Enquesta de joves - PLA JOVE
16706
post-template-default,single,single-post,postid-16706,single-format-gallery,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Enquesta de joves

Disminueix a Barcelona la quantitat de joves que només treballen i augmenten els que només estudien

» La primera enquesta de joves després de 13 anys, mostra els forts desequilibris territorials pel que fa a la formació i a la situació laboral d’aquest col·lectiu a la ciutat

» Els joves i les joves de Barcelona demanen a l’Ajuntament més recursos formatius i més facilitats per accedir al món laboral

» La mesura prioritària del govern municipal en matèria de joventut serà un pla contra la precarietat laboral juvenil i en favor de l’accés dels i les joves al mercat laboral

L’Ajuntament de Barcelona ha tornat a elaborar l’enquesta de joves, 13 anys després del darrer estudi, que es va realitzar el 2002. Amb aquest treball, l’Ajuntament vol aportar el coneixement sobre les condicions de vida, els hàbits i els valors de la gent jove barcelonina amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys (i en el cas de l’Enquesta de Valors Socials fins als 34 anys). Aquesta enquesta mostra, de fet, un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques dels joves, i fa un retrat exhaustiu dels diversos àmbits que composen la realitat juvenil. Es tracta de la quarta edició de l’enquesta, que s’ha fet els anys 1992, 1997, el 2002 i aquest 2015. Segons l’enquesta d’aquest any, i en relació a l’anterior mostra, la quantitat de joves (de 15-29 anys) que només treballa ha disminuït a Barcelona, mentre que ha augmentat la quantitat de joves que només estudia (també de15 -29 anys) .

grafic_noticia4-1

De fet, un 27% dels joves només treballa (33,3% el 2002). Un 44,8% només estudia (29% el 2002). Una altra situació que reflecteix la mostra i que representa un empitjorament respecte a l’enquesta de 2002 és el creixement de la temporalitat laboral, ja que el 35,9% tenen contractes temporals, mentre que l’any 2002 els tenien un 30,9% dels joves. L’enquesta de 2015 també mostra que hi ha forts desequilibris territorials en relació a la formació i a la vinculació al món laboral: si a Barcelona l’11,4% de les persones de 15 a 29 anys ni estudien ni treballen, en els barris amb rendes baixes (que es corresponen amb l’estrat 1, amb l’índex de renda familiar www.bcn.cat/premsa 2 disponible inferior al 70% entenent que 100 correspon a la renda mitjana de Barcelona) aquest percentatge puja fins al 18,5%, mentre que se situa en el 7,8% en els barris de rendes altes (corresponents a l’estrat 3, és a dir, amb l’índex de renda per sobre de 100).

grafic_noticia4-2

 

Pel que fa a les actituds dels joves envers del treball, més de la meitat (52,3%) de les persones de 15 a 29 anys acceptaria una feina amb sou inferior al considerat just (l’any 2002 ho haguessin fet un 31,9%). Gairebé la meitat (46,6%) acceptaria una feina sense contracte. En els barris amb rendes més baixes els joves estan més disposats a acceptar feines sense contracte: un 56,5%. En els barris amb rendes més altes, ho acceptarien un 42,8%. Per altra banda, un 79,7% de les persones joves estarien disposades a anar a treballar a l’estranger en un futur, gairebé un 55% ho farien per elecció personal. En els barris amb rendes més altes el percentatge de joves que estarien disposats a anar a treballar a l’estranger en un futur és més elevat (83,4%) que en barris amb rendes més baixes (75,3%). L’atur i les condicions de treball és la primera preocupació per a la població de 15 a 34 anys (en aquest cas, segons dades de l’Enquesta de Valors Socials): preocupa al 48,3% de persones d’aquest col·lectiu. La gran majoria dels/de les joves de 15 a 34 anys estan d’acord en el fet que l’home i la dona treballin fora de casa i comparteixin les feines de la llar (93,9%).

