Masdéu. Aquest bon ambient és general i és que “la vida al carrer és el més comú, sortim a jugar a cartes els vespres i ens coneixem tots”, segueix Masdéu. Per mantenir aquesta activitat, la renovació urbanística inclou un passatge que connecti els principals casals del barri i eliminar els obstacles de la vorera per, així, fer dels vianants els protagonistes del carrer. “El passat i la història han marcat sempre el veïnat i per això hi ha aquest arrelament tan fort”, argumenta Pep Ortiz.

 

Pep Ortiz, president de l’AVVFes clic per ampliar la imatge

“El passat i la història marquen els seus veïns, i alhora marquen com s’ha de lluitar en un futur.”

Pep Ortiz, president de l’AVV

Maria Rosa Masdéu, dona gent gran Fes clic per ampliar la imatge

“Aquí m’he casat, he viscut amb el meu marit i he tingut els meus fills. No canviaria per res Can Peguera.”

Maria Rosa Masdéu, Casal Gent Gran Can Peguera

Gran concentració d’associacionisme

Tot i ser un dels barris més petits de la ciutat, el moviment associatiu és molt fort. Un dels seus eixos principals és el casal de barri La Cosa Nostra. El centre funciona com “una entitat de segon grau”, tal com descriuen des del casal. Això vol dir que està integrada per altres projectes del barri com l’associació de veïnes i veïns, el grup de dones o l’Associació Juvenil Tronada. Des de La Cosa Nostra s’articulen diversos projectes comuns per “absorbir les diferents mirades dels col·lectius per fer un treball transversal”, expliquen.

 

Casal de barri La Cosa NostraFes clic per ampliar la imatge

Casal de barri La Cosa Nostra

Amb la integració com a objectiu principal, s’ofereixen diferents tallers, tant professionals com de voluntariat, assessorament laboral i projectes solidaris, com ara la recollida de roba. En aquesta base d’implicació amb el barri, té un paper molt important l’Associació Juvenil Tronada. Sònia Barrera, membre de l’entitat, explica: “Treballem amb nens dels 4 als 16 anys, dividits en tres projectes d’entre setmana i cap de setmana”. I afegeix: “Ara volem obrir un espai familiar per a nens dels 0 als 3 anys”. L’objectiu de Tronada, centre obert des del 1993, més enllà de ser un espai de lleure i per fer deures, relata Barrera, “és oferir un treball de forma global amb famílies i tutors”.

Sònia Barrera, Associació Juvenil TronadaFes clic per ampliar la imatge

“Tronada no és només un esplai, sinó teixir una xarxa per satisfer les necessitats en tots els àmbits.”

Sònia Barrera, Associació Juvenil Tronada

Associació Can EnsenyaFes clic per ampliar la imatge

Associació Can Ensenya

Pocs però molt implicats

D’arrels humils i amb una història reivindicativa, Can Peguera gaudeix d’una salut associativa molt forta. Sònia Barrera, de l’esplai Tronada, argumenta: “Precisament per les necessitats socials que existeixen, neix un moviment solidari molt fort al barri”. A banda dels casals, també hi ha dos projectes lligats a les persones amb discapacitat. Són els centres de Can Ensenya, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual, i l’Associació Sociocultural Matisos, que defensa els drets de les persones amb trastorn mental i lluita per la seva inclusió social.

El veïnat està molt implicat, i en aquesta línia també treballa la parròquia del barri de Sant Francesc Xavier. Manuel Pérez, el seu rector des del 2012, explica: “La lluita contra la pobresa és el principal objectiu”, per això estan lligats amb el Banc d’Aliments i se’n reparteixen a gairebé cent famílies de Can Peguera.

“Si m’imagino el barri en un futur, vull que mantingui el caràcter solidari i de fraternitat que ha tingut des dels anys trenta fins a l’actualitat”, explica el president de l’associació de veïns, Pep Ortiz. Mantenir el projecte urbanístic i les cases barates “és cabdal per mantenir la vida de barri”, segueix. En aquesta línia, acaba detallant la veïna Milagros Roqueta, “en els més de seixanta anys que fa que estic a Can Peguera, l’he vist evolucionar de totes maneres, però el més important és mantenir la seva essència”, perquè així “els més joves puguin seguir amb aquest estil de vida tan proper”.

Manuel Pérez, pare de la parròquiaFes clic per ampliar la imatge

La parròquia no és independent, està molt vinculada a La Cosa Nostra i treballa al costat del veïnat.”

Manuel Pérez, pare de la parròquia

Activitat al casal de gent granFes clic per ampliar la imatge

Activitat al casal de gent gran