Associa’t a la Festa: visibilitzar, enxarxar i enfortir les associacions

05/09/2019 - 11:16

Acció comunitària. Durant les Festes de la Mercè el teixit associatiu de Barcelona comparteix els seus valors transformadors amb tota la ciutat a través d’un seguit d’activitats a la plaça de Catalunya.

Ara fa quatre anys l’Associa’t a la Festa va néixer com l’evolució o revolució de la tradicional i estàtica Mostra d’Associacions, que fa dues dècades que tenia lloc durant les Festes de la Mercè.

Amb el nou model proposat per l’Associa’t a la Festa, la plaça de Catalunya esdevé un espai de trobada participativa per visibilitzar, enxarxar i enfortir les associacions de Barcelona amb valors estratègics com la sostenibilitat, la multiculturalitat o la perspectiva de gènere.

Empar Cerezo, cap del Departament d’Associacionisme i Iniciatives Ciutadanes, n’explica l’evolució: “La Mostra d’Associacions era un model estàtic, les associacions tenien el seu estand fix a la plaça de Catalunya i durant dos o tres dies oferien informació a la ciutadania sobre qui eren i què feien. El 2016 hi va haver un encàrrec polític per transformar aquesta mostra, per donar més veu a les entitats i fomentar-ne la participació: se’ls va demanar què volien fer, partint d’una línia política que volia construir un espai més dinàmic en el qual poguessin mostrar què són i què fan fent-ho a la plaça”, explica.

L’Associa’t a la Festa: un èxit en xifres i en qualitat

El canvi d’una mostra immòbil a una festa participativa ha estat tot un èxit. I les dades ho demostren. El 2017 van participar a la Festa 153 entitats, el 2018 ja eren 193 i aquest 2019 s’ha arribat a les 279. “Ens agrada dir que els barris venen al centre de la ciutat a través de les seves associacions”, diu Cerezo.

Però no hi són totes perquè se segueixen criteris de selecció i admissió: “A l’Associa’t a la Festa filtrem: hi volem entitats que no atemptin contra els drets humans, que no siguin xenòfobes, que incorporin la perspectiva de gènere i que tinguin un focus mediambiental. I, aplicant aquests criteris, hem hagut de dir a alguna entitat que no hi pot participar”, reconeix la cap del departament.

“Ens agraden més les entitats que treballen de manera comunitària —continua Cerezo—, que tenen en compte valors com la inclusió i la diversitat i que inclouen actors de la política social. Per tant, la nostra prioritat són les entitats petites, amb base social al territori, als barris més vulnerabilitzats… Això no vol dir que deixem de banda entitats més grans o federacions, però ara el nostre ADN fa que prioritzem les primeres”.

Per a l’Ajuntament de Barcelona, l’acció comunitària és l’energia que mou, indiscutiblement, la ciutat. Com explica l’Empar, “l’acció comunitària està basada en tres motors: equipaments de proximitat, serveis i associacions. Sense les associacions no hi ha acció comunitària. I l’Associa’t a la Festa està imbuït d’aquest discurs i relat: com ho fem? Posant en diàleg i enxarxant les entitats, que parlin entre elles, que hi hagi processos de coneixença i treball col·laboratiu, i construint un relat per a la Festa, però també una activitat perquè es pugui mostrar i que això no duri només els dies de la Festa, sinó que sigui un procés anual de treball”.

L’edició del 2019

Els darrers tres anys cada entitat ha participat a la Festa amb un taller, en un escenari o fent una activitat per mostrar-se i donar-se a conèixer. Les entitats podien proposar una activitat, fer una col·laboració amb una d’igual o proposar-se per fer altres activitats.

Enguany, l’Associa’t a la Festa durarà dos dies, el 21 i el 22 de setembre, i tindrà lloc, com cada any, a la plaça de Catalunya. La diferència principal respecte a les edicions anteriors és que aquest 2019 s’ha fet molt esforç per crear sinergies. Ens ho explica Maria Mas, coordinadora del projecte: “Una de les novetats principals d’enguany és la classificació de les activitats de l’Associa’t a la Festa en quatre itineraris temàtics: medi ambient, drets humans, gènere i diversitat sexual, i interculturalitat. Hi ha 33 entitats apuntades per participar-hi”.

“La gent que arribi a la plaça —concreta Mas— trobarà informadors que els donaran targetes de cada itinerari: podran participar en les activitats de cada itinerari i acabar en un mur de 10 metres en el qual, en una banda, hi haurà una grafitera fent un dibuix sobre gènere i, en l’altra banda, un dibuixant farà un relat (storytelling) de tot el que passa a la plaça. S’acabarà el recorregut amb un petit regal simbòlic i informació sobre el dret que hagin escollit i les entitats que el treballen”.