Les peticions dels joves a l’Ajuntament

Davant d’aquesta pèrdua d’autonomia, que també es manifesta en la disminució significativa del nombre de joves que tenen ingressos propis i en la disminució dels i les joves emancipats i emancipades, el col·lectiu d’entre 15 i 29 anys demana a l’Ajuntament recursos formatius i ajudes per poder accedir al mercat laboral. Aquesta és la seva principal demanda. De fet, la fan el 25,8% dels joves. La segona gran demanda és l’ajuda econòmica. La petició de millores a www.bcn.cat/premsa 3 l’accés a la feina ha augmentat 9 punts percentuals respecte a la mostra del 2002. Mentre que la petició d’ajudes econòmiques ha augmentat 3 punts percentuals. Per altra banda, davant la pregunta sobre quines consideren que han de ser actuacions prioritàries de l’Ajuntament, els joves manifesten: l’ampliació de beques d’estudi (un 49,6% dels joves), les actuacions de promoció de l’ocupació juvenil (el 43,9% dels joves), la informació sobre estudis i sortides professionals (el 43,2%) i la construcció d’habitatges socials per a joves (el 40,7%). En relació al 2002, l’ampliació de les beques d’estudi ha passat a ser una prioritat per als joves, i ha augmentat en més de 20 punts percentuals.

grafic_noticia4-3

grafic_noticia4-4

 

Aquestes demandes de la joventut de Barcelona coincideixen amb les línies d’actuació prioritàries que planteja el nou govern municipal, que ja ha començat a treballar en un futur pla contra la precarietat juvenil. El govern municipal té com a objectius reduir l’atur juvenil i revertir les dinàmiques que s’han vingut accentuant en els darrers anys, per assolir millores en l’accés dels joves al mercat laboral, i en la qualitat del treball al que accedeixen els i les joves de la ciutat, sovint altament precari per unes baixes condicions salarials i a causa de l’increment de la temporalitat.

Més preocupació per la salut i més interès en la política

L’enquesta de joves també mostra els interessos i els valors dels i les joves. La salut és l’aspecte personal més important per a les persones d’entre 15 i 29 anys, (un 85,4%), seguit de la família (85,3%) i dels amics (71,6%). Per altra banda, el 62% dels joves i les joves de 15 a 29 anys declaren que practiquen esport els caps de setmana, i el 70% dels i les joves no fumen (20 punts percentuals menys que en 2002). Pel que fa al consum de drogues, ha baixat respecte el 2002. Al 2015, el 14,3% declara haver fumat porros en el darrer mes. L’any 2002, ho afirmaven el 31,8% dels enquestats. L’interès per la política, en aquest cas en joves d’entre 15 i 34 anys (segons l’Enquesta de Valors Socials) ha crescut 8 punts percentuals respecte a l’enquesta de 2002. I ha disminuït d’una manera dràstica el costum de sortir de nit els caps de setmana (en aquest cas en joves d’entre 15 i 29 anys): el percentatge de joves que declara sortir sovint el cap de setmana és ara del 29,8%, quan l’any 2002 era el 55,5%. El percentatge de joves que no surten mai o gairebé mai de nit els caps de setmana és actualment de 21,8%, quan l’any 2002 era del 10,2%. L’enquesta mostra també que el col·lectiu de joves de 16 a 34 anys (segons dades procedents de l’Enquesta d’Hàbits Informatius) està connectat a internet i a les xarxes social d’una manera massiva (el 94,8% tenen connexió a internet a casa, mentre que l’any 2002 no arribaven al 60%). L’ús d’internet per comprar ha passat del 2,1% de 2002 al 69,4% de 2015. Per altra banda, la xarxa més utilitzada pel jovent és Facebook (98,4%), seguida de Twitter (27,5%), Instagram (17%) i LinkedIn (10,1%). Finalment, entre els joves de 15 a 29 anys ha baixat l’associacionisme. La pertinença a una associació o a una entitat cau 3 punts percentuals respecte a la mostra de 2002: passa del 18,8% de joves associats de 2002, al 15,5% de 2015. Per altra banda, segons les dades de l’Enquesta de Valors Socials (en aquest cas corresponent a la franja d’entre 19 i 34 anys), gairebé el 45% dels joves i les joves que estan associats, formen part d’alguna entitat relacionada amb la cooperació, el desenvolupament, la pau i la solidaritat. En aquest sentit, un dels eixos d’actuació en l’àmbit de joventut del govern municipal vol potenciar l’autoorganització i la participació del jovent en moviments culturals, i en equipaments de la ciutat.