Amb caràcter general el desenvolupament econòmic local té com a objectiu promoure activitat econòmica orientada a solucionar les necessitats de les persones que habiten un territori, amb perspectiva de distribució de la riquesa, de gènere, intercultural i de sostenibilitat ambiental. És un desenvolupament que aprofita els recursos propis de la zona per configurar un ecosistema econòmic plural que aculli diferents pràctiques econòmiques i estimuli diferents sectors d’activitat econòmica, mitjançant la concertació de polítiques i projectes entre l’Administració pública, el teixit comunitari, el sector social i el sector privat.

De manera més desglossada, és un desenvolupament que:

  • Posa al centre les necessitats de la població i la millora de la seva qualitat de vida. No contempla únicament el creixement de la riquesa, sinó que es fixa en com la riquesa es distribueix i beneficia el conjunt de la societat. És part d’una economia plural al servei de la ciutadania que promou condicions de treball justes, en un entorn saludable, i té en compte la protecció ambiental i la cohesió social.
  • Considera el territori de forma integral amb especial atenció a la manera de generar dinàmiques virtuoses, cosa que implica treballar des de la interrelació entre els diferents àmbits de la promoció econòmica: formació, ocupació, empresa i emprenedoria convencionals, i la mirada de l’Economia Social i Solidària i de l’economia de les cures.
  • Contempla allò local com l’oportunitat d’impulsar estratègies concertades de dinamització econòmica entre els diferents agents del territori –públics, privats i comunitaris–, amb un clar lideratge públic que facilita, acompanya, promou o es vincula al desitjable lideratge comunitari. Promou també activament el treball transversal i cooperatiu entre les diferents administracions implicades i entre les diferents àrees de l’Ajuntament, buscant la màxima alineació i coherència entre les actuacions que es duen a terme per tal que siguin més eficaces.
  • Estimula el sector privat per aconseguir un major retorn social i ambiental per a tots i totes, alhora que impulsa el sector de l’Economia, Social i Solidària perquè es basa en relacions més justes i democràtiques i pel seu alt valor de sostenibilitat i resiliència, que resisteix millor els embats de la crisi, entre altres característiques.
  • Té una mirada de gènere, en tant que atén les necessitats específiques de les dones, posa èmfasi a millorar les seves condicions de vida –tenint en compte que pateixen una major taxa d’atur, tenen nivells més alts de precarietat en el treball i de pobresa i reben menors salaris i pensions– i, alhora, pretén dignificar i donar valor a aquelles feines tradicionalment feminitzades, desvalorades i poc qualificades però que tanmateix són imprescindibles per al benestar i la vida, com ara la neteja o la cura de les persones. 
  • Té una mirada envers els diversos col·lectius d’edat, en tant que atén les especificitats de col·lectius generacionals diversos, ja que les causes de l’atur requereixen respostes diferents en funció del cicle de vida de les persones. Els i les joves tenen una relació específica amb el mercat de treball: o bé es troben en una etapa de cerca de la primera feina, o bé la seva relació està molt marcada per la precarietat i la temporalitat. L’atur juvenil sovint ha de ser abordat de manera molt relacionada amb el món de la formació reglada i amb la possibilitat de generar i potenciar bons itineraris laborals. I les respostes no són les mateixes que per a aquells col·lectius de persones majors de 45 anys amb experiència laboral prèvia. 
  • Té una mirada intercultural en les seves diagnosis i intervencions i creu, per tant, en les polítiques efectives de foment de la igualtat de drets, deures i oportunitats que combatin situacions d’exclusió i discriminació per procedència o diferències culturals. 

Aquest tipus de desenvolupament local té el seu origen en les noves línies estratègiques de Barcelona Activa, que situen la proximitat i la territorialització com a criteris generals d’actuació.

Es tracta d’un nou model de dinamització econòmica que es tradueix en serveis i accions als territoris –més a prop dels veïns i veïnes–, que arribin a més sectors socials i que siguin dissenyats en coproducció amb els districtes i els actors del territori.

Els Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte, com és el cas del de Nou Barris, són un exemple d’aquesta forma de fer desenvolupament local de proximitat, que també conviu i es relaciona amb altres intervencions de desenvolupament local a escala ciutat o amb altres perspectives territorials que incorporen més d’un districte.