El Ramadà, el novè mes de l'any

#CelebremBCN. Festes i diversitat cultural: Ramadà

Català

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de lluna nova. La visió del creixent és, doncs, el que decideix el començament del mes. Pel fet de tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no sempre coincideix amb el dels mesos del calendari solar i, a més, cada any l’inici dels mesos lunars retrocedeix aproximadament uns deu dies respecte al calendari solar. Això explica per què el mes de Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

És durant el mes de Ramadà que els musulmans compleixen el quart pilar de l’islam, que és el dejuni o abstinència de tot menjar, beure o relació sexual (sawm) des de l’alba fins a la posta de sol. Les condicions més rellevants per portar a terme aquest dejuni són: ser musulmà, haver assolit la majoria d’edat i trobar-se en bon estat de salut. En els casos de viatge, malaltia i altres complicacions, la persona musulmana en queda exempta i pot recuperar els dies no dejunats més endavant.

Les persones musulmanes es lleven abans de la sortida del sol per fer l’esmorzar (suhûr) i fan la ruptura del dejuni (iftâr) després de la posta de sol. Durant el mes de Ramadà, l’oració de la nit sol venir seguida d’una oració optativa (tarâwih) en la qual cada nit es va llegint una part de l’Alcorà fins que es completa la lectura. Cal recordar que és precisament durant el mes de Ramadà que el profeta Muhammad va rebre la primera revelació, i és durant aquest mes que va néixer l’islam.

L’endemà de l’últim dia de Ramadà, se celebra la festa de la ruptura (‘îd al-fitr) amb una oració matinal comunitària. Durant tres dies consecutius, els musulmans celebren el final del dejuni, reforçant els seus lligams amb la comunitat i reunint-se amb familiars i amics. La felicitació que es fa entre musulmans amb motiu de la festa és: ‘îd mubârak!

El mes del dejuni té un alt component eminentment social i comunitari a la nostra ciutat, que el converteix en quelcom més que una pràctica individual. A Barcelona hi ha iftârs populars en diferents barris de la ciutat organitzats per entitats i comunitats musulmanes amb la voluntat de compartir, cohesionar i donar a conèixer aquesta celebració. Durant el mes del Ramadà, prima l’aspecte relacional i familiar, i adquireix una rellevància destacada. És un període de socialització. És per això que se’ns mostra com un moment singular en el qual es pot observar com s’expressen diverses maneres d’entendre el que suposa ser musulmà en un context no musulmà. Un temps en el qual es pot observar com les persones recuperen (segons cada context) les referències socials, culturals i religioses d’origen. El Ramadà té, doncs, una dimensió doctrinal, una dimensió social i convivial, i una dimensió relacional.

*Fe d’errates del vídeo: el nom correcte d’un dels protagonistes és Ababacar Thiakh i no Ababacar Thiaku.

 

 

 

Comparteix aquest contingut