Servei d'informació d'obres

Les obres de La Marina del Prat Vermell avancen cap a un barri amb contingut i sensibilitat mediambiental

15/11/2021 - 13:08

La Marina del Prat Vermell, un 'nou' barri sostenible

Finalitzen els treballs d’urbanització d’un dels àmbits del ‘sector 8’ d’aquest nou barri del districte de Sants-Montjuïc. L’àmbit renovat engloba els carrers de l’Acer, Ascó, Motors fins a la glorieta del carrer de la Metal·lúrgia, i un tram de Cal Cisó. En paral·lel, i integrat  a aquesta millora, s’ha desplegat un troncal de xarxa (District Heating and Cooling) de calefacció, aire condicionat i aigua calenta sanitària, que donarà servei a aquest sector i, per extensió, a tot el nou barri a mesura que aquest es vagi conformant al llarg dels anys vinents.   

L’antic àmbit de La Marina de la Zona Franca, actualment barri de La Marina del Prat Vermell, ha passat en l’última dècada de ser una superfície de perfil merament industrial on convivien naus d’aquest ram, magatzems, solars abandonats i un petit nucli d’habitatges a convertir-se en els anys vinents en un espai urbà totalment renovat del districte de Sants-Montjuïc, i un referent de la Barcelona del futur.

Fent una mica d’història, l’1 de juny de 2006 es va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, amb l’objectiu d’ordenar integralment aquest territori, transformant usos existents, per a la creació d’un nou barri d’usos mixtos plenament integrat a la ciutat. Una modificació que delimita 14 sectors que hauran de ser desenvolupats pels corresponents plans de millora urbana.

Ara, aquesta setmana, ja hi podem afegir una obra més que, una vegada finalitzada, va conformant de mica en mica aquest petit puzle urbanístic de La Marina del Prat Vermell: es tracta de les obres de millora urbana que engloben els carrers de l’Acer, Ascó, Motors fins a la glorieta del carrer de la Metal·lúrgia, i un tram de Cal Cisó, dins l’anomenat ‘sector 8’. Uns treballs que també han inclòs el desplegament al llarg de 700 metres de la xarxa DHC (District Heating and Cooling) de calefacció, aire condicionat i aigua calenta sanitària.

A més, aquest arranjament d’ara completa les connexions de la ja finalitzada fase anterior (entre el Passeig de la Zona Franca i Ascó) i donant connexió a escala urbana i de serveis al futur parc central del barri, la que serà la zona verda de La Marina del Prat Vermell, entre els carrers d’Ascó-Ulldecona-Pontils –Arnes, i per tal que aquesta quedi lligada amb l’entramat construït del barri (comissaria de policia, la Casa de l’Agricultura i els blocs d’habitatge que s’impulsaran en aquest sector).

En concret, aquest segregat del sector 8 pertany a les fases A i B i ha anat desplegant-se en funció de la disponibilitat dels solars o terrenys que estaven ocupats.

En aquest sentit, les obres de millora han inclòs: enjardinament, instal·lació de diverses xarxes (energia elèctrica, clavegueram i col·lectors, gas, telecomunicacions, aigua potable i incendis, freàtic, telefonia), així com contenidors de recollida selectiva, mobiliari urbà, enllumenat públic, senyalització i semaforització, per a citar els més importants.

El projecte també ha inclòs la instal·lació de drenatge urbà complementari per a l’espai públic i voreres, excepte per les superfícies de les calçades. A més, i com comentàvem unes línies amunt, en el subsòl d’aquest àmbit s’hi ha desplegat una instal·lació de subministrament de fred i calor.

Tot plegat, la superfície total d’actuació d’aquesta fase que ara finalitza ha abastat uns 16.500 m².

Mobilitat adaptada als nous temps i xarxes modernes

Un dels criteris bàsics en la definició de la urbanització del nou barri de La Marina del Prat Vermell és la consideració de la mobilitat i accessibilitat en l’entorn. Una mobilitat que tindrà el suport del transport públic intermodal , concretament la línia 9 del Metro (que ja està en funcionament) i el perllongament de l’L2, els nous canvis a la xarxa d’autobús i un nou model de gestió de l’espai viari, amb la introducció de carrils bici, així com atenció especial per l’accessibilitat general del vianant i la implantació de ‘zones 30’ d’ús prioritari per a aquest últim; i en coherència amb aquesta decisió, la de limitar l’ample de la calçada d’aquestes vies a sis metres i amb dos carrils (un de circulació i un per a serveis) als interiors.

Criteris que es poden desplegar al llarg de tot aquest territori d’una manera poc complicada, urbanísticament parlant, ja que topogràficament, tot el barri té uns pendents molt baixos, inferiors en tots els casos al 2% i, per tant, no hi ha barreres per als recorreguts per a persones amb mobilitat reduïda.

Una altra molt important des del punt de vista de la racionalitat econòmica ha estat la implantació de serveis. En aquest cas, a més de l’aigua, el gas, mitja i baixa tensió, telecomunicacions, clavegueram, reg, enllumenat, semàfors, s’afegeixen les noves xarxes de fred i calor de barri, i drenatge sostenible.

