Quatre expedients sancionadors a Nou Barris a propietaris d’habitatges protegits per no viure-hi i mantenir-los buits

10/01/2019 - 10:17 h

L’acció forma part d’un programa d’inspecció i de control del parc d’habitatges de protecció oficial, inèdit fins ara a Catalunya

L’acció forma part d’un programa d’inspecció i de control del parc d’habitatges de protecció oficial, inèdit fins ara a Catalunya

La Unitat de Disciplina d’Habitatge de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona ha obert quatre expedients sancionadors a Nou Barris a propietaris d’habitatges protegits, pel fet de no viure-hi i mantenir-los buits. En el conjunt de la ciutat són 13 els expedients per aquest motiu.

L’acció forma part d’un programa d’inspecció i de control del parc d’habitatges de protecció oficial inèdit fins ara a Catalunya.

A través d’aquest programa es preveu comprovar si es compleix la normativa en els 16.000 habitatges que encara tenen protecció oficial a la ciutat de Barcelona. De moment ja se n’han visitat al voltant de 1.500.

Un expedient resolt

A més dels 13 expedients oberts, l’Ajuntament ja ha resolt un expedient sancionador contra la propietat d’un habitatge de protecció oficial del carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta, per dues infraccions molt greus: no viure-hi i destinar-lo a lloguer sense l’autorització corresponent de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a un preu molt per sobre del que se li hauria autoritzat.

La sanció que imposa l’Ajuntament per a aquest cas és de 180.000 euros, i inclou l’obligació de retornar a l’Administració les quantitats percebudes en concepte de lloguer que estaven per sobre del permès: un total de 16.048 euros a pagar a més de la sanció.

El circuit sancionador

Quan es detecta un habitatge buit s’inicien les diligències prèvies per localitzar els propietaris del pis i per determinar per quines circumstàncies l’habitatge es troba buit, atès que la Llei del dret a l’habitatge abans esmentada estableix l’obligació que els habitatges de protecció oficial es destinin a residència habitual de les persones que en són adjudicatàries i propietàries. Només en casos excepcionals, quan els adjudicataris acreditin la impossibilitat d’utilitzar l’habitatge per viure-hi, se’ls pot autoritzar a no viure-hi i fins i tot a llogar-lo, però el preu del lloguer l’ha de fixar l’administració competent, que en aquest cas és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Les sancions que preveu la normativa per l’incompliment d’aquestes normes, que es considera una infracció molt greu segons la Llei del dret a l’habitatge, pot suposar multes econòmiques molt elevades, que van dels 90.001 als 900.000 euros.

A més, el consistori reclama al Govern i al Parlament de Catalunya que l’habitatge de protecció oficial es conservi com a tal de manera indefinida i que la Generalitat pugui reforçar i complementar l’acció de l’Ajuntament en l’exercici de la competència sancionadora per vulneració del règim jurídic dels habitatges de protecció oficial.