Esteu aquí

Torna

Una resolució judicial acota el terme delicte d’odi

Publicat dj., 05/07/2018 - 12:26

Delictes d’odi. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arxiva una querella de delictes d’odi contra els cossos de seguretat

Els delictes d’odi són aquells que es cometen contra col·lectius vulnerables, que són subjectes de discriminació, com són les dones, persones LGTBI, persones sense llar, minories ètniques, etc. No ho són, contràriament, els que es cometen contra col·lectius no vulnerables com és el cas de les forces d’ordre públic. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat que no podia aplicar delicte d’odi en aquest cas: els cossos de seguretat no es poden considerar part d’un col·lectiu vulnerable.

El TSJC s’ha pronunciat sobre la qüestió arran d’una querella presentada pel Ministeri Fiscal  contra el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Ferran Civit, per delictes d’odi. Civit ha estat querellat per publicar missatges al seu compte twitter el 2 i el 3 d’octubre, on demanava que diversos membres del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil fossin expulsats dels hotels on estaven allotjats. Aquest Tribunal ha arxivat la querella  i ha declarat “Inadmitir la mencionada querella por no ser los hechos a que la misma se refiere constitutivos del mencionado delito, de conformidad con los razonamientos contenidos en el cuerpo de la presente resolución” i que  “el discurso de odio u hostilidad contra la autoridad o contra los agentes de la misma no puede ser sancionado conforme al art. 510 CP

La definició de delicte d’odi suscita un gran debat per la seva vaguetat, però està ben clar contra qui es dirigeix. L’Institut de Drets Humans de Catalunya ha fet una publicació sobre discursos i delictes d’odi on defineix: “La expresión va dirigida contra una persona o personas por razón de su pertenencia a un grupo o colectivo en base a sus características o condiciones personales (origen nacional o étnico, lengua, religión, género, orientación sexual, etc.).” I un manual pràctic per la investigació de delictes d’odi de la Generalitat de Catalunya cita aquesta definició del Consell d’Europa: “«[…] todas las formas de expresión que propagan, incitan, promueven o justifican el odio racial, la xenofobia, el antisemitismo yotras formas de odio basadas en la intolerancia, entre otras, la intolerància expresada por el nacionalismo agresivo y el etnocentrismo, la discriminación y la hostilidad contra las minorías, los inmigrantes y las personas de origen inmigrante.»

El diari digital Público va consultar diverses organitzacions europees sobre aquest tema. Per exemple, l’Organització Per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), en una entrevista amb el seu portaveu Thomas Rymer, va dir que la professió d’una persona no podia ser objecte de discriminació, i per tal la policia no està a l’empara d’aquesta legislació. També van contactar amb la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa, on l’advocat Wolfram Bechtel va dir que “Un oficial de policia en principi també pot ser víctima d’un delicte d’odi si se l’ofèn, per exemple, amb una motivació racista“. L’ECRI, davant de nombrosos casos d’ús indegut de l’acusació de delicte d’odi “ha expressat que la legislació sobre crims d’odi no ha de ser mal utilitzada per la policia o altres autoritats“.

El treball per tal de fer front al discurs de l’odi i discriminació és una de les  prioritats temàtiques del Programa Barcelona Ciutat de Drets tal com s’expressa en la seva mesura de govern. Les accions de bona governança per un ús adequat dels conceptes relacionats amb la no-discriminació, són accions en línia amb l’OND i que reforcen la seva acció.

 

Comparteix aquest contingut