Les obres de rehabilitació de l’església de Sant Rafael, també coneguda com a església del Mental, han arribat a la fi de la primera fase, que ha consistit en la consolidació estructural de l’edifici i la rehabilitació de les façanes i coberta.
Així, el porxo d’accés s’ha conservat i rehabilitat com a vestíbul d’accés, i les porxades s’han tancat amb vidres. Les cobertes s’han reconstruït amb sistemes similars als originals i amb les teules també originals per no modificar la imatge autèntica. Finalment, les façanes han recuperat la imatge de l’edifici tal com era de bon principi.
L’estructura, de la seva banda, s’ha estabilitzat i impermeabilitzat, i s’ha fet desaparèixer les esquerdes de les parets exteriors i el campanar. També s’hi han instal·lat portes i finestres noves fetes a mida i preparades per rebre els vitralls originals un cop estiguin rehabilitats.
Ara caldrà dur a terme la segona fase de les obres, a càrrec de l’Arquebisbat, que consistirà a condicionar i decorar l’espai interior de l’edifici per poder practicar-hi de nou el culte religiós, tal com es feia fa 30 anys.
Un cop acabades les dues intervencions que ha de fer l’Arquebisbat, l’Ajuntament arranjarà l’entorn de l’església per facilitar l’accés al mateix equipament i al local parroquial de nova creació. A més, es crearà un nou espai públic degudament relacionat amb els equipaments entorn de la plaça central de Nou Barris i amb els edificis residencials de l’entorn, guanyant una nova zona d’estada al barri.
L’església de Sant Rafael
Tot i que l’església de Sant Rafael és de titularitat municipal, es va arribar a un acord de permuta amb l’Arquebisbat de Barcelona que permetrà recuperar un solar al carrer de Palamós, al barri de la Trinitat Nova, amb possibilitat d’ampliar aquest espai per a serveis de proximitat en un futur.
També és coneguda com l’església del Mental perquè formava part de l’antic Institut Mental de la Santa Creu, actualment seu del Districte de Nou Barris i altres equipaments. L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava, un lloc de pregària i d’oració, on els diumenges i festius s’hi feien les misses a les quals també assistien els veïns i veïnes del barri.
Amb el tancament de l’Institut Mental l’any 1986, el temple va quedar en desús i va iniciar un procés de degradació que va culminar amb tota la construcció plena d’esquerdes, les façanes en un estat de deteriorament i desgast considerable, la fusteria atacada per tèrmits, els vitralls molt deteriorats, i els elements ornamentals trencats.
A les imatges hi trobareu unes fotografies de l’abans i el després perquè en veieu la diferència.