“Religions digitals” unes jornades per reflexionar sobre les transformacions de la pràctica religiosa en l’era de la digitalització
Les tardes del 13 i 14 de febrer es posarà en diàleg el binomi espiritualitat i dimensió digital en unes jornades, “Religions digitals: transformacions tecnològiques i espirituals”, organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i el grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), en el marc del projecte CHANSE “Digital Islam across Europe: Understanding Muslims’ Participation in Online Islàmic Environments” (***). Aquestes jornades conviden a reflexionar sobre com afronten les comunitats religioses i espirituals els reptes actuals de la digitalització, quins referents joves estan impulsant una transformació i actualització digital i quin impacte té en la pràctica religiosa.
Les jornades tindran lloc al Centre Cívic Pati Llimona, al districte de Ciutat Vella. El dijous 13 de febrer tindrà lloc una conferència inaugural amb dues persones expertes i a continuació una taula rodona de caràcter acadèmic; seguirà el divendres 14 de febrer amb una taula rodona amb joves influencers religiosos i un espai de diàleg amb joventut usuària i persones representants de les comunitats religioses de Barcelona.
Les activitats són gratuïtes i amb aforament limitat. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA! (informació pràctica al final de la notícia) Consulta el programa AQUÍ!
Els confinaments van disparar els entorns digitals com a espais de debat i reflexió per a tota la societat, i evidentment, també per a les comunitats religioses i espirituals. El progrés i el creixement exponencial de la digitalització ha marcat un abans i un després en la nostra vida quotidiana i el ritme accelerat de canvis obliga i demana reflexionar sobre com ens relacionem amb aquestes innovacions i aquest nou paradigma.
Transformacions tecnològiques i espirituals
En les jornades “La llibertat religiosa en el marc de la interculturalitat” organitzades per l’OAR, amb la col·laboració del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) el febrer del 2023, ara fa dos anys, Míriam Díez, moderadora de la taula rodona “Comunitats digitals, religions en línia” ja afirmava: “L’efecte d’internet ha modificat la vida de les comunitats religioses. Això esdevé un gran canvi de paradigma de les religions tradicionals a les religions en línia. No és una translació de la comunitat al món digital, és un altre tipus d’interacció. El món virtual apareix com un espai per fer comunitat, alternatiu a la presencialitat. Això fa que sigui necessari, adaptar la tecnologia amb coherència i essent fidedigne al missatge i els valors de la comunitat. Les eines digitals també són una possibilitat i una oportunitat per exercir el dret a la llibertat religiosa.”
Actualment, la digitalització està transformant profundament tots els àmbits de la nostra vida, inclosa la manera en què vivim la religió i l’espiritualitat.
Les noves tecnologies poden obrir oportunitats per arribar a més persones, fer la fe més accessible i, fins i tot, crear noves formes de comunitat. La difusió de missatges religiosos a través de les xarxes socials o la realització de cultes en diferit ha generat noves dinàmiques. Per una banda, això pot augmentar la visibilitat de les creences i permetre que més persones tinguin accés a la fe, especialment aquelles que no poden participar en una comunitat presencialment. Però això també obre una nova finestra de reflexió sobre les relacions socials que es generen a través d’aquestes tecnologies. L’assistència en línia a cultes evangèlics o meditacions budistes, per exemple, també obre una discussió sobre el concepte de comunitat. La comunitat religiosa tradicional es basa en la presència física, en l’intercanvi directe i en la connexió personal. Però els cultes, pregàries o meditacions virtuals poden oferir més accessibilitat, sobretot per aquelles persones que per raons físiques, geogràfiques o socials no poden participar-hi presencialment. O simplement perquè aquesta nova dinàmica els encaixa més en el seu ritme de vida. És, doncs, un altre tipus de comunitat espiritual o simplement una extensió de la comunitat religiosa tradicional?
Alhora, la difusió de missatges a través de xarxes socials i altres plataformes desafia les formes d’autoritat religiosa tradicionals. L’espai virtual és un escenari on emergeixen nous actors a tenir en compte en la pràctica de diverses comunitats. Hi trobem influencers de diverses confessions amb milers de seguidors. De quina manera conviuen o modifiquen les pràctiques religioses que es desenvolupen de manera presencial?
La mirada crítica a les innovacions tecnològiques no només ha de ser sobre els seus beneficis i avantatges, sinó també sobre els possibles riscos que poden portar a una desconnexió més gran de la comunitat, a la reducció de l’experiència personal de la fe, o fins i tot a la creació de noves jerarquies i dinàmiques de poder basades en l’accés a la tecnologia. Un altre punt important és la qüestió de la “superficialitat” a l’hora de consumir contingut religiós a través de les xarxes socials. Això pot fer que la fe es redueixi a un consum ràpid d’informació i es desconnecti de la profunditat i el compromís que molts associem amb una pràctica religiosa seriosa i personal. Aquest fet ens convida a pensar en com podem integrar les innovacions digitals de manera que enforteixin i no dilueixin els aspectes més humans i profunds de la fe i les relacions interpersonals. Quins poden ser alguns dels reptes més grans a l’hora de gestionar aquest equilibri entre tradició i innovació en el context religiós?
