El judaisme, la memòria (II #Quotidiàiextraordinari)

El judaisme, la memòria (II #Quotidiàiextraordinari)

L’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona organitza la segona edició del cicle, ja consolidat, “II Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses”, durant els mesos de novembre i desembre. Aquest cicle és la continuació del que es va començar l’any passat i té com a eix transversal l’alimentació i la relació amb el menjar de les diverses tradicions religioses presents a Barcelona. És una manera dinàmica de conèixer les diverses creences, mentre s’aprofundeix en una temàtica que, d’una manera o altra, ens afecta a tots i a totes: què mengem i com mengem.

La línia conductora del cicle és la relació entre l’espiritualitat i les pràctiques alimentàries. Comissariat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista, el cicle es va iniciar amb una conferència en línia, “El dejuni en les tradicions religioses”, a càrrec de Halil Bárcena, i segueix amb cinc entrevistes en vídeo de testimonis convidats que ens acosten la seva experiència personal amb l’aliment i les creences.  A causa de la situació sanitària excepcional, el cicle s’adapta a la nova normativa de seguretat. Aquest any no es poden fer els tastos que es van oferir l’any passat, però les i els protagonistes dels vídeos ens ho faran viure (podeu veure un vídeo resum de l’edició del 2019 aquí). El budisme zen, el judaisme, l’adventisme, el cristianisme ortodox i l’islam són les confessions protagonistes.

El judaisme:

La història del judaisme es remunta als orígens de la humanitat i es fonamenta en el pacte que Déu, com a creador, estableix amb l’ésser humà. La literatura religiosa jueva ens ensenya que, al llarg de la història, hi ha hagut persones escollides per rebre les revelacions de Déu. Aquestes persones són els enviats o profetes. Dels més importants, destaquen Abraham, el seu fill Isaac i el seu net Jacob. A partir d’aquesta genealogia, es pot començar a parlar pròpiament dels fills d’Israel o del poble jueu.

El següent profeta més destacat va ser Moisès, nascut a Egipte durant el període en què el poble jueu va ser esclavitzat per la tirania del faraó. Moisès va rebre la revelació de Déu i posteriorment aquesta es va posar per escrit, en hebreu, i va donar lloc a la Torà. La Torà, com a tradició escrita de la paraula de Déu, i els comentaris orals conseqüents (Mishnà), donarà lloc al gran corpus literari que regula la vida de tota persona jueva fins a dia d’avui.

Per la seva antiguitat i per tots els esdeveniments que ha patit el poble jueu, es pot veure que actualment hi ha nombrosos corrents espirituals i ideològics dins el judaisme. No obstant això, la llei (Halacà) que regula la quotidianitat dels jueus és la mateixa. Aquesta llei es presenta tradicionalment com un resum de 613 prescripcions (mitzvot) que engloben totes les accions principals que l’ésser humà pot dur a terme. Els aliments i el menjar formen part d’aquestes prescripcions. Per als jueus practicants, l’aliment que s’enduen a la boca ha de ser apropiat o pur (kasher kosher, segons la lectura hebrea o ídix): “apropiat” per la seva naturalesa (per exemple, carn d’animals de peülla partida i a la vegada remugants) i “pur” o “purificat” per la seva elaboració o ús (per exemple, tota carn cal que sigui dessagnada).

Com en qualsevol tradició viva, en el judaisme hi ha diferents branques, corrents, etcètera. Pel seu lloc de procedència, els jueus solen classificar-se en quatre grans grups principals: sefardites (procedents de Sefarad o península Ibèrica), asquenazites (procedents del centre i est d’Europa), mizrahim (jueus del Pròxim Orient) i Beta Israel (procedents d’Etiòpia).

El projecte Toldot:

Combinant tours i experiències gastronòmiques, Toldot té com a objectiu esdevenir una plataforma cultural jueva, i actuar com un conducte per explorar l’herència jueva a través d’experiències gastronòmiques, tradicions familiars i el llegat jueu únic de 1.000 anys a Catalunya.

Situat al cor de l’antic barri jueu de Barcelona, a la Casa Adret, una antiga casa jueva del segle XIII. Casa Adret és ara el Centre d’Investigació i Cultura Jueva de Mozaika, que ofereix activitats com ara experiències gastronòmiques, concerts, debats, festivals de llibres, activitats culturals, etcètera, i a més, esdevé una plataforma pel renaixement cultural de l’antic barri jueu de Barcelona.

Entrevista “El judaisme, la memòria”:

Mónica Buzali, de Ciutat de Mèxic, es va criar en una família jueva siriana d’origen mizrahim, i Eva McGowan, de Melbourne, en una família amb arrels poloneses jueves d’origen ashkenazí. Elles són les conductores del projecte Toldot. Conjuntament exploren la gastronomia jueva a través del patrimoni familiar, les tradicions i el llegat del menjar jueu. Inspirades en la forma en què les seves mares i àvies sempre han cuinat, Mónica i Eva creuen que compartir taula pot servir per intercanviar experiències del passat i celebrar les històries de cada persona.

Per experimentar les olors i els sabors de la relació entre el judaisme i el menjar, trobareu la recepta d’un pa clàssic, la Halah, al document adjunt.

Arxius adjunts

Comparteix aquest contingut