El barri de Vilapicina i la Torre Llobeta és el més meridional de Nou Barris i un dels que gaudeixen de millor connectivitat. A tocar es troba l’estació de tren de Sant Andreu Arenal i la parada de metro de Fabra i Puig, i disposa de tres parades de metro de dues línies diferents (Virrei Amat, Maragall i Vilapicina). A més, és veí de diversos barris dels districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu absolutament connectats amb Vilapicina per la mateixa trama urbana. En aquest sentit, la presidenta de l’associació de comerciants, Maria Carme Masons, fa valer la ubicació del barri, ja que “afavoreix el benestar del comerç”, un espai on consumeix la gran majoria del veïnat. Hi ajuda, també, la forma allargada de Vilapicina i la Torre Llobeta, que situa el barri entre grans artèries com el passeig de Maragall, la Meridiana i el passeig de Fabra i Puig.

Plaça de Santa EulàliaFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Santa Eulàlia

Història rural

Tot i això, no va ser fins la segona meitat del segle XX que el barri va gaudir d’una gran adequació urbanística. Fins a principis del segle passat, Vilapicina i la Torre Llobeta era una zona principalment rural, amb nombroses masies, com les dues que li donen el nom, properes a la riera d’Horta. Als anys cinquanta es van aixecar fins a onze blocs construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge. A finals de segle es van restaurar aquests blocs; a més, es va canalitzar la riera d’Horta per evitar inundacions i es va rehabilitar la plaça del Virrei Amat per fer-la totalment apta per al gaudi dels vianants.

Plaça de Virrei AmatFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Virrei Amat

Passatge de Santa EulàliaFes clic per ampliar la imatge

Passatge de Santa Eulàlia

En aquesta línia, el president de l’associació de veïns i veïnes, Joaquim Forns, explica: “Al barri vivim unes vint-i-cinc mil persones, la prioritat és construir-hi espais comuns.” Durant els últims anys, s’ha treballat en diferents projectes per mantenir els espais públics com el passatge de Santa Eulàlia i la zona de Cotxeres Borbó, en això, segons Forns, hi tenen un gran pes “les associacions del barri, cada una treballant de forma autònoma, però sempre tenint en compte el projecte comú de Vilapicina i la Torre Llobeta”.

Joaquim Forns, president de l’AVVFes clic per ampliar la imatge

“El projecte de l’hort urbà, a banda d’ajudar la comunitat, té una funció didàctica quan es cedeix el treball de l’hort a les escoles.”

Joaquim Forns, president de l’AVV

Espais propis i amb vida

La història del barri és ben present encara en la seva arquitectura. En són exemple els passatges de l’Esperança i de Santa Eulàlia. El primer va ser construït a finals dels anys vint i és d’estil noucentista, amb unes façanes molt distintives, i el segon ha aconseguit recentment ser reconegut com a zona d’especial protecció pel seu interès patrimonial.

El passatge de Santa Eulàlia està format per una illa de cases, amb un petit jardí al davant i un pati al darrere, alineades al voltant del passatge, que van ser construïdes per la família del pintor modernista Ramon Casas. El Pla general metropolità del 1976 preveia enderrocar-les per construir-hi edificis i una zona verda. Anys de lluita veïnal en van aturar l’enderrocament, i l’illa va adquirir una nova dimensió el 2011, quan el veïnat del passatge va constituir-se en associació de veïns i veïnes.

El seu secretari, Jordi Sánchez, detalla: “El novembre del 2017 vam aconseguir salvar les cases i l’objectiu actual és seguir protegint l’espai i mantenir l’estètica de casetes.” Sánchez també és secretari de l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris; gràcies a una investigació exhaustiva, es va descobrir el lligam del passatge amb la família del pintor Casas, això “va permetre explicar la nostra reivindicació arreu i augmentar l’interès per salvar les casetes

Passatge de l’EsperançaFes clic per ampliar la imatge

Passatge de l’Esperança

Jordi Sánchez, secretari de l’AVV Passatge Santa EulàliaFes clic per ampliar la imatge

“Hem aconseguit un barri totalment habilitat per als veïns, arreglat i amb bona connectivitat.”

Jordi Sánchez, secretari de l’AVV Passatge Santa Eulàlia

Un altre dels espais que s’ha aconseguit habilitar per al veïnat és el de Cotxeres, que deu el nom a les antigues cotxeres d’autobusos inaugurades el 1901 per als tramvies. L’espai va caure en desús a partir del 1971. Maria Dolores Millán és la presidenta de la plataforma Cotxeres, creada el 2002 per alliberar la zona. Des de llavors i al llarg del segle XXI s’hi han inaugurat diferents equipaments com un poliesportiu, un centre sociosanitari i una biblioteca. Millán, però, manifesta: “Encara queda espai per a un nou equipament, per això seguim treballant.” D’altra banda, “queda feina per fer amb el veïnat i associacions per decidir què construir-hi, perquè no val edificar per edificar”. La prioritat és “tenir zones verdes de descans amb equipaments realment necessaris”, especifica Millán.

En la vida comunitària, també pren importància l’hort urbà Verge de les Neus. Com explica el president de l’associació de veïns i veïnes, Joaquim Forns, aquest hort “va ser cedit per l’Ajuntament i, ara, perquè no l’utilitzi només una entitat, el tenim dividit en sis horts, i cada espai el porta una associació diferent”. D’aquesta manera, i segons Forns, “el profit és comunitari i no particular”.

Maria Dolores Millán, presidenta de la plataforma Cotxeres BorbóFes clic per ampliar la imatge

La plataforma Cotxeres Borbó és un espai obert al barri, perquè és un espai comú i s’ha d’aconseguir consens en l’ús final.”

Maria Dolores Millán, presidenta de la plataforma Cotxeres Borbó

Hortet urbà Verge de les NeusFes clic per ampliar la imatge

Hortet urbà Verge de les Neus

Cultura lligada al passat

Entre les zones històriques encara visibles al barri, destaca el Centre Cívic Torre Llobeta, obert el 1983. L’edifici on es troba és una casa senyorial del segle XV ben conservada, que ara és llar de la cultura i les lletres del barri. Cèlia Juárez, la directora del centre, destaca: “El projecte cultural gira al voltant de la paraula, en part per recuperar la història amb la poesia, la filosofia o el teatre.” El centre serveix d’espai també per al treball d’associacions del barri. Una de les més destacades és el grup Dones en Forma, fundat el 1993. Va néixer amb l’objectiu de les dones de socialitzar-se i cultivar-se, i amb els anys ha esdevingut un pilar de l’associacionisme del barri i en favor de l’apoderament femení.

Cèlia Juárez, directora del centre cívicFes clic per ampliar la imatge

“El centre cívic té un lligam molt fort amb el barri, sobretot per l’espai on es troba. Per això sempre és obert a totes les associacions.”

Cèlia Juárez, directora del centre cívic

Al centre, com detalla Juárez, també té molt valor l’agenda cultural, que es fonamenta en quatre pilars: “la paraula, la il·lustració, l’humor i les exposicions”. La masia de Torre Llobeta no és l’únic espai social amb història al barri. L’esport també hi té un pes molt important. El club de bàsquet SESE, Secció Esportiva Santa Eulàlia, fomenta, des del 1952, l’esport i la vida al barri. Amb tot, l’essència de comunitat propera que va començar a cultivar el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta més rural encara segueix vigent gràcies a les iniciatives preses al llarg de la segona meitat del segle XX.

Jardins de Can XiringoiFes clic per ampliar la imatge

Jardins de Can Xiringoi