Oficina d'Afers Religiosos

“Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic” és una línia d’activitats que vol subratllar l’herència islàmica de Barcelona. La darrera activitat d’aquesta línia l’han coorganitzat l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), l’Espai Avinyó i BornLab, el programa de mediació comunitària d’El Born Centre de Cultura i Memòria, en el marc del seu cicle “Estar, narrar, 7, 8”. S’ha centrat a visibilitzar el llegat islàmic a l’espai públic històric de la ciutat mitjançant una instal·lació artística a la plaça Comercial del Born que assenyala la ubicació d’una necròpolis musulmana del segle XI.

En el marc del cicle “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, s’han organitzat, fins al moment, diverses activitats amb l’objectiu de reflexionar sobre el llegat islàmic de Barcelona i posar-lo en valor. Dues d’aquestes activitats, “Història i patrimoni” i “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic”, han posat el focus en el fet islàmic en la història, la museografia i el patrimoni, per tal d’assenyalar la vinculació del passat i el present de la comunitat musulmana a la ciutat. Dues altres activitats, “El currículum” i “El currículum ocult”, es van emmarcar en l’esfera educativa per dialogar sobre la transmissió del coneixement del passat islàmic que s’estableix al currículum educatiu, parant atenció a les narratives que els llibres de text fan sobre la història de l’islam i a aquelles qüestions que es deixen fora del discurs.

Aquesta darrera activitat ha posat el focus en l’espai públic. L’activitat “Memòria i espai públic”, coorganitzada per l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), junt amb el programa de mediació comunitària d’El Born Centre de Cultura i Memòria, BornLab (en el marc del seu cicle “Estar, narrar, 7, 8”), va tenir lloc el 23 de setembre en el marc de les festes de la Mercè 2023. Va consistir en una instal·lació i performance artística, amb la participació de l’educadora social Yousra Touri, la tècnica d’acollida i doctora en Ciències de l’Educació per la UAB Fatiha Elmouali, l’actor i activista Abdel Aziz El Mountassir i la DJ Souمeya. A l’acte va participar el col·lectiu ERRO Grupo, que ha comissariat l’esdeveniment i ha dissenyat la instal·lació urbana.

“Memòria i espai públic” va convertir com a protagonista el que és l’únic jaciment funerari islàmic documentat de Barcelona, descobert per sota de les estructures medievals de la plaça Comercial del Born. La importància d’aquest espai rau en el fet que testimonia la presència d’una nombrosa comunitat islàmica a la ciutat després de la desaparició del govern musulmà, per la qual cosa exemplifica i fa visible la presència de la comunitat en la història de la ciutat. La intervenció artística es va centrar a reivindicar aquest passat, perquè “res menciona aquesta història, aquí regna el silenci, l’oblit i la invisibilització d’una part de la història d’aquesta societat, d’aquest país”, comenta Fatiha Elmouali.

L’esdeveniment, marcadament participatiu, es va iniciar amb una introducció de la mà de Fatiha Elmoauli i Yousra Touri, que van reflexionar sobre la necessitat que la ciutadania sigui subjecte actiu de la difusió i la construcció del discurs històric de Barcelona. Seguidament, les dues moderadores van procedir a la lectura d’un manifest (que podeu llegir al final del contingut), on explicaven el procés de descobriment del jaciment, als anys 90, i l’estudi al respecte presentat pel Born CCM el 2021, que va motivar les entitats organitzadores i participants a preparar formes de reivindicar-lo en la història urbana.

Al manifest s’expressava com el passat es reflecteix en el present i viceversa. Als anys 90, quan es va descobrir el jaciment, la ciutat es trobava en plena reconstrucció per als Jocs Olímpics, feta en gran part per persones immigrants. El mateix col·lectiu que pateix dia a dia, comentava, “el lligam d’unes cadenes semblants a les que envoltaven els peus de les persones enterrades al jaciment, unes cadenes simbòliques que reprodueixen una construcció de l’alteritat basada en discursos que tendeixen a ser generalitzadors, que porten a satanitzar i criminalitzar o, per contra, romantitzar i paternalitzar l’existència de certes comunitats, i reproduint unes dinàmiques que impedeixen l’empatia entre persones”, clamava Fatiha Elmouali llegint el manifest.

Després de la lectura, i al so de la música, l’equip de l’organització va procedir a la instal·lació de dues tanques en cadascun dels punts en què s’havien enterrat les persones al jaciment. Entre aquestes tanques es va convidar a les persones del públic a col·locar una tela blanca, que després s’il·luminaria amb un petit fanal que es va penjar a les tanques. Immediatament després va començar la performance d’Abdel Aziz El Mountassir, en què l’artista i activista, adornat amb cadenes al peu i al coll, va fer un soliloqui en àrab i castellà. Per tancar aquesta segona part més artística, Yousra Touri va llegir un text poètic. Durant tot l’acte, el públic disposava de papers on podia escriure reflexions, preguntes i demandes que dipositaven en una capsa transparent que constituiria un memorial de l’acció, on es va introduir una de les teles usades en la instal·lació i el manifest que es va llegir.

Quan l’acte arribava al final, es va obrir un espai de micròfon obert, on persones representants d’institucions i de col·lectius, i també persones particulars, van poder compartir reflexions i demandes. Fatiha Elmouali va intervenir un últim cop per tancar l’acte, amb un discurs reivindicatiu, on demanava a l’administració el reconeixement de la comunitat musulmana i els seus costums com a part de la societat barcelonina, i reivindicava mesures efectives i materials, com més cementiris musulmans o mesquites reals, perquè “sense aquest reconeixement, les institucions estan dient que només ens volen com a cossos per treballar”. Finalment, l’activitat va concloure amb una sessió musical de la mà de DJ Souمeya.