Inici » Noticia » La soledat com a factor d’infelicitat

La soledat com a factor d’infelicitat

Soledat. La soledat segons l’institut de la Felicitat de Copenhaguen és el factor que més afecta al sentiment de felicitat.

 

La soledat segons l’institut de la Felicitat de Copenhaguen és el factor que més afecta al sentiment de felicitat, la societat actual, marcada per un fort individualisme, provoca l’existència de soledats no desitjades i risc d’aïllament social, per aquest motiu són imprescindibles polítiques públiques, com les polítiques del temps, que es focalitzin en la millora del benestar general de la ciutadania, i l’establiment d’un índex de felicitat per decidir com s’inverteixen els pressupostos públics.

Som éssers socials, tribals, probablement per això la soledat és, segons l’Institut de la Felicitat de Copenhaguen[1], el factor que afecta més a la felicitat. És cert que hi ha soledats volgudes i viscudes en plenitud, però també n’hi ha moltes de no desitjades, l’anomenada soledat social, i fins i tot és possible sentir molta solitud encara que es visqui acompanyat, seria la soledat emocional.

A Barcelona una quarta part de la gent gran viu sola[2], i segons l’Observatori Social de “La Caixa”[3], un 55% d’aquestes persones se senten soles i/o estan en risc d’aïllament social. Entre les causes, Sara Berbel[4] apunta al creixent individualisme de la societat i a l’edadisme cada vegada més imperant, i proposa una sèrie de polítiques públiques i mesures per contrarestar l’impacte negatiu de la soledat no volguda. En aquest sentit és molt recomanable veure el documental “La teoria sueca de l’amor”[5] en el que s’explica l’evolució del fenomen de l’individualisme fomentat, en el seu moment, des dels poders públics suecs, i la necessitat detectada, quaranta anys després, de retorn als vincles emocionals i comunitaris.

El confinament ha suposat més pressió damunt el col·lectiu de persones grans, la por a posar-se malaltes i l’aïllament obligat han incrementat la sensació de soledat, i de les conseqüències que el malestar emocional pot acabar tenint sobre la salut, tant física com mental. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament s’ha reforçat el projecte Radars[6] per tal de fer xarxa veïnal i tenir cura de les persones vulnerables i més grans del veïnat, i l’app VinclesBCN[7] una aplicació per comunicar-se i interactuar amb la familiars i amics com amb altres persones grans que formen part del grup d’usuaris Vincles.

Però la soledat no és un fenomen exclusiu de la gent gran, segons Alejandro Cencerrado[8], físic i expert en big data de l’Institut de la Felicitat de Copenhaguen, sinó que afecta a tots els rangs d’edat. Està sola la persona que no té xarxa familiar ni social, o qui malgrat tenir-la, no té amb qui recolzar-se i poder parlar d’assumptes íntims i personals. Des de l’esmentat Institut estudien com es pot reduir la solitud, amb propostes que van des de l’arquitectura, passant per la disminució de la bretxa tecnològica, fins a mecanismes per a ajudar a millorar la connexió social, entre d’altres.

Els joves malgrat la hiperconnexió a la que estan sotmesos, i tot i manifestar tenir molts amics, són els que se senten més sols comparat amb altres rangs d’edat. Alejandro Cencerrado ho atribueix al tipus de relacions més quantitatives que qualitatives. Essent elements claus en la sensació de soledat de la gent jove el recolzament emocional dels seus progenitors i la integració en el seu centre escolar. D’altra banda, les xarxes socials s’han convertit en aparadors de felicitat, podent donar la falsa sensació que, en general, qui ens envolta viu en un estat d’alegria i benestar permanent. Cencerrado recorda que és necessari acceptar que la vida també implica infelicitat, i que és important mostrar-la per normalitzar els entrebancs vitals, i evitar la frustració de la búsqueda, a qualsevol preu, de la felicitat idealitzada.

Les polítiques públiques del temps[9] han de servir, entre d’altres coses, perquè puguem compaginar millor el temps propi, de manera que la feina es pugui conciliar amb la cura i atenció de descendents i ascendents, i disposar de temps per fer tasques de voluntariat com poden ser les d’acompanyament per ajudar a disminuir el sentiment de solitud de les persones sense xarxa familiar i/o social.