L'ENTREVISTA | Uassima Boutaliss: "Desmuntem la islamofòbia a través del dia a dia al barri"

L'ENTREVISTA | Uassima Boutaliss: "Desmuntem la islamofòbia a través del dia a dia al barri"

Conversem amb Uassima Boutaliss en el marc de la tercera sessió del cicle ‘Mirades Crítiques. Desmuntant la islamofòbia als barris’, organitzat pel grup de formació de la Xarxa BCN Antirumors, que va tenir lloc el passat mes de desembre al Centre Cultural Islàmic de Sants.

Què és el Centre Cultural Islàmic de Sants i quina és la seva trajectòria?

Portem més de 35 anys al barri de Sants. A part de practicar la nostra religió, al centre es fan classes de català, classes d’alfabetització a dones grans i també es dona assessorament i suport a qualsevol persona que vulgui apropar-s’hi. S’imparteixen classes d’àrab per als infants i s’aprofita l’espai per a fer xerrades per a joves, trobades interreligioses, etc.

Al principi la mesquita estava ubicada al Camí de la Cadena, però pel pla d’urbanització de Can Batlló, el nostre espai anava fora i vam haver de buscar-nos la vida. I aquí va ser on van començar les dificultats per trobar un local que estigués al barri a prop de tothom i que no hi haguessin conseqüències a nivell de veïnat, ja que la mesquita passava d’estar ubicada en un espai aïllat, sense habitatges al voltant, a rodejar-nos d’activitat social  i de veïnat, amb tot el que podia implicar.

Quines dificultats i/o facilitats vau tenir per poder tenir un espai dins un barri com el de Sants? 

Pel que fa a les facilitats, la relació amb l’Ajuntament va ser molt bona. Coneixem molta gent que va treballar en el procés i que ens va donar el suport que no teníem per part de la societat. Hi havia un compromís, no només perquè ens pertocava per llei, si no perquè era un deure moral i perquè portàvem molt de temps al barri.

Per part de les associacions de veïns i de la Comissió de Festes de la Bordeta no hi va haver cap problema, perquè ens coneixem de sempre i perquè participem de les activitats del barri. Pel que fa al veïnat, van haver-hi discrepàncies, i fins i tot es va fer una recollida de firmes per evitar que ens hi instal·léssim.

Al cap i a la fi, és conseqüència de l’estigmatització existent. Són etiquetes que ja tenim posades. Malauradament, encara ens queda un llarg camí per desmuntar la islamofòbia als barris, perquè vagis on vagis, si vols tenir un centre de culte musulmà sense estar aïllat, et trobaràs amb dificultats, però com sempre dic, ni un pas enrere.

Com vau afrontar i superar aquestes dificultats? 

Tot i que ens venia de nou el fet d’obrir un espai de culte, a nivell personal aquestes traves o aquestes dificultats ja ens les trobem al dia a dia, a l’hora de trobar feina o llogar un pis, o només anant pel carrer. Per tant, crec que vam afrontar les dificultats gràcies al diàleg, amb molta paciència i a saber-ho gestionar.

Vam decidir no donar l’esquena al problema i vam establir diàlegs de forma espontània per aconseguir portar a terme el nostre dret com a ciutadans. Dret a tenir un espai com qualsevol altre i a quedar-nos al nostre barri. Per què me n’he d’anar a un polígon industrial a fer la meva activitat? No té cap sentit.

Per tant, a nivell legal, com que nosaltres sabíem que teníem un local insonoritzat, que complíem la normativa al 100%, no hi havia por per això, així que vam tirar endavant.

A nivell social, crec que la lluita, la perseverança i la paciència que es va tenir des del centre en sí, va ser clau en aquells moments. Aquesta és la nostra filosofia i la nostra forma de treballar i així ho hem demostrat en aquest temps. Potser sense la nostra lluita hagués estat possible quedar-nos al barri, però potser no amb els resultats que es veuen ara.

Vam viure un principi una mica difícil. Però ara no té res a veure, els veïns hi conviuen i inclús diuen que se senten més segurs, ja que sempre hi ha algú entrant o sortint del centre cada cinc hores màxim, perquè tenim la pregària de la nit, la pregària de l’alba, la del migdia, la de la tarda… i si hi ha qualsevol moviment estrany pel barri, les persones del centre ho podran notar.

El passat mes de desembre vas participar en l’organització, dinamització i la posada en comú dels grups de treball de la tercera sessió del cicle ‘Mirades Crítiques’ Desmuntant la islamofòbia als barris.  Quina és la teva valoració de la sessió?

