[NOTES DEL PROGRAMA DEL CONCERT, EXTRETES DEL WEB DE L'AUDITORI]

La producció i circulació de goigs a la mare de Déu que va proliferar a partir del segle XIV a la Corona d’Aragó es concreta a les illes d’Eivissa i Formentera en les caramelles de Nadal, una manifestació musical de tradició oral lligada a un moment molt concret del calendari litúrgic: les matines de la nit de Nadal.

Les esquadres de caramellers s’ocupen d’interpretar aquests cants. Són formacions integrades generalment per tres músics: un sonador de flaüta –flabiol llarg i estret de tres forats– i tambor, i dos cantadors, un dels quals també sona les castanyoles i l’altre, l’espasí (instrument idiòfon de metall percudit).

Un dels trets més característic de les caramelles de Nadal radica en la forma de cantar, basada en la reiteració d’un patró melòdic de dibuix descendent que acaba amb una redoblada, l’ornament vocal
que els cantadors insereixen immediatament després de la darrera síl·laba tònica de l’última paraula de cada mot (els versos llargs de 5+5 o 7+7 síl·labes que conformen el text).

Les caramelles de Nadal s’estructuren en tres seccions. La primera correspon als Gojos de Maria, un conjunt de goigs format per set cobles alternades amb un coblejoll o tornada que es desenvolupen
sobre un ostinato rítmic executat pels instruments de percussió que es manté invariable al llarg de tota la secció. Temàticament, tracten alguns dels episodis més rellevants de la vida de la Mare de Déu: l’anunciació, el naixement de Jesús, l’adoració dels reis, la resurrecció, l’ascensió de Crist, la davallada de l’Esperit Sant, i l’assumpció de Maria. Segueixen, per tant, la tradició literària dels goigs terrenals de la Verge Maria, documentada ja en el segle XII en llengua llatina i que posteriorment
s’estén a altres llengües, entre elles la catalana, fet que es produeix a partir del segle XIV, amb composicions tan conegudes com Los set gotxs recomptarem del Llibre Vermell de Montserrat.

El text dels Gojos de Maria de les caramelles de Nadal de les Pitiüses, caracteritzat pels abundants arcaismes del lèxic i les formes verbals, guarda una relació ben evident amb uns goigs recollits en el ms. 854 de la Biblioteca de Catalunya, un manuscrit miscel·lani de temàtica devocional que conté materials del segle XV fins al XVII. La composició en qüestió, titulada Los set goyts i copiada presumiblement a finals del segle XV, presenta el mateix nombre de cobles, estructura temàtica i
mètrica que els Gojos de Maria de les caramelles de Nadal d’Eivissa i Formentera. A més, les dues peces comparteixen nombroses seqüències de text iguals o equivalents, de manera que ambdues peces s’han d’entendre com a diferents formulacions d’una mateixa composició literària que segurament ja era coneguda i circulava a les darreries del segle XV.

L’inici de la segona secció resulta clarament perceptible pel canvi d’ostinato rítmic, que en aquest punt passa a marcar únicament la primera de cada quatre pulsacions. Comencen aquí els Gojos, una
segona sèrie de goigs, també dedicats a la Mare de Déu i cantats també amb el recurs ornamental de la redoblada, però amb la diferència que la composició literària és aquí de més nova factura. Es tracta de texts generalment composts ja durant les primeres dècades del segle XX i propis de cada esquadra, com a element distintiu, ben al contrari del que succeeix amb els Gojos de Maria, cantats per totes les esquadres amb escasses variacions.

Per últim, s’arriba a la tercera secció: l’Oferiment. Aquí es manté el mateix ostinato rítmic de la secció anterior, però es prescindeix de la redoblada en el cant. Aquesta part és molt més breu que les anteriors, té un cert caràcter deprecatori i funciona com a cloenda i acomiadament.

L’esquadra Es Xacoters de sa Torre, una de les més experimentades i de més àmplia trajectòria de l’illa d’Eivissa, ofereix una versió ben fidel i acurada de les caramelles de Nadal, una de les manifestacions sonores més representatives del patrimoni cultural de les Pitiüses que des de l’any 2005 es troba declarada com a Bé d’interès cultural immaterial.

Jaume Escandell

Doctor en musicologia, etnomusicòleg i tècnic superior del Patrimoni Històric del Consell de Formentera