[NOTES DEL PROGRAMA DEL CONCERT, EXTRETES DEL WEB DE L'AUDITORI]

Bali, una illa d’Indonèsia coneguda com l’”Illa dels Déus”, és famosa pels seus paisatges impressionants, la seva cultura rica i les seves profundes tradicions espirituals. Presumeix de platges espectaculars, arrossars exuberants i arts vibrants, incloent-hi la dansa tradicional, la música i l’arquitectura intricada dels temples. Com a destinació turística global, Bali ofereix una combinació única de patrimoni antic i atraccions modernes, captivant visitants d’arreu del món.

Probablement, l’estil de música tradicional més popular tant dins com fora de Bali és el gamelan gong kebyar. Es caracteritza per la seva energia explosiva, els canvis ràpids de tempo i els ritmes intricats entrellaçats. Aparegut a principis del segle XX al nord de Bali, aquest gènere va guanyar popularitat ràpidament per les seves qualitats expressives i dramàtiques, diferenciant-se dels estils de gamelan més antics i serens.

El nom “kebyar” prové del balinès i significa “esclatar en flames” o “revifar-se”, reflectint els canvis sobtats de dinàmica i tempo de la música. A diferència dels conjunts tradicionals de gamelan, que segueixen una estructura cíclica estable, el Gong Kebyar presenta esclats sonors imprevisibles, creant una experiència auditiva intensa i emocionant.

L’ensemble està format per metal·lòfons, gongs afinats, tambors i flautes de bambú, cadascun jugant un paper crucial en la textura musical complexa. Els kendang (tambors) lideren l’ensemble, guiant les transicions i els canvis de tempo. Les melodies entrellaçades, conegudes com a kotekan, contribueixen a l’efecte espectacular, demostrant la precisió i la coordinació dels intèrprets a gran velocitat. El Gong Kebyar no és només una forma musical, sinó que també està profundament connectat amb la dansa balinesa i els rituals. Moltes composicions es van desenvolupar juntament amb coreografies; el títol d’una peça és alhora el títol de la dansa.

Avui dia, el Gamelan Gong Kebyar continua sent una part central de la vida cultural balinesa, interpretat en cerimònies religioses, festivals i esdeveniments musicals internacionals. La seva energia vibrant segueix captivant el públic, convertint-lo en una de les tradicions musicals més celebrades de Bali.

Dues de les peces que escoltareu avui tenen el seu origen en un estil de gamelan més antic, el gamelan pelegongan. Aquest es caracteritza per un estil musical suau i fluid, amb melodies líriques, kotekan intricats i un so més lleuger i delicat en comparació amb altres formes de gamelan. La seva funció principal és acompanyar la dansa legong, una dansa clàssica balinesa refinada i elegant, coneguda pels seus moviments intricats, gestos expressius i vestits vius. Tradicionalment interpretada per noies joves, la Legong presenta un treball precís de peus, moviments fluids de braços i expressions facials expressives. Originària de les corts reials de Bali, la Legong continua sent un símbol de l’art balinès i del seu patrimoni cultural.

Amb l’ascens del gong kebyar a principis del segle XX, moltes composicions del pelegongan es van adaptar per encaixar en l’estil més dinàmic i explosiu dels conjunts de gong kebyar. Aquestes adaptacions van incloure tempos més ràpids, canvis sobtats de dinàmica i una complexitat rítmica augmentada, mantenint alhora l’essència melòdica de les peces originals. Aquesta fusió d’estils va permetre que el repertori clàssic del pelegongan continués vigent, enriquint les possibilitats expressives de la música de gamelan balinès.

El concert d’aquesta nit cobreix un segle de repertori de gong kebyar, des d’una de les primeres i més conegudes peces de música i dansa (kebyar trompong) fins a composicions contemporànies, interpretades per primera vegada avui. També veureu dues peces en estil legong, i sereu testimonis de com la música i la dansa, la composició i la coreografia, estan profundament entrellaçades en les arts escèniques balineses.

Kendra Stepputat

Etnomusicòloga i directora de l’Institut d’Etnomusicologia de la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz (KUG)