Però no serà l’única novetat de la Festa. També s’ha creat el rap de l’associat, liderat per Escola de Vida, i es farà un aplec llampec (flashmob) inclusiu; d’altra banda, a “El menjar ens associa”, diverses entitats treballaran conceptes com el malbaratament d’aliments, el veganisme, l’ecologia, la salut o el multiculturalisme. A més, hi haurà una passarel·la de dones cosidores i, amb l’”Associa’t a la fresca”, es muntarà un cinema a l’aire lliure on dissabte, de vuit a deu del vespre, es projectaran diferents curtmetratges d’entitats.

Cal destacar també Ràdio Associa’t, una ràdio col·laborativa integrada per 7 de Ràdio, Boca Ràdio, Gran Via Ràdio, Ona de Sants-Montjuïc, Radio-actius, Ràdio Ateneu del Clot, Ràdio Ciutat Vella, Ràdio Nikosia i Ràdio Trinijove, que faran 20 hores de ràdio en directe sobre associacionisme al centre de la plaça.

L’Associa’t a la Festa amplia també la zona més social: fins a l’edició del 2018 tenia una cafeteria de comerç just, gestionada per Setem. Enguany, l’espai gastronòmic té una visió nova: “El gestionaran entitats que participen a la Festa. Hi haurà cinc llocs de menjar i beure: de Setem i Impulsem, que s’alternaran la cafeteria; Mujeres Pa’lante i sObres Mestres, que oferiran menjar fred; i l’Associació Cultural Alterevents, amb una vermuteria. El gran canvi —diu Maria Mas— és la diversitat de l’aposta gastronòmica i el treball conjunt. Més enllà d’oferir un servei, aquestes associacions treballen a la plaça en una activitat en sinergia, perquè també participen a l’espai ‘El menjar ens associa’”.

La Festa, en revisió constant

L’evolució i el gran nombre de participants d’enguany certifiquen la consolidació de l’Associa’t a la Festa, però hi ha marge de millora? Al Departament d’Associacionisme no ho dubten: “Quan tocarem sostre? Ara estem eufòriques, però no podem repetir 20 anys més d’Associa’t”, admet Empar Cerezo. “Caldrà una evolució. Potser una línia serà que els barris vagin a la plaça de Catalunya. Ara hi venen tots els barris però, més endavant, potser podem treballar perquè cada un d’ells s’instal·li a la plaça com a únic protagonista”.

Cerezo indica que la governança de l’Associa’t és un altre repte de futur. És veritat que s’ha fet un Associa’t més participatiu, però cal que les associacions s’incorporin als espais de decisió. “Per aquest motiu estem treballant amb la gent del Decidim, per utiltzar la seva plataforma digital com a possible eina de governança de l’Associa’t, perquè hi puguin participar d’una manera molt més contundent. Fins avui, les entitats han participat en el disseny d’activitats, en el cartell… Però no han participat en el disseny de la distribució a la plaça, per exemple. I per què no?”, conclou Cerezo.

L’estat de l’associacionisme a Barcelona

L’Associa’t a la Festa mostra una part de l’ampli i complex teixit associatiu de la ciutat. Miky Aragón, director del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), ens en fa un repàs més detallat: “Barcelona aplega una part significativa de les organitzacions no lucratives de Catalunya, per l’alta població i per la capitalitat. Per això, nosaltres de vegades destriem les associacions que fan actuacions només a Barcelona i les que tenen la seu a Barcelona i fan una actuació més àmplia. Per exemple, a l’Eixample i Ciutat Vella hi ha més associacions, però perquè hi ha moltes seus d’entitats de país, com la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge o Òmnium Cultural.

El director continua: “Tenim comptabilitzades 25.000 entitats sense ànim de lucre actives, segons l’estudi Panoramic 2017. En total, 5.350 tenen la seu a Barcelona i d’aquestes, 4.800 són associacions. És un teixit molt present als districtes, on hi ha una activitat força equitativa: les Corts és el districte amb menys activitat, un 5% del total; i l’Eixample és el que més en té, un 20% del total”.

“Per tipologies —continua Aragón— el 27% són culturals, seguides per les educatives, les esportives, les de cooperació, les de salut i les entitats comunitàries i veïnals. Segons l’Enquesta de participació ciutadana, un 32% de la població barcelonina és d’alguna associació. Estem parlant de molta gent associada i de molta gent que participa en diverses associacions. Molta gent que tasta el fet associatiu repeteix!”.

