Durant la primavera del 2025 han tingut lloc tres activitats del cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat per tercer any consecutiu pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos en el marc de la temporada “(Contra) Natura” de l’Auditori. Durant els mesos de març, abril i maig s’han celebrat les sessions, “Legong: música i dansa del gamelan de Bali”, “Les Caramelles del Roser: goigs i cants de Pasqua Florida” i “Sons del Budisme: l’experiència sonora del Dharma”; aquesta última ha tancat l’edició d’enguany.

La sonoritat és utilitzada en moltes tradicions religioses i espirituals per estimular la reflexió i vehicular la transcendència. Aquesta transversalitat fa que la música sigui un eix comú entre diverses creences, conviccions i cultures. Des de fa tres edicions, el cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), explora aquesta relació tan fonamental, enguany en el marc de la temporada “(Contra) Natura” de l’Auditori. Jordi Alomar, director del Museu de la Música, en parlava de la manera següent en una entrevista: “El fet de partir des de la dimensió religiosa i espiritual és una via d’accés molt efectiva per treballar la interculturalitat, perquè l’espiritualitat és un component essencial dels grups humans.”

Durant la primavera del 2025 han tingut lloc tres sessions del cicle: a l’abril, “Legong: música i dansa del gamelan de Bali”, i al maig, “Les Caramelles del Roser: goigs i cants de Pasqua Florida” i “Sons del Budisme: l’experiència sonora del Dharma”.

LEGONG. MÚSICA I DANSA DEL GAMELAN DE BALI

El 5 d’abril va tenir lloc l’activitat “Legong: música i dansa del gamelan de Bali”, en la qual les persones assistents van poder gaudir d’una exhibició de legong, una dansa tradicional de l’illa de Bali que s’acompanya d’un gamelan, un conjunt de percussió tradicional de les illes indonèsies de Java i Bali. Previ a l’exhibició es va celebrar una conversa entre Anak Agung Bagus Harjunanthara ‘Arjuna’, ballarí, coreògraf i director de l’Arjuna Production Art Community a Bali; Eka Santi Dewi, també ballarina i docent, i Nyoman Hardiani Dewi, referent cultural del grup Gamelan Barasvara, resident al Museu de la Música de Barcelona.

La conversa va girar al voltant de l’abast del gamelan i la seva significació identitària per les persones balineses en la diàspora. Tot i que a Bali aquest fenomen està lligat a cerimònies i celebracions religioses, el gamelan es pot desenvolupar en molts altres contextos. Per Hardiani Dewi, trobar el Gamelan Barasava a Barcelona va suposar descobrir un trosset de la seva terra a la ciutat. Arjuna, al seu torn, explicava: “A Europa se li dona valor i es respecta, noto passió en cada assaig, em fa estimar encara més la meva cultura”. Amb tot, la naturalesa del gamelan com a “espai de trobada”, explicava Hardiani Dewi, permet que sigui una pràctica per compartir allà on sigui.

Existeixen diferents tipus de gamelan i, tot i que varien segons els seus contextos, no hi estan vinculats exclusivament. A la conversa es van esmentar el Gamelan Beleganjur, que sovint es toca en processó, i el Gamelan Anklung, que sona sobretot en cerimònies religioses de cremació. Al concert que va tenir lloc després de la conversa es va fer una exhibició de Gamelan Gong Kebyar, en el qual es toquen instruments de bronze i hi destaquen contrastos abruptes de tempo i textura. És el conjunt més popular a Bali, existeix des de fa un segle, i sol acompanyar danses (kebyar duduk). Aquestes poden ser femenines-refinades (halus), masculines-fortes (keras) o andrògines (bebancihan), i l’execució la poden dur a terme persones de qualsevol gènere, ja que es tracta només de personatges. A l’exhibició del Gamelan Barasvara al Museu de la Música, aquestes danses van ser executades per Arjuna i Eka Santi Dewi. Amb tot, el concert va exemplificar l’important rol del Gamelan balinès com un espai de conjunt, social, de propietat col·lectiva i interacció.

Consulta la galeria d’imatges de la conversa de “Legong: música i dansa del gamelan de Bali” AQUÍ i de l’exhibició de Legong AQUÍ. Els vídeos de les dues sessions estaran penjats al blog de l’OAR pròximament. 

LES CARAMELLES DEL ROSER: GOIGS I CANTS DE PASQUA FLORIDA

El 10 de maig, l’activitat “Les Caramelles del Roser: goigs i cants de Pasqua Florida” la van protagonitzar l’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, una agrupació històrica que encara manté la tradició de recórrer els carrers cantant, i que compta amb una indumentària pròpia que acompanya el seu característic cant dels goigs del Roser i composicions locals. Com és costum a Trànsits, l’activitat va començar amb una conversa sobre aquesta pràctica. Hi van participar Ignasi Roviró Alemany, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, Hernan Collado Urieta i Sebastià Bardolet, president i director adjunt, respectivament, de l’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta.

