Nou Barris

La Trinitat Nova va deixar enrere el seu passat rural als anys cinquanta, quan centenars de famílies van començar a traslladar-s’hi per trobar noves oportunitats en una Barcelona que s’enfilava sobre el fang. Com diu Jaime González, que forma part de l’Associació de Memòria Històrica de la Trinitat Nova, “es pot dir que el barri va néixer el 53”. Explica què diferencia la Trinitat d’altres barris propers: “El barri va ser construït pels organismes oficials de l’època: l’Institut Nacional d’Habitatge, el Patronat Municipal d’Habitatge i l’Obra Sindical del Hogar”. Juan José Morales, també implicat en l’associació, ho confirma: “En altres zones, la gent s’aixecava la seva pròpia casa, però aquí tot era habitatge oficial”. El Grup de Memòria Històrica s’ha organitzat per impedir que la vida de les generacions que han lluitat pel barri caigui en l’oblit. Per això, han fet exposicions de fotos i, fins i tot, han fet un documental. Pedro Núñez, que va arribar al barri el 1973, hi participa perquè “necessitàvem mirar enrere i recopilar informació, per saber qui som”.

I si alguna cosa defineix aquest veïnat és la lluita que han protagonitzat des d’aquells foscos anys cinquanta. Ho explica Morales, mentre recorda com, de petit, jugava al carrer, abans que hi arribessin els cotxes. Va ser una època difícil, i la Trinitat va ser edificada sense cobrir les necessitats bàsiques. Els pocs equipaments van anar-se reconvertint o desapareixent, com el camp de futbol, avui impracticable. Durant els darrers anys s’ha dut a terme un projecte de regeneració urbana per garantir uns habitatges més dignes. Però encara queda molt per dignificar perquè, com reivindiquen des de l’associació de veïns i veïnes, hi ha mancances importants d’espai públic. Com que hi havia molt pocs equipaments socials, explica Ramon Casas, el president de l’associació, “l’espai de socialització ha estat tradicionalment el bar”.

Actualment, el casal de barri, de recent construcció, i la Casa de l’Aigua, que aquest 2019 fa cent anys, són els principals punts de trobada d’entitats diverses i espais per a tallers per a tots els gustos i totes les edats, com els d’alfabetització, manualitats, cuina, dansa, guitarra o robòtica.

I és que la població del barri ha envellit molt. Els carrers a peu de muntanya suposen un impediment: moltes persones no poden pujar-los amb la facilitat d’abans, quan caminaven més d’una hora per anar a la feina, perquè no hi havia cap mitjà de transport. Felipe Arcos, veí de sempre, considera que s’haurien de condicionar els carrers per a la gent gran, però sap que sobretot cal lluitar pels joves. Anabel González explica el que deuen als més grans: “A la Trini tenim una taula oberta formada pel veïnat i les entitats. Debatem qualsevol tema: urbanístic, educatiu... Sempre hem estat un barri lluitador. Si hi ha pisos nous i transports, és gràcies als veïns i veïnes, que s’ho han guanyat tot”. La Taula Oberta és una associació que té la voluntat de lluitar per la millora del barri agrupant tothom que vulgui participar-hi.

Actualment la reivindicació principal del veïnat se centra a aconseguir equipaments socials per a la Trinitat Nova. L’any 2017 es va inaugurar el casal de barri, que havien reclamat durant anys i que disposa d’espais per a les entitats i per fer activitats com aules taller, sales de reunió i un bar social amb una gran terrassa amb vistes a la Casa de l’Aigua. Per a Anabel González és una gran esperança: “Al barri calen instal·lacions per als joves”. Ella és impulsora del Grup de Joves, que organitza activitats per a aquest col·lectiu: “Hem fet zumba, concerts, una competició de Play...”. La idea és que els joves no hagin d’anar a altres barris per divertir-se, a més de per estudiar i treballar. La Sònia, propietària d’un bar, explica que el seu fill adolescent “se’n va a passar la tarda a la Maquinista, o al club de futbol els dies que té entrenament”. El veïnat de la Trinitat Nova també promou iniciatives per combatre la falta d’oportunitats laborals i per cuidar el petit comerç de barri.

L’Institut Escola Trinitat Nova serà un equipament obert al barri que prendrà el relleu de dues escoles de primària i una de secundària per crear un sol projecte pedagògic de 3 a 16 anys. El centre s’està remodelant amb la idea d’oferir espais (patis, biblioteca i gimnàs) per a fer activitats per a tot el barri. L’any 2018 també es va afegir a l’oferta educativa del barri i la ciutat l’Institut Tecnològic de Barcelona.

Aquest teixit associatiu divers i actiu no s’entén sense l’aire de poble que caracteritza la Trinitat Nova. Joves i grans agraeixen el fet de conèixer-se els uns als altres. Jordi Egea és un d’ells, i en les composicions del grup Los Eléctricos, parla sovint d’aquest “barri de carrers torts”, que tant estima. De fet, el nom del grup prové d’un d’aquests carrers, la via Favència, abans “una riera plena de torres elèctriques”. Amb un rock de lletres melòdiques, parla de “cuando el barrio era obrero, charnego y feroz”, dels records d’infància en aquest espai “on acaba la ciutat” i dels canvis que ha anat vivint.

Però Egea no és l’únic que ha posat música al barri. Fa un temps el casal infantil va irrompre a la xarxa amb una rumba que implicava tot d’entitats del barri amb un objectiu ben clar: desestigmatitzar la Trinitat Nova. Amb Tu Trini, reivindica que allà “tocando ronda de Dalt, la avenida Meridiana” hi ha un barri que enamora. La idea del videoclip va sorgir d’una campanya contra la discriminació de l’ètnia gitana, que és un grup nombrós al barri. De fet, el barri acull avui famílies d’arreu del món, una riquesa que queda plasmada en la cançó. Al Punt Òmnia seguien un objectiu similar quan van fer la sèrie de vídeos Trinitat Nova - Una altra història, on apareixen “històries normals, que mostren una versió diferent de la vida a la Trinitat Nova”. El veïnat, explica Víctor Vázquez, “està fart que els mitjans sempre en destaquin el pitjor”, cosa que corrobora el grup de joves, que sempre intenta combatre els estereotips amb els quals els amics de fora associen la Trini.

I una de les coses que destaquen alguns veïns i veïnes quan se’ls pregunta què té de bo el barri és la calma i la tranquil·litat, a més del veïnat familiar. Esmenten com a espai emblemàtic la històrica Casa de l’Aigua reconvertida en equipament social, i alguns esperen recuperar el pont dels Tres Ulls, avui soterrat a peu de Collserola, on molts recorden fer-hi celebracions. Per Juan José Morales, que ha viscut tots els canvis de la Trinitat, la situació és molt clara: “Hi va haver un període, després de la guerra, que el barri era en blanc i negre. A partir del 62, va començar a aparèixer-hi el color. Avui ja és en HD”, diu rient, mentre afegeix que l’única descripció possible per a la Trinitat Nova és que és “un barri millor impossible”.