El sufisme, la dimensió espiritual de l’islam

Què és el sufisme?

Segons els mateixos sufís, el sufisme (tasawwuf) representa la dimensió espiritual de l’islam. Tot i així no totes les comunitats musulmanes reconeixen aquesta pràctica. El que és innegable és que la història del sufisme es remunta a la mateixa època del profeta Mahoma i que, amb el pas del temps, ha evolucionat cap a una gran diversitat de formes. Segons les ensenyances documentades més antigues, el sufisme no nega ni rebutja la normativa religiosa comuna a tots els musulmans (xaria), sinó al contrari, la pren com a suport indispensable, hi aprofundeix i la completa, i així afavoreix una millor comprensió de la realitat divina i la realització de la tradició profètica.

La diversitat del sufisme afecta directament els diferents mètodes que, a partir del segle XII, es comencen a organitzar en “confraries o vies” (turuq) liderades per un mestre fundador i una cadena de transmissió específica. Un exemple d’aquesta pluralitat el trobem en la importància que les confraries confereixen a certes “ciències o arts tradicionals” com a instruments propis del seu mètode. Secundàries des d’un punt de vista estrictament religiós, no per això són sempre dispensables: com és el cas de la música, el cant, la dansa, el tir amb arc, la cal·ligrafia, l’astrologia, l’alquímia, etcètera.

A Barcelona

El sufisme s’estén arreu de la geografia de majoria musulmana. En el context de l’islam africà, és ben coneguda la confraria dels muridîn o Murîdiya, fundada al Senegal pel xeic Ahmadou Bamba (1853-1927) en un intent de renovar la pràctica de l’islam i resistir pacíficament a la colonització francesa. Una de les festivitats més importants d’aquesta confraria és el Magal o peregrinació a Tuba (aproximadament 150 quilòmetres a l’est de Dakar), que es celebra cada 18 del mes lunar de Safar i que enguany cau el 17 d’octubre. Aquesta festivitat commemora les ensenyances del mestre fundador considerant com a data clau el dia en què Ahmadou Bamba va ser deportat pels francesos al Gabon. Entre els ritus que es practiquen durant el Magal hi ha la llarga i ininterrompuda recitació de poemes (qasâ’id) pel fundador. A Barcelona la comunitat sufí senegalesa ja fa anys que celebra el Magal.

Coincidint amb la celebració del Magal, el dijous 17 d’octubre l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura ha organitzat l’activitat Mahabbat: retorn als afectes de l’ànima, a les 18.30 hores, a l’Espai Francesca Bonnemaison. L’actriu Marta Millà i el trio de músics Medievalia Camerata presentaran una proposta artística que permetrà al públic assistent apropar-se a l’islam sufí a través de la sensibilitat de la poesia i la música. Es referenciaran noms cèlebres de la lírica sufí, com ara Rūmī, Ibn al-’Arabī, Omar Khayyām i Hal·lāg, en un espectacle que aplegarà una simfonia de veus i sons. Després de l’espectacle, tindrà lloc una conversa entre el músic Pedro Burruezo i l’escriptor Dídac P. Lagarriga, en què es plantejaran els aspectes més interessants d’aquesta tradició mística, i es farà una crítica a la instrumentalització que de vegades se n’ha fet des d’Occident.

Comparteix aquest contingut