La comunitat ‘bahà’í’ celebra els 200 anys del naixement de Bab

El dilluns, 28 d’octubre, la comunitat bahà’í d’arreu del món celebrarà el bicentenari del naixement de Bab (el precursor de Bahà’u’llàh), nascut a l’Iran el 1819. A Espanya la comunitat bahà’í, establerta des del 1947, compta amb més de 5.000 bahà’ís, repartits en unes 130 localitats; a Barcelona s’hi van establir el 1949.

ORÍGENS:

La fe bahà’í va néixer el 1844 a Pèrsia. Els fundadors d’aquesta religió van ser Siyyid ‘Alí-Muhammad, el qual va adoptar el nom de Bab (la porta), i Mirza Husayn Ali Nuri, conegut com a Bahà’u’llàh (la glòria de Déu). El nom de la fe (bahà’í) deriva del de Bahà’u’llàh i vol dir pertanyent a Bahà. Bab va revelar els seus propis ensenyaments i el seu propi llibre de lleis. La seva missió va ser anunciar i preparar la gent per a la vinguda del promès per totes les religions: Bahà’u’llàh. El 1863 Bahà’u’llàh es va presentar com el missatger de Déu que Bab havia anunciat. Va proclamar que totes les religions són divines en origen i que totes són una única revelació de Déu que s’ha anat mostrant en diferents moments al llarg de la història a través d’Abraham, Moisès, Buda, Jesús o Mahoma. El seu propòsit era unir tots els pobles del món i aconseguir la pau i el progrés de la humanitat.

LES CONVICCIONS FONAMENTALS:

  • Déu en essència és incognoscible. Només es pot conèixer a través dels seus atributs i els seus enviats, que comuniquen el missatge diví a la humanitat.
  • Tots els fundadors de les diferents religions són portadors de la Paraula de Déu i els bahà’ís estan convençuts que la veritat fonamental de totes les religions és la mateixa. Les seves diferències són degudes a les diferents necessitats i capacitats de la humanitat en cada moment.
  • Els homes i les dones som essencialment éssers espirituals. Els bahà’ís creuen que, després de la mort, la naturalesa espiritual de l’ésser humà perviu i continua evolucionant en altres esferes de l’existència i, per això, l’objectiu de la vida és desenvolupar el vessant espiritual de la persona, en totes aquelles qualitats que l’apropen a l’altra existència.
  • Els bahà’ís, a més, s’han d’esforçar per millorar aquest món. Estan convençuts que la pau mundial no sols és possible, sinó que constitueix el següent pas en l’evolució social de la humanitat i han de treballar per aconseguir-la. Creuen en la igualtat entre l’home i la dona, en la necessitat d’establir un idioma internacional auxiliar i en la creació d’un govern mundial i un tribunal internacional de justícia. També en l’harmonia entre ciència i religió, i en la necessitat de la lliure recerca de la veritat.

ELS TEXTOS

Els textos fonamentals bahà’ís són els que va deixar Bahà’u’llàh. Es conserven milers de textos i manuscrits autentificats de Bahà’u’llàh, molts d’ells dirigits als governants de l’època i als seus seguidors. Entre ells, destaquen especialment el Kitab-i-Aqdas, on es recullen les lleis bahà’ís, o el Kitab-iIqan, on es recullen els fonaments teològics i doctrinals de la fe.

LA PREGÀRIA, EL CULTE I LES PRÀCTIQUES

La pregària és l’aliment de l’esperit. És molt important perquè permet estar en comunió amb Déu. L’oració és una de les vies que fan servir per desenvolupar el seu vessant espiritual.

Rebutgen la rigidesa en el ritual del culte perquè consideren que massa vegades ha estat motiu de discussió i divisió dins les religions. Avui dia l’ésser humà no necessita aquests símbols o ritus per expressar el seu amor envers Déu. No tenen cap persona que faci de mitjancera entre ell i Déu.

Una pràctica compartida per tots els bahà’ís és el dejuni de dinou dies de l’últim mes bahà’í de l’any, el mes de glòria (del 2 al 21 de març). Durant aquest mes s’abstenen de menjar i beure des de la sortida fins a la posta del sol. El propòsit del dejuni és aprendre a sobreposar-se als desitjos per enfortir l’esperit. Però la disciplina fonamental, el que realment se’ls demana, és que estiguin tot el dia concentrats en Déu i mantinguin una actitud devota, evitant els pensaments i els comportaments negatius.

ELS CORRENTS

La fe bahà’í és força recent i està molt cohesionada. Per això no hi ha corrents o divisions en el seu si. Malgrat tot, constitueix una comunitat amb una diversitat molt àmplia perquè, tot i que segueix unes premisses fonamentals, tothom és lliure de viure la seva religiositat d’acord amb el seu entorn cultural.

EL LLOC DE CULTE

En la fe bahà’í trobem tres tipus de lloc de culte.

  • La casa particular, on els membres de la confessió fan la major part de pregàries, ja que estan obligats a fer-ne una diària.
  • El centre bahà’í. Aquests centres, situats allà on hi ha una comunitat bahà’í, són els llocs on es fan els ensenyaments bahà’ís i on es troba la comunitat, especialment quan han de celebrar les grans festivitats de la seva fe. A Barcelona en trobem un al districte de Les Corts.
  • Les cases d’oració. A tot el món només n’hi ha vuit, situades al Turkmenistan, als EUA, a Uganda, a Austràlia, a Alemanya, a Panamà, a Samoa i a l’Índia. Aquests llocs de culte, pensats perquè siguin relativament propers als bahà’ís de tot el món, són uns edificis certament espectaculars, tant per l’arquitectura com pel volum, i s’utilitzen només per a la pregària i la lectura dels textos sagrats (no es pot, a diferència dels centres, fer-hi ensenyaments o recitar-hi sermons).

Més informació: Bahà’ís de Barcelona

Comparteix aquest contingut