‘Les coses bones de la vida’. Capítol 2: Tenir arrels. Pertànyer

27/11/2019 - 08:04

Vida comunitària. El segon dels cinc vídeos i reportatges que expliquen l’efecte de l’acció comunitària sobre la vida quotidiana retrata espais i dinàmiques que cohesionen la identitat dels barris. I de qui en forma part.

El barri del Besòs i el Maresme té prop de 23.000 habitants. No els podíem conèixer tots, un per un, durant el temps del nostre rodatge. Així que vam estirar el fil a partir d’una veïna i d’allà va sortir una història de canvi personal, desencadenada a partir de la seva implicació al barri. 

De l’arrelament d’aquesta veïna, vam continuar estirant el fil i en van anar sorgint els relats d’altres dones, compromeses i arrelades: que aportaven el millor de si mateixes i que s’han anat adonant que cada cop més pertanyen al seu territori, que hi tenen una xarxa de persones, amb qui es troben i se senten bé. I que hi tenen un rol rellevant. Persones amb qui comparteixen la quotidianitat. I amb qui poden tenir la confiança i el compromís de lluitar per millorar la vida: la pròpia i la de totes les veïnes i veïns.

La història de la Yolanda, de la Hanan i de la Loli és més que la història d’algunes veïnes que comencen a conèixer millor el seu barri. És la història que canvia la vida d’una persona en la d’una veïna; i la d’un barri, en una comunitat.

La vida a prop de casa

Un barri és un territori on tot passa més a prop, on sovint les coses són més a la mida de les persones. També coneixem els problemes més de prop. Sabem qui s’ho passa malament, i tot allò que no funciona ens passa pel davant mentre caminem pel carrer.

I la comunitat, al seu torn, el teixit de veïnes i veïns que es comprometen a fer pinya, que són solidàries les unes amb les altres, no té el bàlsam que cura tots els problemes. Però sí que ofereix una xarxa des d’on aquests problemes es poden afrontar. La comunitat aporta cures, llaços, vincles i acció coordinada.

Al Besòs i el Maresme el context social és complex (situacions d’exclusió social, infrahabitatge, conflictivitat, etcètera) i un dels aprenentatges de visitar-lo de la mà dels agents comunitaris ha estat comprendre la capacitat d’articulació entre veïnes, equipaments, entitats i serveis per abordar conjuntament els reptes al territori.

Iniciatives i veus diverses al barri del Besòs

Un exemple d’aquesta col·laboració pot ser la Comissió Veïnal Besòs-Maresme, “Barri net!”, que treballa per millorar entre els veïns i veïnes la neteja del barri (aspecte que sovint genera polèmiques entre veïnes). La comissió és tan diversa com el barri i, entre les accions de sensibilització que han organitzat, la Hanan ens ha explicat que s’han fet una sèrie de vídeos, amb persones d’orígens diversos, col·laborant amb el Districte, i en set idiomes: català, castellà, àrab, urdú, xinès, anglès i francès. Podeu trobar els vídeos aquí.

El fet, més que trobar una solució definitiva, és que treballar conjuntament aporta instruments i formes de col·laborar i de canalitzar els conflictes (en aquest cas, els que es generen al voltant de la neteja) d’una manera constructiva i activa i construint ponts entre persones del barri.

El moviment associatiu del barri ens aporta molts altres exemples d’aquest rol de construcció i cura conjunta. Un d’ells és el rol que han exercit les associacions de veïns i veïnes i els espais comunitaris quan, darrerament, han sorgit col·lectius veïnals que expressen el seu malestar al voltant de la percepció de la inseguretat a Barcelona.

El fenomen s’ha viscut amb preocupació als espais comunitaris i a les associacions de veïns i veïnes, també perquè, a més de qüestionar la línia de treball en la convivència que practiquen aquests espais, aquells col·lectius també han qüestionat el seu compromís amb les necessitats del barri. El teixit comunitari (des dels espais a peu de carrer fins a les taules d’articulació entre plans comunitaris i serveis municipals) s’ha mobilitzat tractant de buscar-hi solucions, d’establir ponts.

Al Besòs i el Maresme, per exemple, des del Pla comunitari ens comparteixen que, gràcies a l’Associació de Veïns i Veïnes del Maresme, s’ha aconseguit generar un canal de comunicació amb el grup de veïnes i veïns que lideren el moviment de descontentament. En el seu moment, l’Associació de Veïns i Veïnes del Maresme va convidar el col·lectiu a la Mostra d’Entitats i Serveis del barri i aquest espai de contacte ha facilitat poder parlar, contrastar opinions i trencar amb estereotips respecte a certs equipaments del barri.

L’acostament ha estat una manera d’establir ponts, d’apropar algunes visions, d’explicar-se mútuament les visions i experiències, i que, en definitiva, totes les parts se sentin menys estranyes entre elles.

És cert que, probablement, això no ha transformat encara les causes estructurals que també són a l’arrel del descontentament, però sí que desactiva fins a cert punt la polarització entre col·lectius de veïnes i veïns i permet que es vagin treballant algunes tensions en benefici de tot el barri.

Així doncs, l’acció comunitària té un paper clau en l’acollida de les veïnes, la facilitació de relacions i l’encoratjament perquè cada persona faci pel barri allò que pot aportar, de manera que les veïnes fan arrels al barri i teixeixen xarxes entre elles.

El barri i l’horitzó

En el context d’un barri amb dificultats, sovint els veïns i veïnes desitgen canvis estructurals que no arriben només amb l’acció comunitària. El que sí que és cert és que l’acció comunitària aconsegueix, també, anar dibuixant el barri que els veïns i les veïnes voldrien arribar a ser.

La Passarel·la Intercultural i Feminista mostra l’orgull de les veïnes de ser i de pertànyer al barri, de conèixer-se i de trobar els punts en comú amb veïnes de diferents cultures, generacions i afinitats. És un espai on es creix col·lectivament i es construeix una alegria col·lectiva, vinculada al barri.

El Casal de Barri és un lloc acollidor per a qualsevol persona, on, qui ho necessita, troba xarxa i activitats; i qui pot aportar, aporta amb les seves habilitats, de forma generosa i convençuda. Les associacions, com Àmbar Prim (associació feminista amb més de 25 anys d’història), van construint la igualtat, l’emancipació i les cures de forma concreta al barri.

I les taules veïnals són espais on els punts de vista divergents s’escolten, es tenen en compte i es treballen per acabar fent accions col·lectives que abordin tant els problemes de totes així com fent que aquestes accions siguin compatibles amb les sensibilitats i les necessitats de totes.

Tots aquests espais són llocs on es prenen decisions, on les veïnes i veïns del barri es fan protagonistes i tenen tant la capacitat d’opinar, com de decidir, de fer allò que creuen que és bo per al seu barri, per a les seves vides. I tenen la capacitat de dirigir-se a l’Administració o a altres agents públics i privats pel barri, no només per reclamar, sinó també per construir conjuntament els canvis estructurals que calen per garantir els seus drets.

Un anar teixint diàlegs, transformacions personals i èxits col·lectius, que són la veritable definició del que anomenem empoderament.

És la història d’un barri que es converteix en comunitat. I de persones que es converteixen en veïnes empoderades.