Inici » Noticia » Més flexibilitat laboral, però regulada

Més flexibilitat laboral, però regulada

Flexibilitat laboral. Oscar Vargas, investigador d’Eurofound i ponent principal a la Jornada Anual “El futur del temps de treball” que es celebrarà el 29 de setembre ha publicat un estudi.

Oscar Vargas, investigador d’Eurofound i ponent principal a la Jornada Anual “El futur del temps de treball” que es celebrarà el 29 de setembre, ha publicat un estudi que pretén ajudar a establir les bases per a regular el teletreball i l’equilibri entre la vida professional i personal en les modalitats de treball digital flexible.

El duet d’autors del document són Tina Weber i Oscar Vargas Llave, investigadora i investigador d’Eurofound (European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions). En el cas d’Oscar Vargas Llave, també és el ponent principal de la Jornada Anual “El futur del temps de treball” que es celebrarà virtualment el 29 de setembre.

En el marc de la Jornada, Vargas realitzarà la ponència “Organització del temps de treball en l’era digital”, on destacarà algunes de les investigacions que ha dut a terme, relacionades amb la digitalització i les condicions de treball. Entre d’altres publicacions, és co-autor de “Working anytime, anywhere: The effects on the world of work” publicat al 2017 per l’Organització Internacional del Treball i Eurofound.

En aquest nou estudi, titulat “Regulations to address work–life balance in digital flexible working arrangements”, Vargas i Weber analitzen com el desenvolupament de les TIC han promogut canvis en el món laboral. Aquests canvis han fet aparèixer nous mètodes d’organització a la feina, afavorint la flexibilitat pel que fa a quan i on es treballa i dirigint la cultura organitzativa vers el treball per objectius en detriment del presencialisme. Així mateix, els investigadors relacionen l’augment de demanda de més flexibilitat amb la major presència de les dones al mercat de treball.

El document assenyala els inicis del 2000 com el moment en el qual diversos estats europeus van començar a regular i facilitar el treball a distància i, en conseqüència, a millorar la conciliació entre la vida professional i la personal i familiar. Malgrat l’acord europeu signat sobre teletreball, que ha suposat un marc de referència per a la legislació del teletreball als països europeus, aquesta nova modalitat de treballar pot tenir conseqüències negatives per a la conciliació: intensificació de la feina, de la competència i del treball “a demanda”. Aquests efectes negatius són fruit de com les tecnologies digitals poden difuminar els límits entre el temps de treball i el temps personal. L’estudi també presenta les fortaleses i febleses de les diverses legislacions europees en l’àmbit de les TIC.

La tendència cap a la flexibilitat ha estat fomentada tant per les persones treballadores, que demanden una millor conciliació, com per les organitzacions, que busquen una major flexibilitat. Tot i així, en el context de la cultura de la “disponibilitat total”, Weber i Vargas Llave alerten que l’ús de les TIC contribuirà a augmentar aquesta cultura si no hi ha una legislació ferma que emmarqui el teletreball.

Destaquen la necessitat de garantir el dret a la desconnexió digital, mesura que actualment només està regulada a quatre països de la Unió Europea, entre els quals es troba Espanya; i asseguren que la flexibilitat laboral seguirà creixent, especialment després de l’impuls que ha rebut arrel de la crisi generada per la Covid-19. Segons la investigació duta a terme, passat un temps d’adaptació, les barreres culturals, tecnològiques i socials s’aniran difuminant, deixant pas a una regulació generalitzada del teletreball.