Rosa Martínez Cuadros, Avi Astor, Berta Güell Torrent

 

La tecnologia i la vida religiosa han estat interrelacionades des de fa molt de temps. La invenció de la impremta va facilitar la producció massiva de textos sagrats durant els períodes tardomedieval i modern primerenc, fet que va erosionar la monopolització del coneixement religiós per part de les elits. Més recentment, la revolució digital i la circulació generalitzada de contingut religiós a Internet tenen un impacte profund en les interpretacions i pràctiques religioses. Les comunitats religioses d’arreu del món transmeten oracions, organitzen esdeveniments i publiquen material religiós en línia. Grups més informals d’individus —generalment joves— organitzen les seves pròpies comunitats en línia en les quals discuteixen temes que podrien ser més reticents a discutir presencialment en les seves respectives esglésies, sinagogues, mesquites o altres temples. 

El creixement de la presència de la religió a Internet ha consolidat i, alhora, ha inquietat les estructures tradicionals de les autoritats religioses de diverses maneres. D’una banda, les autoritats tradicionals s’han adaptat al món digital i utilitzen cada vegada més Internet per estendre la seva influència i obtenir nous seguidors. D’altra banda, les xarxes socials i altres plataformes han facilitat l’emergència de nous actors religiosos que influeixen en la manera com la gent interpreta els textos sagrats i participa en rituals religiosos. Alguns d’aquests actors han desafiat la monopolització de l’autoritat religiosa que recau en els clergues tradicionals, cosa que es rep amb especial recel per part dels líders i les comunitats més establertes i tradicionals. No obstant això, la presència de la religió a Internet també ha permès augmentar el coneixement de la diversitat religiosa present al nostre context, així com la participació religiosa de persones que no necessàriament pertanyen a cap comunitat formal. 

 

El projecte “DIGITISLAM”

En aquest context, el projecte “Digital Islam across Europe: Understanding Muslims’ Participation in Online Islamic Environments” (DIGITISLAM) explora aquestes qüestions en relació amb l’Islam en cinc països europeus: Lituània, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit. Amb un enfocament sobre les pràctiques digitals dels musulmans en els cinc països, s’estudia com els entorns islàmics en línia han contribuït als vincles diaspòrics transnacionals i com alhora han ampliat les diferències entre les generacions més joves i les més grans. Moltes persones musulmanes utilitzen Internet per recrear un sentit de comunitat o per buscar orientació en les societats cada vegada més secularitzades d’Europa. Tanmateix, els “influencers” o les pàgines que es tendeixen a visitar varien significativament segons el context, a causa de diverses diferències teològiques, socioculturals i lingüístiques. Per tant, mentre el creixement de l’Islam al ciberespai facilita espais de cohesió, també pot contribuir a noves formes de fragmentació dins de la població musulmana d’Europa. 

DIGITISLAM se centra en les interaccions entre els que produeixen continguts digitals i els usuaris d’aquests continguts. Busca ampliar els límits de la investigació existent sobre religió digital a Europa en general, i sobre l’Islam en particular. Un tema clau abordat pel projecte és el de la confiança: com influeix la proliferació d’informació sobre l’Islam en línia en la confiança en les autoritats religioses, tant online com offline. Continuen confiant els musulmans més joves en els seus imams locals o altres líders religiosos amb els quals interactuen en persona? O potser la gran disponibilitat de contingut a Internet els porta a qüestionar els líders locals i a invertir la seva confiança en individus amb els quals interactuen en línia? Més en general, DIGITISLAM considera com la participació en línia (online) pot tenir un impacte en la pràctica local, quotidiana (offline) i viceversa. El projecte també investiga com les estructures de comunicació digital influeixen en el debat públic sobre l’Islam. Es considera com els entorns digitals influeixen en la (re)organització del coneixement i l’aprenentatge sobre l’Islam en l’era digital. Concretament, analitza com els individus i les organitzacions musulmanes s’adapten a les noves tecnologies i oportunitats per a la difusió d’orientació religiosa, així com les estratègies dels “competidors” a l’hora de diferenciar-se en les xarxes digitals. Totes aquestes qüestions se centren en el cas de l’Islam, però poden aportar pistes interessants per entendre les dinàmiques d’altres minories religioses a Europa.

El cas espanyol el dirigeix el Dr. Avi Astor de la Universitat Autònoma de Barcelona i el treball de camp es va iniciar el juliol del 2023, dins de la línia de treball del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió). La metodologia del projecte inclou la realització de netnografies (etnografies en línia), entrevistes semiestructurades amb usuaris i productors de contingut a Internet i una enquesta sobre l’ús d’Internet a persones musulmanes. També s’està elaborant una base de dades de pàgines web sobre l’Islam, a partir de les quals es desenvoluparà un arxiu obert que podrà ser accessible per a qualsevol persona interessada en el tema. Aquests mètodes permetran desenvolupar una visió general i àmplia del contingut islàmic disponible per a persones que viuen a Espanya i altres parlants del castellà, així com una comprensió del paper i el funcionament de l’Islam digital en la vida quotidiana en l’àmbit local. 

