Eixos centrals de la Conferència de l'OIDP

20/12/2018 - 12:38

Durant tres dies, Barcelona va ser el centre internacional del debat i la reflexió al voltant de la participació ciutadana. Recollim algunes de les idees tractades durant les jornades celebrades al Mercat de les Flors

Què és l’OIDP?
L’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa és una xarxa de més de vuit-centes ciutats d’arreu del món, entitats, organitzacions i centres d’investigació que coneixen, intercanvien i apliquen experiències sobre democràcia participativa en l’àmbit local per aprofundir la democràcia en el govern de les ciutats.

La xarxa, que va néixer fa 15 anys, organitza anualment la conferència internacional de referència mundial, té espais estables de treball en grups per a reflexions col·lectives en profunditat sobre aspectes concrets, enllaça, crea sinergies entre els membres i promou la Distinció Bona Pràctica en Participació Ciutadana amb l’objectiu de reconèixer les experiències innovadores en l’àmbit de la democràcia participativa a escala local.

Barcelona, ciutat amfitriona
Barcelona ocupa la secretaria tècnica de l’OIDP i enguany va ser la ciutat que va acollir la Conferència en què va aplegar ciutadania, organitzacions i associacions de més de trenta-cinc països amb un ric programa configurat a base de conferències, taules rodones, tallers, etcètera. Un total de 150 ponències amb debats entorn de tres eixos temàtics principals: la iniciativa ciutadana, la democràcia participativa i la recerca de canals de participació inclusius.

Yanina Welp apuntava a la conferència inaugural la importància de Barcelona en l’actual mapa mundial, en referència als esforços encaminats a obrir un procés de profunda regeneració democràtica i a establir dispositius que permeten a la ciutadania marcar canvis en l’agenda pública i en l’acció de govern. La prestigiosa investigadora del Centre for Democracy Studies a la Universitat de Zuric també assenyalava la importància que els mecanismes participatius dialoguin entre si perquè no esdevinguin espais estancs i impermeables a debats complementaris.

Les iniciatives ciutadanes, eina en l’àmbit mundial
Barcelona va aprovar el mes d’octubre del 2017 un nou reglament de participació ciutadana que suposava una renovació quant a mecanismes i canals a disposició de la ciutadania per donar un fort impuls de la iniciativa ciutadana, fomentar els canals de democràcia directa, a més d’apostar per una participació híbrida entre el món digital i el presencial.

En aquesta nova normativa, Barcelona incorpora les iniciatives ciutadanes com a mecanisme protagonista amb l’objectiu que els veïns i veïnes duguin a terme una determinada actuació d’interès general i competència municipal.

Aquest mecanisme es replica a diverses ciutats del món i es van poder escoltar algunes experiències molt valuoses a la taula comparativa amb presència de Colorado (Estats Units) i Dakar (Senegal).

Katherine Knobloch, professora adjunta a la Colorado State University, va concentrar la seva intervenció en els límits detectats per problemes de coneixement i comprensió per part de la ciutadania; per exemple, dels continguts legislatius sobre els quals s’està decidint . En aquest sentit, la professora declarava la importància d’invertir en formació a curt, mitjà i llarg termini, que pugui dotar d’elements fonamentals a la ciutadania i que puguin exercir de manera plena el seu dret a participar.

Per contra, Mandione Laye Kebe, impulsor de la iniciativa ciutadana Save Dakar abordava el potencial apoderador que la tecnologia i les xarxes socials havia generat en els veïns i veïnes de la ciutat de Dakar a l’hora de demanar millores en el seu entorn, en termes d’urbanisme, de neteja o de seguretat. L’activista es mostrava satisfet no només per la rebuda i l’ús que s’estava fent de la proposta a la seva ciutat, sinó del fet que un dispositiu com aquell s’estigués replicant en altres països del continent africà.

La democràcia directa, òrfena d’un marc legal internacional
Malgrat l’ampli ventall d’experiències, encerts i possibilitats oberts per mitjà de mecanismes de participació arreu del món, en el marc de la Conferència va emergir una diagnosi compartida: existeix un límit competencial en l’àmbit local que limita les possibilitats d’expandir i multiplicar les eines de democràcia participativa o directa.

El regidor francès Pascal Clouaire, provinent de la ciutat de Grenoble (França), compartia la seva experiència sobre la denúncia estatal que els va obligar a retirar el dispositiu a partir del qual, amb una recollida de signatures per part de la ciutadania, es podia incorporar un punt a l’ordre del dia del Consell Municipal, ja que a França la llei no permet imposar una decisió d’aquest tipus al govern municipal.

Gala Pin, regidora de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, també denunciava que en el cas de l’Estat espanyol els municipis no són sobirans, ja que han de demanar permís al Consell de Ministres per dur a terme consultes entre la ciutadania. Peticions que sovint reben una resposta negativa.

El dos representants van fer èmfasi que en un món complex i global com és l’actual, un marc internacional que regulés els principals drets de participació que té la ciutadania és una eina per la qual treballar.

Diversitat i feminització, reptes de futur
Una idea transversal que va acompanyar la gran majoria d’intervencions al llarg de la Conferència va ser que la innovació en l’àmbit de la participació s’ha d’orientar per posar els mecanismes participatius al servei d’àmplies majories, motiu pel qual és imprescindible incorporar mecanismes que tinguin en compte la perspectiva de gènere, la diversitat cultural, els bagatges previs de les comunitats a les quals es vol interpel·lar i mecanismes de correcció de diferències quant a accessibilitat als mecanismes participatius que tots aquests factors poden generar.

En aquest sentit, com apuntava Claudia Delso, Consellera de Participació i innovació democràtica de la Corunya (Galícia), hi ha dos reptes fundacionals en aquest nou paradigma de governança municipal: treballar amb altres conselleries per generar eines transversals, que tinguin en compte les necessitats i les possibilitats dels diversos col·lectius que conviuen a la ciutat, i la capacitació en el pla funcionarial d’una nova lògica de servei a la ciutadania.

Cloenda: III Trobada Internacional Ciutats Democràtiques
La Conferència va acabar amb una jornada dedicada a explorar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la participació, les eines digitals i els processos col·lectius que estan transformant les ciutats.

Entre els principals assumptes tractats van destacar la democràcia per sorteig, els processos d’intel·ligència col·lectiva, la governança urbana, la gestió dels comuns i el futur de la democràcia directa.

La conversa final, moderada per Laia Forné, membre de l’Assessoria de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, suposa una neta declaració d’intencions respecte a les mirades que han de vertebrar l’eix iniciat en l’àmbit de regeneració democràtica per a la ciutat de Barcelona: ecofeminismes, gestió dels béns comuns i la tecnologia al servei de la política i la participació.