Aquesta situació ha estat especialment significativa en la xarxa de fred i calor, de la qual parlàvem unes línies més amunt, ja que ha necessitat tubs de grans diàmetres i que s’han hagut de col·locar de manera paral·lela, compartint espai de calçada amb la xarxa de col·lectors, i consumint una franja de subsòl molt rellevant.

Més enllà del ‘verd’

Una altra de les parts que pren protagonisme en aquest nou àmbit és el verd, que ha anat més enllà de la consideració de ‘carrer enjardinat’ o de ‘carrer amb parterres i arbres’; i en aquest cas, aquí al nou barri de La Marina del Prat Vermell, no es tracta d’elements aïllats i autònoms, sinó d’un veritable entramat verd amb caràcter continu, dotat de superfícies d’entapissats, de petits volums d’arbustives, i de diferents tipus i mides d’arbres, cromatisme, olors o ombres més o menys intenses. Cal subratllar, que la implantació de forma intensiva del verd ha tingut també, com a conseqüència, la utilització en proporció important de superfícies toves, no només la terra vegetal, sinó tots els paviments tous complementaris que s’han instal·lat en els parcs.

L’ús d’aquests materials permet plantejar-se el drenatge de totes aquestes superfícies d’una forma diferent de la convencional. Per tant, el plantejament que s’ha aplicat en aquests SUDS  (Sistemes de Drenatge Sostenible) de La Marina del Prat Vermell,  ha sorgit d’aplicar el model hidrològic, que per analogia es produiria en un ecosistema verd de referència.  En el sistema de drenatge de La Marina, l’aigua de pluja que cau en les voreres és conduïda als parterres on es gestiona emmagatzemant-la i filtrant-la al terreny ; mentre que l’aigua caiguda a les calçades es desestima.

Així doncs, la imatge de barri amb un marcat caràcter verd, té com a conseqüència l’adopció de solucions innovadores, fruit de l’aplicació de tècniques de drenatge sostenible. Exemples d’aquestes són els parterres en punt baix, voreres orientades cap als parterres, escocells més grans, etc.

La idea de barri sostenible va molt lligada a la importància de les zones verdes que, aquí, en aquest nou barri que s’està desenvolupant, constitueixen un dels sistemes més explícits i importants; d’aquí que la vegetació que s’hi posa serà font de qualitat ambiental, de qualitat de vida, de qualitat paisatgística, millorant la qualitat de l’aire la regulació tèrmica i lumínica, i el confort de l’espai públic.

Per exemple, l’arbrat existent que no era compatible amb la nova ordenació urbanística s’ha trasplantat a la mateixa obra (algunes de les que s’han trasplantat són: Platanus Hispanica,  tipuanes i acers).

Pel que fa a la tipologia d’arbres s’ha optat per una combinació d’espècies de creixement molt ràpid (XL) que donen estructura forestal i espècies de creixement més lent (M) que donen l’accent forestal. També hi trobem ‘buquets’ d’arbres ornamentals de flor o olor i d’escala menor (S). D’aquesta manera, es generen dos sostres arboris: un, per al confort climàtic (XL i M) i un altre per crear una escala domèstica, amb espais més íntims d’estada.

També cal fer esment al gran nombre de parterres i d’espècies vegetals d’alineació que s’han afegit als espais urbans. Les espècies a plantar, per exemple, s’han seleccionat preferint la sembra de plantes autòctones i de xerojardineria ( plantes amb necessitats baixes de reg), però que puguin resistir els períodes en què els parterres es puguin inundar temporalment per les pluges.

A l’hora de l’elecció de la paleta vegetal, les espècies s’han considerat seguint criteris de confort climàtic (ombra); tipologia i ús de l’espai a plantar (vorera, placeta, parterre, mitjana); el baix manteniment; la biodiversitat; o les prestacions.

Mobiliari urbà i diverses xarxes de serveis bàsics

El mobiliari distribuït al llarg dels vials i en les zones de descans està format, bàsicament, per papereres del model ‘Barcelona’, de 70 litres d’acer galvanitzat i de planxa perforada, bancs adaptats aparcaments per a bicicletes, enllumenat del tipus LED; guals de granit, escocells de platina galvanitzada.

Pel que fa a la xarxa de gas natural i aigua potable, ambdós subministraments tindran les corresponents escomeses a totes les parcel·les i la de telecomunicacions.

La nova xarxa elèctrica projectada serà en forma d’anelles perimetrals de mitja tensió, que abastaran tota la urbanització, amb la previsió d’alimentar els centres de transformació que allà s’instal·lin. D’aquesta manera, es minimitzarà el nombre de centres de transformació, així com el nombre d’instal·lacions de baixa tensió per via pública, de forma que aquesta distribució es realitzi en la majoria dels casos per dins dels espais comunitaris. Una xarxa de distribució que discorrerà sota prismes perimetrals als edificis.

