El cristianisme ortodox, els orígens (II #Quotidiàiextraordinari)

El cristianisme ortodox, els orígens (II #Quotidiàiextraordinari)

L’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona organitza la segona edició del cicle, ja consolidat, “Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses”, durant els mesos de novembre i desembre. Aquest cicle és la continuació del que es va començar l’any passat i té com a eix transversal l’alimentació i la relació amb el menjar de les diverses tradicions religioses presents a Barcelona. És una manera dinàmica de conèixer les diverses creences, mentre s’aprofundeix en un tema que, d’una manera o altra, ens afecta a tots i a totes: què mengem i com mengem.

La línia conductora del cicle és la relació entre l’espiritualitat i les pràctiques alimentàries. El cicle, comissariat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista, es va iniciar amb una conferència en línia, “El dejuni en les tradicions religioses”, a càrrec de Halil Bárcena, i segueix amb cinc entrevistes en vídeo de testimonis convidats que mostren la seva experiència personal respecte als aliments i les creences. A causa de la situació sanitària excepcional, el cicle s’adapta a la nova normativa de seguretat. Aquest any no es poden fer els tastos que es van oferir l’any passat, però les i els protagonistes dels vídeos ens ho faran viure (podeu veure un vídeo resum de l’edició del 2019 aquí). El budisme zen, el judaisme, l’adventisme, el cristianisme ortodox i l’islam són les confessions protagonistes del cicle. A més de fer-nos parar atenció i aprendre, ens parlaran de la vinculació de l’aliment amb la seva tradició religiosa, i ens mostraran algunes receptes i menges.

El cristianisme ortodox a Etiòpia:

Actualment el 60% de la població etíop, 45 milions de persones, són cristianes. El cristianisme es va introduir a Etiòpia des de molt antic (més o menys al mateix moment que a Catalunya), al segle IV dC. L’Església unitària ortodoxa etíop es considera una església ortodoxa oriental. Les diferents tradicions cristianes comparteixen la figura de Jesús com a centralitat de la seva fe i el Déu que veneren és el mateix, però difereixen en la interpretació de les escriptures, en quines d’aquestes consideren vàlides, en alguns aspectes de la fe i en les pràctiques religioses.

Les esglésies ortodoxes orientals reconeixen només tres concilis ecumènics: El primer concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d’Efes. La separació de les esglésies ortodoxes orientals es remunta al segle V dC, ja que rebutgen la definició dogmàtica del concili de Calcedònia (celebrat l’any 451). En aquest cas, la principal divisió respecte a altres esglésies cristianes té a veure amb la naturalesa humana o divina de Crist. L’Església ortodoxa etíop forma part de la tradició monofisita (doctrina teològica que sosté que hi ha en Crist una sola natura, divina, i no dues natures, divina i humana).

Al segle VII l’expansió de l’islam a Egipte va deixar el reialme d’Aksum en una situació de relatiu aïllament respecte a altres àrees cristianes del món. Per aquest motiu, el cristianisme etíop té algunes característiques especials, i es considera que té molts punts en comú amb la religió que practicaven els primers cristians i, per tant, també amb el judaisme. Per exemple: l’Església etíop dona molta importància a l’Antic Testament, els nois són circumcidats vuit dies després de néixer, tenen dos dies sants (dissabte, com les comunitats jueves, i diumenge, com la resta de comunitats cristianes), les dones tenen prohibida l’assistència a l’església durant la menstruació i quan són a l’església han de tapar-se els cabells amb un mocador gran anomenat shash, els homes i les dones s’asseuen en llocs separats durant les cerimònies, els i les fidels es treuen les sabates quan entren a l’església, etc.

Arquitectònicament, les esglésies estan construïdes seguint un esquema inspirat en el temple de Salomó i es divideix en tres parts: un santuari tancat (qeddeste-qeddusan), on es guarda el tabot (una rèplica de les taules de la Llei) en un petit cofre de fusta; un espai sagrat (queddest), on es dona l’eucaristia, i un cor (qene mahelet), on els sacerdots llegeixen les Escriptures. A banda de l’arquitectura dels seus temples (entre els quals destaquen les esglésies excavades a la roca de Lalibela), el cristianisme etíop es vincula també a un rica i singular tradició d’art sacre.

Les cerimònies religioses de l’Església etíop se celebren en idioma gueez, antiga llengua del regne d’Aksum i llengua litúrgica del cristianisme etíop almenys des de l’arribada dels Nou Sants, monjos que arribaren a Etiòpia fugint de les persecucions contra els monofisites que seguiren el concili de Calcedònia. A ells es deu la traducció al gueez de la Bíblia dels Setanta.

Avui en dia l’església etíop és una església autocèfala, és a dir, que té el seu propi patriarca. Abans del 1959 depenia del patriarca d’Alexandria, i encara se la inclou dins les esglésies de tradició copta. El cap de l’església porta el títol d’Abuna-patriarca i resideix a Addis Abeba. Actualment hi ha també nombroses seus de l’Església etíop a diferents països del món on s’han instal·lat persones procedents d’aquest país africà. Malgrat això, a Barcelona la comunitat no té encara cap centre de culte propi.

Respecte a l’alimentació, els cristians etíops segueixen normes alimentàries estrictes que prohibeixen el consum de carn de porc i de peix sense escates, i regulen fins i tot com han de sacrificar-se els animals. Normes, com hem dit, que trobem en l’Antic Testament. Tot i així, la cuina etíop sí que barreja productes lactis i carn. L’Església ortodoxa etíop ordena molts dies d’abstinència de carn (incloent-hi els dimecres i els divendres i tota la quaresma), i per això hi ha molts plats vegetarians típics d’Etiòpia. A més a més, s’acostuma a emprar oli vegetal per cuinar durant aquests dies.

Entrevista “El cristianisme ortodox, els orígens”:

Rahel Berhe és etíop de naixement, propietària del restaurant de cuina etíop Abissínia, al barri de Gràcia, cristiana ortodoxa i una gran coneixedora del funcionament del cos humà. A la seva cuina apliquen els cinc sabors (dolç, salat, picant, àcid i amarg) per regular el pH i tenir una bona digestió, a més de promoure el coneixement del cos a través de la gastronomia. En l’entrevista ens parla del ritual de l’àpat a l’estil etíop, la filosofia de la cuina ecologista i sostenible del seu país d’origen, la importància dels llegums i les verdures, la no ingesta de sucre, la cerimònia del cafè, la importància del dejuni, la seva visió positiva de la vida, el sentit del compartir i respectar, la gran condició humana de l’ésser, el valor de la fe, etcètera.

Per experimentar les olors i els sabors de la relació entre el cristianisme ortodox i el menjar, trobareu la recepta del helvet (de llegums) en el document adjunt.

Arxius adjunts

Comparteix aquest contingut