Entrada i sortida de Barcelona, Ciutat Meridiana és un dels barris més joves de la capital i un dels que més mostres de lluita i d’adaptació al territori ha mostrat. El seu lloc l’havia d’ocupar un cementiri, però la idea es va rebutjar perquè era una zona massa humida. Tot i ser un espai destinat a la mort, els habitants dels alts blocs de pisos que s’hi van construir als anys seixanta s’han obstinat a fer-hi vida dignament i a lluitar per les millores socials. A més, tenen els beneficis que suposa viure al costat del parc de Collserola, tant per l’accés a la natura i l’esport com pel que fa a la salut, en comparació amb la vida al centre de la ciutat.

Vista de Ciutat Meridiana des de CollserolaFes clic per ampliar la imatge

Vista de Ciutat Meridiana des de Collserola

La tradició obrera va portar Ciutat Meridiana a reclamar els equipaments municipals mínims com escoles i centres mèdics.

L’empresari Enrique Banús i els polítics Juan Antonio Samaranch i Josep Maria Porcioles van començar l’any 1963 el projecte de construcció d’aquests habitatges. En només quatre anys es van acabar les construccions i els veïns i les veïnes van haver de començar a reclamar els equipaments mínims, com escoles o centres mèdics, alguns dels quals no van arribar fins una dècada després.

Filiberto Bravo, president de l’associació de veïnsFes clic per ampliar la imatge

“Cal invertir en el barri; tenim l’oportunitat de Collserola com a font de riquesa.”

Filiberto Bravo, president de l’associació de veïns

Local de l’associació de veïnsFes clic per ampliar la imatge

Local de l’associació de veïns

La muntanya no és excusa

La recent crisi no va tenir compassió amb el barri i li va penjar la medalla de ser la zona amb més desnonaments de tot Espanya. El veïnat no es va fer enrere, hi va plantar cara i en va aturar o suspendre molts. El president de l’associació de veïns, Filiberto Bravo, explica que “la població està molt cohesionada” i que, tot i que la lluita principal és per un habitatge digne, “millorar la connectivitat al barri és primordial per no deixar aïllada la gent de la part alta”.

Feliciana Rodríguez, expresidenta del casal de la gent gran, admet: “És difícil accedir als comerços principals per culpa de l’orografia i la falta de més escales mecàniques.” Mirta Manzetti, de l’associació La Indomable, és contundent i diu que “la muntanya no és excusa” perquè “es poden millorar els serveis i la connectivitat sempre que hi hagi voluntat per fer-ho”. “Collserola és una oportunitat”, afirma en la mateixa línia Filiberto Bravo. “Si cuidem i entenem la natura, aquesta pot donar molt al barri i sobretot als nostres joves”, sentencia.

El districte de Nou Barris és un dels que té més escales i ascensors, amb un total de disset escales mecàniques i divuit ascensors.

Parada de metro de Ciutat Meridiana, al carrer del PedraforcaFes clic per ampliar la imatge

Parada de metro de Ciutat Meridiana, al carrer del Pedraforca

Aqüeducte de Ciutat Meridiana i camp de futbolFes clic per ampliar la imatge

Aqüeducte de Ciutat Meridiana i camp de futbol

Impulsar les oportunitats laborals

La Indomable és una associació cultural i social a favor de les famílies del barri, enfocada principalment a joves i dones. Ciutat Meridiana sempre ha estat la casa i el punt de partida de molts migrants, per això Mirta Manzetti explica: “Des de La Indomable es vol donar suport moral a totes aquestes persones perquè coneguin les ajudes de què disposen i puguin integrar-se al barri.”

Moltes associacions treballen per afavorir la integració i el desenvolupament econòmic del veïnat. El Centre Cruïlla atén joves amb dificultats escolars. Un dels seus directors, Toni Parrilla, manifesta: “Qualsevol jove, independentment de la seva situació socioeconòmica, ha de tenir una oportunitat de futur.” El seu treball gira principalment entorn de l’hostaleria, “ja que és un sector amb fàcil sortida laboral, i mitjançant tallers de cuina s’intenta mobilitzar joves del barri”.

Ciutat Meridiana gaudeix d’un dels principals nuclis dinamitzadors de tot el districte

Toni Parrilla, un dels directors del Centre CruïllaFes clic per ampliar la imatge

“Amb una acollida incondicional, qualsevol jove té oportunitats de futur.”

Toni Parrilla, un dels directors del Centre Cruïlla

Un grup de joves del Centre CruïllaFes clic per ampliar la imatge

Un grup de joves del Centre Cruïlla

Entre totes les demandes, l’associació de veïns reclama tenir una zona en condicions, ja que fa més de 20 anys que estan en un barracó temporal. La Indomable tampoc no té un espai, i la presidenta del casal de la gent gran també vol un lloc més ampli per fer-hi les seves activitats. I, entre tots, destaquen que cal recuperar l’activitat comercial per proveir el veïnat de tots els serveis necessaris.

L’ateneu de fabricació és un exemple dels treballs compartits entre la ciutadania i els tècnics del barri, una forma de posar en mans del veïnat les eines principals per millorar el barri. Així, es tenen en compte les seves demandes i se’ls dona l’oportunitat de fer-les realitat. A més, Ciutat Meridiana gaudeix d’un dels principals nuclis dinamitzadors de tot el districte. A la part baixa del carrer de Vallcivera coincideixen la Biblioteca Zona Nord, el CAP, el centre cívic i els serveis socials d’atenció primària. Això, amb el metro i l’estació de tren, que està a tocar, permet al veïnat gaudir de molts espais en el quals desenvolupar la seva activitat.

El fet de tenir la muntanya de Collserola al costat és un gran avantatge per al veïnat, tant per practicar-hi esport com per la qualitat de l’aire

Ciutat Meridiana té Collserola a tocarFes clic per ampliar la imatge

Ciutat Meridiana té Collserola a tocar

El barri vist des de Can CuiàsFes clic per ampliar la imatge

El barri vist des de Can Cuiàs

Riquesa natural i cultural

Totes aquestes associacions treballen en la mateixa línia: millorar la integració dels veïns i veïnes. Mirta Manzetti té clar que “la diversitat ha de ser un enriquiment i no un impediment, però hem de treballar tots en la mateixa línia”. Per això, activitats com la festa major, el festival de dansa o la festa de menjars del món “han de ser punts de trobada i per fer pinya”. A més, a banda de totes les activitats que s’organitzen i dels centres públics on es poden desenvolupar, el fet de tenir la muntanya de Collserola al costat és un gran avantatge per al veïnat, tant perquè poden practicar-hi esport com per la qualitat de l’aire, molt millor que en altres espais molt més cèntrics de la ciutat.

Amb tot, Ciutat Meridiana ha estat sempre un barri modèlic en cohesió social. Tot i els cops de la crisi, el veïnat ha continuat organitzat i reclamant millores socials. Quan aquestes han arribat amb retard, han estat ells mateixos qui a través d’iniciatives populars han buscat llum al seu futur. En són exemples els bancs d’aliments, els grups per aturar desnonaments o els tallers per a joves i adults per millorar la formació i disminuir l’atur.

Mirador dels jardins dels Rasos de PegueraFes clic per ampliar la imatge

Mirador dels jardins dels Rasos de Peguera

Escales al carrer del PedraforcaFes clic per ampliar la imatge

Escales al carrer del Pedraforca