 

Resultats preliminars

Els resultats preliminars de la primera fase del projecte mostren una creixent importància de demanda d’informació sobre l’Islam en castellà. Per exemple, segons l’enquesta realitzada a 200 persones usuàries d’Internet que s’identifiquen com a musulmanes, un 75% d’elles prefereix buscar informació en castellà. Aquesta dada és rellevant tenint en compte que l’àrab és la llengua en què va ser revelat l’Alcorà i, conseqüentment, es considera important tant per a l’aprenentatge com per a la difusió de l’Islam. A més, aquesta demanda també explica l’emergència de nous espais digitals sobre l’Islam en castellà o dirigits a musulmans espanyols o persones interessades en l’Islam en aquesta llengua. Molts “influencers” o creadors de contingut justifiquen el seu interès per obrir nous perfils a diferents xarxes després de detectar una carència d’espais de divulgació i informació com a usuaris d’Internet. Els seus missatges, a més, no només es dirigeixen a persones musulmanes, sinó també a persones que puguin tenir estereotips, com una mesura de lluita contra la islamofòbia, o a altres que puguin tenir interès a conèixer la religió i es puguin arribar a convertir a l’Islam. 

En segon lloc, en la realització d’entrevistes a diferents productors de contingut sobre l’Islam a Internet, s’ha posat de manifest la importància de l’anonimat. Els “influencers” solen ser persones que amb la seva pròpia identitat i imatge expliquen les seves experiències i la seva perspectiva sobre la religió. En els últims anys, hi ha hagut nous perfils de musulmans espanyols i catalans amb aquestes característiques que han trobat un espai per comunicar-se lliurement, mentre guanyaven seguidors. No obstant això, més enllà dels “infuencers” estrictament parlant, s’ha identificat la presència d’una sèrie de pàgines anònimes molt visitades que divulguen continguts sobre l’Islam. L’anonimat facilita la impressió d’objectivitat i universalitat i, conseqüentment, de credibilitat i legitimitat. Davant d’aquest escenari, es duen a terme diferents estratègies per captar públics diversos en un camp religiós digital cada vegada més competitiu. També es troben pàgines anònimes a plataformes de xarxes com Facebook o Instagram, amb noms genèrics com “Islam en español”. Alguns dels administradors d’aquestes pàgines que hem entrevistat expliquen com volen posar l’enfocament en el contingut i no en les seves identitats personals com una forma de respectar el valor de la humilitat. Aquesta dinàmica alhora revela qüestions interessants sobre l’ètica islàmica a Internet.

Un tercer resultat rellevant és el relatiu a la interacció entre espais en línia i els espais presencials (offline). Un dels objectius clau del projecte és analitzar fins a quin punt l’autoritat als espais presencials, com les mesquites o oratoris, pot estar qüestionada davant de l’emergència d’espais digitals i de noves formes d’accedir a la informació. Tanmateix, fins ara en el projecte s’ha evidenciat la importància de la interacció entre els dos formats. És a dir, aquelles persones que utilitzen xarxes socials i consulten espais digitals no necessàriament ho fan perquè deixen de confiar en les mesquites. Segons l’enquesta, el 60% de les persones prefereix buscar informació sobre l’Islam a la mesquita. Una dinàmica semblant succeeix en el cas dels “influencers”. Malgrat que molts d’ells centren la seva activitat en els seus perfils a Internet, alguns reconeixen també participar en espais analògics, inclosos els esdeveniments organitzats per comunitats locals i mesquites. 

Pel que fa a les dinàmiques de gènere per part de productors de contingut sobre Islam a Internet, l’espai digital és sens dubte una oportunitat per a moltes noies i dones musulmanes que volen tenir un espai per difondre l’Islam i donar a conèixer les seves experiències. En el projecte encara s’ha d’explorar en profunditat com impacta l’emergència d’aquestes noves figures femenines i de nous continguts (alguns dels quals aborden temes de gènere i feminisme) en les qüestions d’autoritat i en les interaccions entre el contingut virtual i el presencial (online i offline). Fins ara, però, s’ha identificat com les dinàmiques de gènere són importants sobretot quan les dones volen tractar temes específics, com aquells relatius a la maternitat o les relacions de parella. Així, els perfils de noies musulmanes creadores de contingut a Internet responen a una demanda específica també de noies usuàries, semblant a la que poden cobrir els espais oferts per associacions per a dones. 

Internet presenta diversos reptes i oportunitats per als líders, comunitats i practicants musulmans. Segons el context o la situació, pot facilitar el coneixement, la connexió i l’expressió i, per altra banda, la polarització, el conflicte i les desigualtats. Davant d’aquest fenomen, necessitem més projectes com el DIGITSLAM que promoguin el coneixement sobre els factors que contribueixen a la generació de dinàmiques positives i negatives d’aquests nous espais virtuals, a fi de seguir impulsant una major cohesió social en les noves societats digitals. 

Més informació sobre DIGITISLAM a: https://blogs.ed.ac.uk/digitalislameurope/.

---

Digital Islam across Europe: Understanding Muslims’ Participation in Online Islamic Environments (DIGITISLAM) és un projecte CHANSE (Collaboration of Humanities and Social Sciences) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Ref: PCI2022-134988-2 / MCIN/AEI/10.13039/501100011033) i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”.