Les Caramelles del Roser són les més antigues documentades a Catalunya. S’associen a la Pasqua, però són també “uns cants de celebració de la primavera, d’aquest moment en què el món torna a la vida”, explicava Collado. Es tracta d’un cant que vincula estretament el fet religiós i el fet civil, no només perquè barreja els goigs religiosos i les caramelles de primavera, sinó perquè s’executa en processó pels pobles i ciutats, i al seu pas l’espai es transforma. “El so del carrer”, deia Roviró, “s’apaga quan passa la processó, i durant aquesta la música crea un nou espai, que es reconverteix un cop acaba la cantada.” Aquests cants van arribar a Sant Julià de Vilatorta amb la creació de la Confraria del Roser el 1590, dedicada a la devoció de la Mare de Déu del Roser, i van esdevenir un emblema del poble. A la localitat hi ha una tradició musical molt important, i l’Associació, creada fa 50 anys per mantenir viva aquesta pràctica, compta amb un repertori exclusiu de 50 peces elaborat pels mateixos veïns.

Després de la conversa, l’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta va oferir una cantada en processó pels carrers del districte de Ciutat Vella. Es va poder experimentar el format tradicional de les Caramelles del Roser: uns 35 cantaires vestits de negre amb barret de copa i una vara, organitzats en dues fileres (primeres veus i segones veus, els baixos al final) que cantaven de forma repetitiva els goigs del Roser. Una banda de vent donava l’inici a les estrofes, fins a onze repeticions. Després, s’anaven fent aturades, cantant una caramella o una cançó firmada per un compositor de Sant Julià de Vilatorta. El recital va mostrar, doncs, com en aquesta tradició “s’ha fet una simbiosi entre goigs i caramelles, entre allò religiós i allò civil”, deia Bardolet. Després de la processó, com marca la tradició de les caramelles, va tenir lloc una celebració de la paraula a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

Consulta la galeria d’imatges de la conversa de “Les Caramelles del Roser: goigs i cants de Pasqua Florida” AQUÍ i de la ruta i la celebració de la paraula AQUÍ. Els vídeos de les dues sessions estaran penjats al blog de l’OAR pròximament. 

SONS DEL BUDISME: L’EXPERIÈNCIA SONORA DEL DHARMA

Aquesta edició de “Trànsits” va tancar amb “Sons del budisme: l’experiència sonora del Dharma”, una sessió especial, estesa durant tres jornades dedicades a posar en pràctica i reflexionar sobre el paper del so i la música en el budisme. Del 22 al 24 de maig, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va oferir diferents converses, tallers, meditacions i concerts. En aquesta ocasió hi van col·laborar el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Casa Àsia i la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB).

Entre totes les activitats que van tenir lloc al llarg d’aquests tres dies, en destaquen tres. La primera és la conversa “So, música i sentits en el budisme” on lama Ngawang Norbu, de Casa Virupa; Elisabeth Serrano Ferré, de Soka Gakkai, i Ngagmo Ngawang Dëter, de Sangha Activa van dialogar sobre la dimensió sonora en els rituals, meditacions i vida quotidiana de les seves respectives tradicions budistes. En el budisme Vajrayana, deia la Ngagmo Ngawang Dëter, tot i la importància del silenci en la meditació, hi ha molts espais on els instruments musicals tenen un paper cabdal, que “al principi sembla poc més que so, però que té unes lògiques internes, xifrades”. Per al budisme Nichiren, el so vocal és preponderant, “ajuda a connectar amb una vibració personal” comentava Serrano. Els tres ponents destacaven també la música com un punt “d’obertura i trobada amb la comunitat”, deia Norbu. Alhora, insistien a fer ús de la música de manera que faciliti l’atenció, intencionada i concentrada en la transcendència, cosa que tampoc vol dir negar el gaudi estètic de la música, si t’acompanya en aquest camí. “Per nosaltres, es tracta no d’anul·lar el desig”, continuava Norbu, “sinó d’educar-lo. I la música pot ser una via per fer-ho, per inspirar i connectar amb les coses”.

Durant les jornades també va destacar la celebració de dos concerts. El primer fou un concert de shakuhachi, una flauta de bambú utilitzada pels monjos zen komusō japonesos en la pràctica del suizen o “meditació bufada”, durant la qual es toca un repertori propi, el honkyoku. Kakizakai Kaoru, mestre d’aquest instrument reconegut internacionalment, va ser l’encarregat d’aquest recital. També va tenir lloc un concert de Satsuma Biwa, un llaüt japonès vinculat a la narració èpica del Japó feudal el repertori tradicional del qual inclou valors centrals del budisme com la transitorietat o la impermanència. Aquest concert va anar a càrrec de la mestra Junko Ueda.

Consulta la galeria d’imatges de la conversa-col·loqui “So, música i sentits en el budisme”, del concert de repertori honkyoku i del concert de Satsuma Biwa AQUÍ. Els vídeos de les tres sessions estaran penjats al blog de l’OAR pròximament.