Religious Affairs Office

La fiesta del sacrificio (Aid al-adhà) también es conocida, por las personas musulmanas, como la gran fiesta (Aid al-Kebir) o Tafaska (por los musulmanes del noroeste de África) y, por las personas no-musulmanas, como la fiesta del cordero.

Durga Utshav o Durga Puja (también denominado Navaratri, ‘nueve noches’) es el festival devocional hindú que se celebra después del equinoccio de otoño y durante el mes lunar de ashwin, es decir, aproximadamente entre setiembre y octubre, en honor de la diosa Durga.

Hanukkah is a Jewish celebration that commemorates an historical event that took place in the 2nd century. Jewish leaders, then known as Maccabees, rose up in revolt against the prohibitions imposed upon them and against the orders to Hellenize their customs.

The festival of Hanukkah also commemorates the recovery and purification of the Temple of Jerusalem and the miracle that occurred when the Maccabees, finding themselves without any fuel to light the temple’s oil lamps, providentially found a jar of pure olive oil, thanks to which they could carry on presenting their offerings.

The holiday is celebrated on Kislev 25 of the Jewish calendar, a date that falls between the end of November and the beginning of December of the Gregorian calendar.

El festival de Holi és una de les festes més populars de l’Índia, practicada gairebé en totes les seves províncies i per les persones hindús d’arreu del món. És un festival que dura dos dies: el primer dia pren el foc com a símbol central i el segon dia ho fan els tints de colors. els orígens de Holi es relacionen amb l’inici de la primavera.

És una festa hindú que commemora el naixement de Krixna, també anomenat Govinda, que va tenir lloc, segons la tradició, la vuitena nit del sisè mes del calendari hindú, el mes bhadra. De fet, el nom Janmashtami és la combinació de dues paraules en sànscrit janma i ashtami. Janma significa ‘naixement’ i ashtami significa ‘el vuitè dia’ del calendari lunar hindú. Cau sempre entre mitjans o finals d’agost i mitjans o finals de setembre del calendari gregorià.

El Losar dona la benvinguda a un Nou Any per atraure la sort (Lo significa any, i sar nou). És una festa que depèn del calendari lunar, per això cau en dies diferents segons l’any, entre els mesos de gener i març. I cada any se simbolitza amb un animal i amb un dels cinc elements.

El Nadal (del llatí nativitas, “naixement”) és una de les festivitats més importants del cristianisme i commemora el naixement de Jesucrist, fill de Déu, a la ciutat de Betlem. Aquesta festivitat és celebrada el 25 de desembre per la gran majoria de les tradicions cristianes. Les tradicions que segueixen el calendari julià la celebren el 7 de gener.

El Nagar Kirtan és la celebració del naixement de Guru Nanak Dev Ji. La comunitat sikh acostuma a celebrar l’aniversari durant la lluna plena del vuitè mes del seu calendari, aproximadament entre octubre i novembre del calendari gregorià.

Durant la celebració es porten a terme diverses activitats. Hi ha una processó del llibre sagrat Guru Granth Sahib Ji, que s’acompanya d’una demostració d’arts marcials sikhs amb espases (gatka), música amb instruments tradicionals (kirtan) i menjar vegetarià regional (langar). Durant el Nigar Kirtan la comunitat sikh llença flors i es vesteix amb robes elegants de molts colors que demostra la seva alegria i devoció.

Naw-Rúz, és un dels nou dies sagrats per a les persones  seguidores de la fe bahà'í i el primer dia del calendari bahà'í que coincideix amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de març. L’Any Nou Bahá’í simbolitza la renovació espiritual que succeeix d’època en època mitjançant l’aparició d’un gran personatge profètic de la història, entre d’altres, Buda, Moisès, Jesucrist, Muhàmmad, Báb i Bahá’u’lláh.

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de la lluna nova. La visió del creixent és, doncs, el que marca l’inici del mes. Pel fet de tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no sempre coincideix amb el dels mesos del calendari solar i, a més, cada any l’inici dels mesos lunars s’avança aproximadament deu dies respecte al calendari solar. Això explica per què el mes del Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

Durant aquest mes es posa en pràctica el quart pilar de l’islam, que consisteix en dejunar des de l’alba fins a la posta de sol. El dejuni es prescriu com a acte voluntari a tota persona musulmana adulta, sense problemes de salut i que no es trobi en situació de viatge. L’àpat que es fa de matinada abans d’iniciar el dejuni es diu suhûr i l’àpat de ruptura al capvespre es diu iftâr. L’Îd al-fitr és la festa que marca el final del dejuni de Ramadà, i es celebra el primer dia del mes de shawâl. 

Durant la celebració del Ridván, al llarg de dotze dies es recorda el moment en què el fundador d’aquesta convicció originària de l’Iran, Bahá’u’lláh, va fer partícips de la seva missió divina els primers deixebles. El primer, novè i dotzè dia d’aquest període festiu són considerats dies sagrats per a les persones bahá’is i s’aturen activitats com ara la feina o els estudis, si és possible. Ridván comença al 20 o 21 d'abril, segons la data de l'equinocci de març.

Pesach is the Hebrew name for the Jewish Passover. Following Judaism’s lunisolar calendar, Pesach starts in the middle of the month of Nissan, the first month of the year, and lasts between seven and eight days, depending on where it is held. It follows the vernal equinox in the solar year.

Pesach is considered one of the three seasonal festivals, owing to its link to agricultural and pilgrimage cycles (sheloshet haregalim), when Jews would visit the temple in Jerusalem to make offerings.
 

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa la darrera setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els darrers moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el Diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.

La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. D'altra banda, les esglésies d'occident i les d'orient utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient). També les diferents tradicions cristianes la celebren de diferents maneres.

The annual celebration of Vaisakhi commemorates the creation of the khalsa. The Sikh community celebrates it by meeting together very early at their centre of worship or gurdwara, meticulously cleaned and decorated, laying wreaths of flowers and food and starting a procession through the city where martial-arts demonstrations are held, accompanied by music. This festival is celebrated on the first day of the solar month Baisakh within the Nanakshahi calendar, which corresponds to April 14 of the Gregorian calendar.

La festivitat de Vesak commemora el naixement de Siddharta Gautama, aproximadament a mitjan segle VII aC, al nord-est de l’antiga Índia i l’actual Nepal. El nom de Vesak deriva de vaishakha, nom del mes del calendari lunisolar hindú que sol correspondre a l’abril o el maig del calendari gregorià.

Les diferents comunitats budistes d’arreu del món celebren la festivitat de Vesak de maneres molt diferents. Tanmateix, la majoria tenen en comú la neteja, il·luminació i decoració dels temples, la recitació de cants i himnes que recorden la paraula de Buda i un marcat caràcter solidari amb les persones més desfavorides. Encara que els costums de celebració difereixen d’un país a un altre, l’element de la llum sempre té un paper central en aquest festival.