Finalment, és important aplicar una mirada que tingui en compte els eixos d’edat i de gènere. Per la seva socialització a l’era digital, les persones joves són les usuàries preferents de les plataformes digitals, la qual cosa pot crear una bretxa generacional. Veiem emergir grups de persones joves que creen les comunitats en línia on es generen formes de relació i es discuteixen temes (a vegades de forma anònima) que no són tan presents en els entorns tradicionals. Alguns d’aquests grups, per exemple, en l’àmbit catòlic, han passat més endavant a esdevenir moviments més formals. De la mateixa manera, en moltes tradicions l’entorn digital és també un espai més lliure per a les dones per discutir temes relacionats amb preocupacions específiques, amb els feminismes i el qüestionament de les relacions de gènere dins les mateixes comunitats i un espai on poden emergir noves referents femenines.
Jornades “Religions digitals: transformacions tecnològiques i espirituals”
Les jornades tindran lloc les tardes del dijous 13 i el divendres 14 de febrer i seran presentades per a la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida. Seran conduïdes per Avi Astor, doctor en Sociologia per la Universitat de Michigan (Ann Arbor), membre del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), que coorganitza les jornades, i Investigador Principal de l’equip espanyol del projecte “Digital Islam across Europe: Understanding Muslims’ Participation in Online Islàmic Environments”. Aquest ambiciós projecte explora l’impacte social i religiós dels entorns islàmics en línia (Online Islamic Enviroments-OIEs) a les diverses comunitats musulmanes d’Europa. El projecte inclou equips de recerca que treballen a cinc països europeus: el Regne Unit, Polònia, Suècia, Espanya i Lituània.
Del programa de les jornades “Religions digitals: transformacions tecnològiques i espirituals”, en destaca la conferència inaugural, que tindrà lloc el dijous 13 de febrer. Portarà per títol “Algoritmes, influencers i autoritat religiosa al ciberespai” i anirà a càrrec de Gary R. Bunt, escriptor i investigador especialitzat en l’islam a l’espai digital, i Fouad Gehad Marei, investigador especialitzat en islam transnacional i religió material i digital.
El mateix dijous es presentaran alguns resultats del projecte “Digital Islam across Europe”. A la mateixa taula es presentaran altres estudis acadèmics i es conversarà des d’una perspectiva acadèmica sobre els diferents fenòmens que envolten l’ús dels espais virtuals per la pràctica i el coneixement religiós, així com els reptes i oportunitats que apareixen en el món digital.
El segon dia de les jornades, el 14 de febrer, es podrà seguir la taula rodona “Influencers religiosos: la fe en l’era digital”, que obrirà el diàleg sobre quines pràctiques religioses duen a terme els i les joves influencers de diverses confessions i de quina manera conviuen o modifiquen les pràctiques religioses que es desenvolupen de manera presencial, per així establir una connexió entre aquesta religiositat presencial i la religiositat en línia. Comptarem, per exemple, amb la presència de Hajar Hniti que en el seu compte d’Instagram acumula més de cinquanta mil seguidors.
La jornada continuarà amb un espai de diàleg amb joves usuaris i representants de comunitats religioses posant el focus en la perspectiva dels joves usuaris de diferents comunitats religioses. Compartiran les seves reflexions al voltant de les possibilitats d’ús de l’espai digital per la pràctica i el coneixement religiós, així com les problemàtiques i els reptes que poden plantejar l’ús de les xarxes socials.
Durant les jornades també es deixarà espai per a una dinàmica participativa centrada en l’espai digital com a oportunitat per al diàleg interreligiós.
Informació pràctica
- DIA: 13 i 14 de febrer de 2025
- HORA: 17.00 – 20.30 h
- LLOC: Centre Cívic Pati Llimona – Sala Maria Aurèlia Capmany (carrer del Regomir, 3)
- INSCRIPCIONS: Activitat gratuïta. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia a: activitatsoar@bcn.cat Cal indicar-hi:
- Nom complet
- Adreça electrònica
- Entitat (si s’escau)
- Nombre d’entrades. En el cas d’entitats es limitarà a cinc el nombre d’inscripcions per entitat. Cal indicar nom i cognoms de totes les persones assistents
- Dia d’assistència:
- 13 de febrer
- 14 de febrer
- Els dos dies