En general va ser una sessió molt pràctica i dinàmica. Imagino que els participants pensaven que estarien asseguts a una cadira i que es passarien tota la sessió escoltant una conferència, i crec que es van sorprendre quan es van trobar que ells havien de participar. Per a mi la participació és molt positiva, ja que facilita que la persona reflexioni i que deconstrueixi pensaments; que se’n vagi amb idees diferents. I en aquest sentit, crec que aquesta activitat ho va aconseguir.

Respecte als ponents, hi havia un ventall molt ampli. Hi van participar la Fàtima Taleb que havia estat en política; el Mohamed Ait Abou que representava l’àmbit social, el Mostafà Shaimi, que destacava en el cap de la investigació i la Diana Al-Rahmoun, que va aportar en temes de literatura/acadèmia. Tots ells van fer que fos una sessió molt interessant en què cadascú va poder aportar coses molt diverses i molt necessàries.

Quines van ser les conclusions?

Al ser una sessió tan dinàmica no hi van haver unes conclusions clares ni consensuades. Però jo crec que això és bo. No crec que en una activitat sempre s’hagin de generar conclusions, perquè moltes vegades les conclusions ja les sabem. Arribem amb les conclusions ja fetes, la qüestió és veure com solucionem els problemes que hagin pogut sorgir durant aquest procés. El que sí que crec és que es van remoure consciencies i els assistents van poder palpar els problemes que es poden trobar les persones musulmanes o ser conscients d’aquelles realitats invisibilitzades.

Què va suposar per a tu fer aquest tipus d’activitat en un centre com el vostre?

Em va semblar molt adequat, ja que els temes que van sorgir s’han viscut com a centre i es té consciència d’això.

Quines respostes o conclusions pots ressaltar en relació a com podem desmuntar la islamofòbia als barris? 

Com a comunicadora que soc no hi ha res com la comunicació entre les dues diferències. Hi ha diferències entre nosaltres però hi ha una cosa que ens fa iguals: que tenim els mateixos drets per defensar i que lluitem per un interès compartit: defensar la llibertat de l’altre. En aquest sentit jo crec que la millor manera de desmuntar els prejudicis és parlar i no tancar-se.

Nosaltres ens sentim del barri, som del barri i participem de les activitats del barri. A través del nostre dia a dia com a centre i a través de les diverses activitats que fem ja desmunten la islamofòbia. Sense voler, però ho fem. Fent la feina que fem i participant en les activitats fa que siguem una entitat més del barri. Perquè ho som i mai deixem de costat la nostra identitat com a persones del barri de Sants.

Durant el taller vau compartir coneixements per identificar la islamofòbia i pensar conjuntament estratègies a escala comunitària per posar en pràctica. A nivell ciutat què creus que s’hauria de fer per desmuntar-la?

En moltes ocasions només ens contacten o estem presents tant als mitjans de comunicació, com a les entitats o a les associacions quan es parla d’algun tema relacionat amb l’islam, sinó no tenim veu. Per tant, crec que caldria normalitzar i visibilitzar a tot un col·lectiu no només en situacions on es parli de nosaltres, sinó també quan es parli de política o coses de la quotidianitat, de la que formem part i on tenim molt a dir.

Quan engegues la televisió no veus a una persona musulmana parlant sobre la situació política actual, sobre el debat d’investidura… En formem part però d’una manera paral·lela i oportunista. Es van obrint camins, tot s’ha de dir, però per la nostra perseverança.

Com a comunicadora, que creus que haurien de fer els mitjans de comunicació per contribuir a desmuntar la islamofòbia?

Prou etiquetes i prou sensacionalisme, que no fan res més que estigmatitzar. El que han de fer els mitjans és normalitzar. Quan en una notícia es menciona el fet que la persona és musulmana s’obre la porta a la islamofòbia. De la mateixa manera que en la noticia no s’inclou si la persona segueix la fe cristiana, doncs en el cas de ser musulmana tampoc. Encara que es tracti d’una noticia en positiu, no cal mencionar-ho.

El fet de ser musulmana és una cosa privada i és una cosa que jo decideixo com a persona lliure que soc. Quan no sigui una cosa condicionant no crec que s’hagi de dir perquè fomenta el racisme. Per què hem de tenir por a ser diferents? Què significa ser normal?

Més informació:

Podeu consultar els materials d’aquesta sessió en aquest enllaç i al canal d’ivoox del cicle.

Estigueu atentes al nostre web i a les nostres xarxes socials per estar informades de les properes sessions del cicle ‘Mirades Crítiques’.

Comparteix aquest contingut