“Figures femenines de les tradicions religioses” acaba la primera edició

“Figures femenines de les tradicions religioses” acaba la primera edició

El cicle “Figures femenines de les tradicions religioses”, organitzat pel Monestir de Pedralbes i l’Oficina d’Afers Religiosos, ha tingut lloc en quatre dimarts de juliol. Han estat tres sessions telemàtiques sobre figures femenines de l’hinduisme, l’islam i el budisme, i unes visites guiades presencials al Monestir de Pedralbes “Pedralbes, un escenari femení de poder” (cristianisme catòlic).

Tant en les trobades que es van fer l’estiu passat com en la taula rodona-diàleg que va tenir lloc el novembre (ambdues activitats conduïdes per la periodista Txell Bonet) es va posar de manifest que el paper de la dona espiritual ha estat moltes vegades difuminat, poc reconegut o ha desaparegut. Destaquen algunes frases de les protagonistes: “Sembla que les dones estem als marges”, “cal sortir de la invisibilitat, empoderar-nos”, “les dones són imprescindibles en totes les comunitats de totes les tradicions religioses”, “totes tenim les mateixes parets al davant”, “durant segles s’ha infravalorat el femení, hem de recuperar-lo”.

Aquest cicle va sorgir de la reivindicació constant de la importància de la figura femenina i la gran aportació de les dones en totes les tradicions religioses i espirituals, que moltes vegades l’imaginari social ha invisibilitzat o silenciat. La voluntat del cicle ha estat donar a aquesta gran font de saviesa femenina el valor que es mereix. Algunes de les participants de les trobades anteriors han explicat el paper d’algunes figures femenines, històriques i actuals, en la seva tradició religiosa. Els han atorgat la veu, el valor i el lloc que els correspon en l’hinduisme, l’islam, el budisme i el cristianisme catòlic.

La primera sessió “Figures femenines de l’hinduisme” va estar a càrrec de Chinmayi Ma, presidenta de l’Associació Shiva-Shakti-Om, practicant iniciada en el ritual tradicional hindú-diksha i amb vint anys d’estudis i de pràctica espiritual. Ens va parlar de moltes dones presents des de l’Índia antiga, com les Rishikas, dones sabies que van arribar la l’experiència meditativa profunda; passant pels segles XV-XVI amb Mirabai, devota de Krixna, cantant i compositora de cants devocionals; fins al segle XX amb Anandamayi Ma, mestra espiritual reconeguda per totes les escoles i branques hindús, dona d’una gran profunditat espiritual i reconeguda com la manifestació de la Mare de l’Univers.

Wafae Moussaui, musulmana nascuda a Barcelona psicòloga i ferma defensora dels drets humans i de l’equitat entre les dones i els homes des d’una perspectiva islàmica, en la segona sessió “Figures femenines de l’islam”, va situar en el mapa diverses dones musulmanes: des de Khadija, dona del profeta que conduïa caravanes de mercaderies ara fa més de 1.400 anys, o Fatima Al-Fihri, que va dedicar tota la vida a la construcció i sosteniment de la primera universitat més antiga del món (l’any 859), al-Karaouine, a la ciutat de Fes (Marroc); fins a dones actuals, com Qariya Sharifa, reconeguda recitadora de l’Alcorà, o Iqbal Mahmoud Al Assad, la metgessa més jove del món.

En la tercera sessió “Figures femenines del budisme”, Montse Castellà i Olivé, cofundadora i actual vicepresidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budises, presidenta de Sakyadhita Spain, associació internacional de dones budistes, i traductora i editora de textos budistes, va ser la veu de la darrera xerrada telemàtica. Va parlar de Mahaprajapati, la tieta i mare adoptiva de Siddharta Gautama (Buda), que gràcies a la seva perseverança, va aconseguir que Buda acceptés que les dones també poguessin seguir la via espiritual que ell va iniciar (reunint en protesta pacífica unes cinc-centes dones); Tenzin Palmo, la primera dona occidental en un monestir budista a l’India (el llibre ‘Una cueva en la nieve’ recull la seva experiència); Sakyadhita, una associació internacional de dones budistes, referent de figures femenines en col·lectivitat. A Sakyadhita Spain cal destacar Lama Guelongma Tsondru, la primera lama dona autoritzada i cofundadora del primer centre budista a l’Estat espanyol, així com a Berta Meneses, religiosa de l’Oratori i alhora mestra zen.

Finalment en les visites presencials al Monestir de Pedralbes del darrer dimarts del cicle, es van posar en relleu figures catòliques constructores del monestir i de la seva magnificència al llarg de la història. “Pedralbes, un escenari femení de poder” dibuixa una història del monestir amb noms propis com la reina Elisenda de Montcada i Francesca ça Portella al segle XIV, Maria d’Aragó i Teresa de Cardona al segle XVI, i sor Eulàlia Anzizu i Maria de la Concepció Baldric al segle XIX. Durant gairebé set-cents anys el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va acollir entre els seus murs dames de l’alta noblesa i filles de ciutadans honrats. Aquestes dones van exercir el seu poder més enllà de la clausura i van marcar clarament la trajectòria de la comunitat. El monestir és obra de totes aquestes dones.

Aquestes quatres sessions del cicle han estat unes petites pinzellades de dones, de feminismes i de feminitat emmarcada en la història i en l’actualitat. Han estat i són figures impactants, sorprenents i models que cal reconèixer. Tant des del Monestir de Pedralbes com des de l’OAR existeix la voluntat de continuar amb altres edicions del cicle (queden encara moltes figures d’altres tradicions religioses que cal posar en relleu) i altres activitats al voltant de la figura de la dona.

Comparteix aquest contingut