L’OAR organitza els espais de diàleg "Per què hem de defensar el dret a la llibertat religiosa?"

L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en col·laboració amb el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona, organitza un espai de diàleg entorn de la defensa del dret a la llibertat religiosa i conviccional. L’activitat, titulada “Per què hem de defensar el dret a la llibertat religiosa?”, tindrà lloc el 28 de febrer a partir de les 16.00 hores a la sala d’actes de la Casa Golferichs, i consistirà en dues sessions de conversa: un diàleg a partir de les experiències de persones i entitats de diverses tradicions religioses i conviccionals, i una taula rodona de caràcter acadèmic i divulgatiu.

..
13/02/2024 - 13:11 h - Interculturalitat OAR

L’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix la llibertat religiosa i confessional com un dret fonamental. La ciutat de Barcelona aplica aquesta perspectiva de defensa del dret a la llibertat religiosa a la ciutat. En aquest sentit, el Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 incorpora la pluralitat de creences i conviccions com a part de la diversitat cultural barcelonina, que es considera intrínseca i transversal. Tanmateix, aquesta qüestió segueix generant resistències a la ciutat, i tant des de les institucions com des de la ciutadania continua ressonant la pregunta “Per què hem de defensar el dret a la llibertat religiosa?”.

Aquest és precisament el títol de la nova activitat organitzada per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en col·laboració amb el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona, on s’intentarà respondre a aquesta pregunta tot oferint una introducció bàsica i divulgativa al dret a la llibertat religiosa, tenint en compte el seu origen i aplicació a Barcelona, les diferents formulacions que se’n fan a la Declaració Universal dels Drets Humans, la importància i les raons de la seva defensa i el paper que tenen en la seva garantia les administracions i altres institucions. També s’abordaran les claus i diferències de conceptes com la laïcitat, la secularització i la interculturalitat, i el seu rol en un context plural com és el de la ciutat de Barcelona.

La comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida Bedoui, serà l’encarregada d’obrir aquesta activitat monogràfica que se celebrarà el 28 de febrer a la sala d’actes del Centre Cívic Casa Golferichs a partir de les 16.00 hores. Consistirà en dos espais de diàleg que abordaran la realitat i la teoria de l’exercici del dret a la llibertat religiosa. El primer, de 16.00 a 17.30 hores, reunirà en una taula d’experiències a diverses persones activistes i representants d’algunes de les comunitats religioses de la ciutat que reflexionaran sobre el dret a la llibertat religiosa, i hi compartiran impressions i experiències sobre la seva defensa en el seu dia a dia. La conversa la moderarà Khalid Ghali Bada, coordinador de l’Oficina d’Afers Religiosos, i hi intervindran Rafael Fajardo, tècnic del servei Transforma’t del districte de Sant Andreu i pastor evangèlic de la missió de Filadèlfia; Dharam Paul Singh Ackoo, membre del Gurdwara Guru Darshan Sahib de Barcelona; Maria Gassiot, responsable general de l’àrea de la dona a Catalunya de la Sokka Gakkai Espanya; Hatim Azahri, membre de Joves Units Poblesec; i Alicia Guidonet, antropòloga i responsable de l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium.

La segona part tindrà lloc de 17.45 a 19.30 hores, i consistirà en una taula rodona on es farà referència, des de l’àmbit acadèmic, a concepcions relacionades amb la llibertat religiosa i confessional en relació amb l’antiracisme i la interculturalitat. Moderada per Esther Pardo Herrero, coordinadora del Centre de Recursos en Drets Humans, hi participaran Francisca Pérez-Madrid, catedràtica de la Universitat de Barcelona especialitzada en Dret Eclesiàstic de l’estat i investigadora principal del Projecte “Igualdad de género y creencias en el marco de la Agenda 2030”; Rosa Martínez-Cuadros, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat de Barcelona i membre dels grups ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) i GENI (Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat); Manuel Delgado Ruiz, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona especialitzat en violència religiosa i ritual i director del GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials), i Oumaya Amghar Ait Moussa, politòloga i tècnica de gestió de l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània).

PER QUÈ HEM DE DEFENSAR EL DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA?

Les persones que requereixin alguna mesura d’accessibilitat, cal que ho comuniquin en el moment de la inscripció, enviant un correu electrònic a activitatsoar@bcn.cat abans del dia 23 de febrer de 2024.

CURRÍCULUMS DE LES PERSONES PARTICPANTS:

  • Alicia Guidonet. Antropòloga i llicenciada en Ciències Religioses. Treballa en l’àmbit de l’educació i l’acompanyament espiritual. És responsable de l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium.
  • Dharam Paul Singh Ackoo. Representant i membre del Gurdwara Guru Darshan Sahib de Barcelona.
  • Francisca Pérez-Madrid. Catedràtica de Dret Eclesiàstic de l’Estat de la Universitat de Barcelona. Ha publicat cinc monografies i un centenar d’articles sobre temàtiques com: migracions, protecció de dades, incitació a l’odi, multiculturalitat en l’àmbit educatiu, objecció de consciència i l’asil per persecució ideològica, com el seu darrer llibre, Persecuciones por motivos religiosos o por orientación sexual y derecho de asilo. La perspectiva de Naciones Unidas (Aranzadi, 2021). És investigadora principal del Projecte “Igualdad de género y creencias en el marco de la Agenda 2030”.
  • Hatim Azahri. Fundador de l’associació Joves Units del Poble-sec, la primera associació juvenil del barri formada per joves d’origen divers, que impulsa diverses reivindicacions, activitats comunitàries i iniciatives socials. És també portaveu de l’associació al Consell de la Joventut de Barcelona i també al Consell Municipal d’Immigració de Barcelona.
  • Manuel Delgado Ruiz. Catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona, on és professor d’Antropologia religiosa, i membre del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials). Ha treballat especialment sobre violència religiosa i ritual, apropiacions socials de l’espai públic i la construcció d’identitats col·lectives en contextos urbans. És membre del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa.
  • Maria Gassiot. Postgraduada en acolliment lingüístic i immigració per la Universitat de Barcelona i formada en perspectiva intercultural i antirumors a l’Ajuntament de Barcelona. És membre de la Soka Gakkai d’Espanya, entitat budista laica que busca contribuir al desenvolupament de la pau, la cultura i l’educació en contextos locals amb visió global, on ocupa el càrrec de responsable general de l’àrea de la dona a Catalunya.
  • Oumaya Amghar Ait Moussa. Politòloga per la UPF i màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals al CEI International Affairs (UB). Assessora de l’àrea de Presidència Executiva i Direcció General a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ha participat en diversos projectes de recerca com MAGIC (Muslim Women and Communities against Gender Islamophobia in soCiety) finançat per la Comissió Europea en el marc del Programa de Drets, Igualtat i Ciutadania (REC) o CLUSTER (advanCing youth and women sociaL inclUSion in The mEditerRanean) en el marc del programa ENI CBC Med a l’IEMed.
  • Rafael Fajardo. Pastor evangèlic de la missió de Filadèlfia des de l’any 2003 i titulat a l’escola bíblica de Filadèlfia. Ha estat dos anys com a Coordinador de la Joventut de Catalunya i un any com a director del cor regional. Actualment, és tècnic del servei Transforma’t del districte de Sant Andreu.
  • Rosa Martínez-Cuadros. Investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat de Barcelona i membre del grup GENI (Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat). També està vinculada al grup ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) de la UAB, on va realitzar el seu doctorat. Ha participat en projectes d’investigació sobre diversitat religiosa i expressions públiques de la religió, amb perspectiva de gènere.