El triangular barri del Verdun mostra dues realitats diferenciades que s’han forjat al llarg de la seva història. D’una banda, la part baixa més propera a la via Júlia mostra una gran vitalitat comercial que fa d’aquests espais una zona molt atractiva i plena de moviment. D’altra banda, la part alta fronterera amb el barri de les Roquetes es compon bàsicament dels habitatges construïts per l’Obra Sindical del Hogar i té un format de polígon que no afavoreix l’activitat comercial i la instal·lació d’equipaments.

Davant la necessitat d’integrar socialment el barri en la seva totalitat, al principi del segle XXI es va crear el Pla comunitari del Verdun. Aquesta és una xarxa formada per les diverses associacions del barri, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament i d’altres administracions amb l’objectiu d’esbrinar les necessitats i potencialitats en tots els àmbits del Verdun. Puy Santander, de l’associació de veïnes i veïns, apunta: “S’ha de lluitar per millorar la part dels polígons del barri perquè la gent no marxi i vulgui quedar-s’hi.”

Blocs de l’Obra Sindical del HogarFes clic per ampliar la imatge

Blocs de l’Obra Sindical del Hogar

La lluita de la classe treballadora per guanyar-se un barri digne

El Pla comunitari neix després de molts anys de lluites al Verdun per millorar-hi les condicions de vida. Ja a la primera meitat del segle XX es va treballar per arranjar-hi calçades i portar-hi l’enllumenat, tal com explica Ricard Fernández des de l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris. Però l’espurna d’aquesta lluita va sorgir entre el 1952 i el 1955, en què es van construir les dues grans promocions d’habitatges del barri: el polígon de l’Obra Sindical del Hogar i els Habitatges del Governador.

Els anomenats polígons d’habitatges eren la resposta “per acabar amb el barraquisme i donar una llar a tots els treballadors nouvinguts a Barcelona”, recorda Víctor Salcedo, de l’associació de veïnes i veïns. La realitat, però, és que la qualitat dels pisos era molt baixa i en alguns casos d’uns escassos vint metres quadrats. Per contra, “aquestes condicions de marginalitat d’una classe obrera al barri van provocar la seva revolta en forma de reivindicacions socials”, segueix Salcedo. I així, durant la segona meitat del segle XX, es va treballar per tenir escoles, millorar els carrers, aconseguir semàfors i, sobretot, ampliar i reparar els blocs de l’Obra Sindical el 1973 i els del Governador el 1988.

Puy SantanderFes clic per ampliar la imatge

“S’ha de lluitar contra la marginalitat, per això cal ajudar els joves.”

Puy Santander, Associació de Veïns i Veïnes Verdun

Víctor Salcedo, Associació de Veïns i Veïnes VerdunFes clic per ampliar la imatge

“Tota la interculturalitat de mitjan segle XX ha dotat el barri d’un caràcter molt lluitador.”

Víctor Salcedo, Associació de Veïns i Veïnes Verdun

Integrar els joves per construir el futur

Els Habitatges del Governador es van acabar d’enderrocar el 2011 i les principals associacions del barri treballen per continuar millorant-ne les condicions de vida. Però el que realment preocupa és “la situació de molts joves”, explica la treballadora del casal del barri Rosa Morote.

Al casal es vol fomentar la interacció entre veïns a partir de balls i altres tallers, però “el principal problema és que no existeix un casal de joves com a tal”, detalla Morote. Tot i que al barri existeix la Fundació Pare Manel, que treballa per acabar amb la marginalitat del jovent i millorar-ne la integració, aquest projecte només treballa amb joves fins als 16 anys. “Cal, doncs, un espai on puguin fer concerts, esports o aprendre a tocar algun instrument”, sentencia Morote.

El comerç i la cultura com a eines de cohesió

Maite Fernández, dinamitzadora de l’Associació de Comerciants de Via Júlia, està d'acord amb aquesta diferenciació en dues parts del barri. Per a ella, però, “si a la part alta els pocs comerços que hi ha s’integressin a una associació comercial més gran podrien obtenir més resultats, i a més es dinamitzaria i es millorarien les relacions”. Fernández conclou: “Trobar molt comerç fora d’un carrer principal és complicat, abans hi havia molta vida en carrers secundaris que seria necessari recuperar.”

En aquest objectiu de teixir xarxes per millorar les relacions del barri hi treballen també el Centre Cultural Els Propis i el Casal de la Gent Gran. El primer, tot i ser un centre en l’àmbit de districte, “treballa i organitza concerts amb les diferents associacions del Verdun”, explica el seu president, Edgar Collado. Segons ell, “tot és important per ajudar-nos en l’àmbit social i cultural”.

Plaça de Francesc LayretFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Francesc Layret

Casal de barri VerdunFes clic per ampliar la imatge

Casal de barri Verdun

Rejovenir el Verdun

Tot i les característiques peculiars del barri que en poden dificultar el creixement social, el Verdun té un molt bon teixit associatiu, sobretot a partir de la tasca del Pla comunitari. D’altra banda, “cal rejovenir el barri per augmentar la participació”, detalla Víctor Salcedo, de l’AVV. El vicepresident segueix i apunta: “Durant els seixanta anys que fa que estic al Verdun, s’han aconseguit moltes victòries, però cal començar a veure un relleu generacional.” En aquest aspecte, és fonamental integrar els joves a la vida del barri. Per fer-ho possible, i tal com apunta Rosa Morote del casal del barri, “és molt important que entre tots comprenguem que sense la implicació de la gent jove és difícil seguir creixent”.