Viure en un habitatge amb serveis per a persones grans
La Concepció Pujolar és membre del Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) en representació de l’Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres demències de Barcelona (AFAB). Ara té gairebé 90 anys i en fa 4 que viu en un habitatge amb serveis per a persones grans de l’Ajuntament de Barcelona situat al barri de Sant Antoni. Quan li van adjudicar el pis, feia uns anys que s’havia inscrit al registre de sol·licitants d’habitatges amb serveis, sobretot pensant en l’augment dels preus de lloguer a la ciutat.
Ella considera que ha tingut molta sort, perquè l’habitatge que li ha tocat es troba relativament a la vora d’on vivia abans, una zona on s’havia traslladat precisament per tenir la família a prop. Així doncs, no va viure la mudança com una ruptura amb el que havia estat el seu barri ni amb els llaços que hi havia fet. A més, a la nova llar hi ha conegut altres persones, com les dues veïnes dels pisos del costat, amb qui té una bona amistat i es troben al replà per fer petar la xerrada.
Ens explica que els serveis que s’ofereixen a les persones grans que viuen en aquests habitatges són, sobretot, el servei de neteja un cop a la setmana i un servei d’atenció per part d’una infermera que controla i ajuda les persones amb la medicació i els acompanya al centre de salut en cas que no hi puguin anar soles. També hi ha un servei de consergeria durant els matins i unes hores a les tardes, que els dona la tranquil·litat de saber que hi ha algú a qui poden trucar d’immediat si tenen alguna emergència.
La Concepció està satisfeta amb aquesta ajuda i sempre que ha tingut algun problema l’han ajudada i l’hi han resolt, però comenta que hi ha alguns aspectes que es podrien millorar, sobretot tenint en compte que no tots els residents de l’edifici tenen les mateixes necessitats.
Algunes persones hi van anar a viure que encara no havien fet setanta anys i ara en tenen més de noranta. Són persones grans amb un estat de salut delicat per a qui dur a terme tasques del dia a dia com sortir a comprar, per exemple, els és molt complicat. Es compta que la família els donarà suport en aquests quefers, però les persones que estan soles o no tenen l’ajuda de la família per les circumstàncies que siguin, ho tenen més complicat.
També hi ha alguns residents que se sentirien més segurs si s’ampliessin els horaris de consergeria, ja que a les nits i els caps de setmana no hi ha ningú. La Concepció compta amb el servei de teleassistència per si té algun problema o emergència.
Una cosa que ella troba a faltar especialment al bloc de pisos on viu és un espai comunitari on els residents es puguin trobar per parlar o fer algunes activitats. De forma natural, els habitants d’aquest edifici amb serveis han convertit l’àmplia entrada en un punt de trobada i, fins i tot, s’hi han organitzat partides de cartes i de bingo, però no és un espai gaire apropiat per trobar-se, sobretot a l’hivern, que entra el fred cada vegada que la porta s’obre i es tanca.
La Concepció comenta que ho han parlat amb la direcció, que sempre té bona disposició a rebre propostes de millora, però que la burocràcia de tots els estaments que hi estan implicats sovint fa que les respostes s’allarguin.