En definitiva, doncs, una peça urbanística més finalitzada, aplicant uns criteris urbanitzadors innovadors amb l’objectiu d’aconseguir un barri sostenible, amb contingut i sensibilitat mediambiental. 

District Heating and Cooling 

Les anomenades xarxes urbanes de calor i fred (District Heating Cooling, DHC), que ja van començar a funcionar a la nostra ciutat l’any 2004, són sistemes centralitzats  de producció i distribució d’energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Així, aquestes produeixen l’energia des d’una o diverses centrals i la distribueixen en els edificis o equipaments a través d’una xarxa de canonades a través de les quals circula un fluid tèrmic.

La producció centralitzada i l’aprofitament de fonts d’energia renovable –que varia en cada tipus d’instal·lació- permet millorar l’eficiència i reduir les emissions de gasos contaminants i gasos d’efecte hivernacle.

A Barcelona, concretament, comptem amb dues xarxes DHC, gestionades per les empreses Districlima –zona del Fòrum- i Ecoenergies –Barcelona Sud i L’Hospitalet de Llobregat.

La xarxa gestionada per Ecoenergies -en aquest cas la que opera a La Marina del Prat Vermell- ofereix els seus serveis energètics (aigua calenta a 90 º C, aigua freda 5 º C, fred industrial -10 º C) en una àrea d’uns 15.000.000 m² -en un horitzó a trenta anys gràcies a una xarxa de canonades que subministra l’energia tèrmica fins als edificis connectats (clients).

Aquest projecte en concret està dissenyat per a generar energia a partir de tres centrals de producció. Les dues primeres centrals (Zona Franca i La Marina), i la planta de recuperació de fred residual de la central del Port i la seva xarxa de transport.

La central de la Zona Franca inclou un edifici singular que acull el centre de control de la xarxa, on són analitzades  i processades en temps real les dades de les centrals, subestacions i de la xarxa en el seu conjunt.

Aquestes instal·lacions de la Zona Franca –inaugurades l’any 2013- inclouen una caldera de combustió de biomassa que genera vapor per a la producció d’electricitat (2 MWhe de  mitjana)  i calderes de gas i equips de compressió, condensats per aigua, per a la generació de fred.

Un dels avantatges ambientals de la caldera de biomassa de la Zona Franca és que, del total de 28.000 tones de combustible que consumeix, 11.000 tones provenen del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat de Barcelona (restes de poda i vegetació) amb un complement de biomassa forestal. I d’altra banda, la calor i el fred que se subministra actualment des de la central de La Marina es produeix amb calderes de gas i plantes refredadores d’alta eficiència.  

Petita radiografia d’aquest barri del futur

 Al barri residencial de  La Marina del Prat Vermell (amb 75 hectàrees de superfície, equivalents a 40 illes de l’Eixample) s’hi projecten quasi 12.000 habitatges (5.160 seran de protecció, 1.086 allotjaments dotacionals per a col·lectius amb dificultats d’emancipació, i 5.700 habitatges lliures). La Marina del Prat Vermell, doncs, representarà la concentració més gran d’habitatges amb algun tipus de protecció de tota la ciutat, i d’aquests, al voltant del 50% formarà part del parc municipal d’habitatge.

Pel que fa a l’activitat econòmica, es reserven uns 320.000 de sostre per a usos comercials i terciaris que suposaran entre 8.000 i 11.000 llocs de treball.

Es destina una superfície d’11,15 ha per a equipaments i en concret a les necessitats per assegurar una correcta dotació pel nou veïnatge i complementar les necessitats dels barris veïns. En aquest sentit, la transformació urbana prevista esdevé una oportunitat per cohesionar els barris de La Marina del Prat Vermell i La Marina de Port.

El verd esdevé un dels pilars del nou barri. El planejament destina 13,30 ha a espais lliures, i destaca el parc central del barri entre els carrers Arnes, Ascó, Pontils i Cal Cisó que més endavant concentrarà 2,4 ha i es convertirà en pulmó de l’àmbit. També hi haurà un eix cívic d’uns 720 m paral·lel al carrer del Foc.

A més, cal afegir que el model d’urbanització que s’ha utilitzat aquí a la ‘nova’ Marina distribueix parterres drenants a totes les voreres que es van urbanitzant, augmentant així en un 11% la superfície verda prevista en planejament, ja que s’instal·len en superfícies qualificades de vial on el planejament no preveu cap superfície qualificada de verd.

Les obres d’aquest àmbit del sector 8 que han finalitzat aquesta setmana, han estat coordinades i executades per l’IMU, i han tingut un import d’uns 7 M€ (IVA exclòs).

 

Obres al plànol

Voleu tenir localitzades sobre el plànol les obres que s'estan fent a Barcelona? En aquesta secció les podreu trobar, per la ubicació o pel tipus d'obra. A més, podreu consultar les dades bàsiques sobre l'actuació que hi té lloc.

Obres al plànol

Unió europea

Una manera de fer europa

Projecte cofinanciat pel Fons Europeu de Cohesió