El Panoramic, que és l’estudi que recull més dades en l’àmbit europeu, amb 1.600 respostes només a Catalunya, mostra que hi ha un teixit associatiu molt divers i capil·lar a la ciutat: “Trobem entitats petites fent moltes coses soles i unides a entitats grans. Aquesta capil·laritat té molta incidència en els barris i en l’acció comunitària que s’hi fa. Tenen un rol que sosté moltes dinàmiques: en l’educació, en la cultura, en la comunitat… Si no tinguéssim aquestes estructures, patiríem. I fa ràbia que sempre ens quedem amb la crítica, per exemple, amb alguna associació que no és representativa, però si no hi fos, el barri seria pitjor. Nosaltres pensem que són quasi com equipaments: són tan necessaris una AFA (associació de famílies d’alumnes) o un esplai com una biblioteca”, sentencia el cap visible del CAB.

El tema del gènere mereix un apartat específic: “Veiem que a la base social hi ha més dones que homes i que, a les juntes directives, aquestes s’estan equiparant. Però el gran sostre de vidre es troba en el lideratge de les presidències, que encara és masculí. Cal continuar fent feina, perquè alguns sectors comencen a igualar-se definitivament. Si analitzem les formes jurídiques, on hi ha menys sostre de vidre és en el món del cooperativisme; en canvi, en fundacions i associacions les presidències encara estan molt masculinitzades”, manifesta Aragón.

El Consell d’Associacions de Barcelona i Torre Jussana

L’entitat de tercer grau que agrupa federacions (que, alhora, agrupen associacions) que actuen a Barcelona, de tots els sectors i per tot el territori, és el Consell d’Associacions de Barcelona. “Si parlem de sector, podem parlar del Consell de la Joventut de Barcelona, la Federació d’Ateneus o la FaPaC; en l’àmbit territorial podem parlar de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o d’Horta”, exemplifica Aragón, i remarca: “Al Consell treballem per promoure els valors de l’associacionisme a Barcelona amb una especificitat clara de ciutat”.

La seva tasca a nivell pràctic és gestionar Torre Jussana, que presta serveis a les associacions de la ciutat, i impulsar l’esmentat estudi Panoramic i, per tant, el coneixement sobre el sector. El CAB també impulsa petits i grans projectes de promoció de qüestions com l’ús de l’espai públic, la millora del finançament i la gestió de les associacions, així com el codi ètic.

El codi ètic descriu els valors de l’associacionisme que el CAB preserva, vigila i divulga amb zel. Els criteris passen per unes associacions amb absència total d’ànim de lucre, que fomentin la participació interna, amb una organització i un funcionament democràtics, amb transparència econòmica, amb una gestió respectuosa amb els recursos humans, amb sostenibilitat social, mediambiental i econòmica, on la confiança sigui la base de relació dels membres, amb activitats congruents, relacions solidàries amb altres associacions i relacions autònomes amb les administracions públiques.

Pel que fa a Torre Jussana, és l’equipament municipal especialitzat en associacions segurament més visible. El gestiona el CAB i, segons informa Aragón, allà “informem les entitats; tenim un catàleg de formació trimestral que dona resposta a les necessitats principals de funcionament d’una entitat, i fem assessorament fiscal, legal i econòmic, entre d’altres”. Aragón continua detallant les funcions d’aquest servei: “Fem acompanyaments en processos de creixement, de reflexió estratègica o processos de canvi, tenim tot un catàleg de publicacions i recursos i tenim un espai que posem a disposició de les entitats quan el necessiten. I tots aquests serveis són gratuïts per a les entitats”, informa Aragón.

Associacionisme: reptes de futur

Els reptes que entomen les associacions, grans i petites, són diversos. El primer, segons el director del CAB, i confirmat per les mateixes associacions, és “l’ampliació i implicació de la base social. El segon és la consolidació del finançament, tot i que quan fem l’anàlisi del finançament de les associacions de Barcelona són més autònomes del que sembla: el finançament públic és només d’un 40%. El tercer repte és el treball en xarxa: són conscients que soles no ho poden abastar tot. I el quart repte és el reconeixement de les administracions i la capacitat per incidir en les polítiques públiques”, tanca Aragón.

Respecte al segon repte, fa temps que al sector es parla de desenvolupar un model propi de fiscalitat: “A les associacions ens tracten com a empreses. I nosaltres reivindiquem que no ho som i, per tant, demanem una fiscalitat que reivindiqui la tasca voluntària que es fa. Una manera seria fer una agència de mecenatge”, explica en Miky.