Coordinació territorial
Equipaments i serveis juvenils
Espai públic
Transició ecològica
Coordinació territorial
Equipaments i serveis juvenils
Espai públic
Transició ecològica
L’eix de territori respon a la vocació de fer de la ciutat un lloc per a tothom, accessible sense exclusions per raó d’edat. Els 10 districtes i els 73 barris conformen un territori amb tota una suma de recursos i d’espais per compartir entre les persones joves.
Un entorn favorable és clau per garantir el màxim desenvolupament de les persones joves, ja que és on es troben les eines, els recursos i les relacions necessàries per tal de poder consolidar els projectes personals i col·lectius. La dimensió territorial és l’escenari que ha de facilitar el creixement, la participació, la relació i la cura dels joves i ha de garantir els mecanismes oportuns per tal que la interacció que desenvolupen els joves en el seu dia a dia, en el seu barri, a la ciutat, pugui esdevenir significativa i vital. Aquest eix vol abordar les diverses dimensions que afecten la vida de les persones joves al territori, posant en relació els diferents recursos que treballen, directa o indirectament, amb la població juvenil i incorporant les persones joves com a protagonistes en la transformació de les qüestions del seu territori que els afecten individual i col·lectivament. Recalcar la importància de recuperar l’espai públic com a àmbit de relació, de socialització i d’intervenció amb el jovent, cal facilitar l’accés i l’apoderament de l’espai públic, legitimant-ne els usos que fan els i les adolescents i els joves. Finalment aquest eix també planteja promoure polítiques i accions per a la millora de les condicions de sostenibilitat urbana: consum, contaminació acústica, energia, mobilitat, participació o residus. Contempla la capacitat transformadora del col·lectiu jove per tal de tenir cura de l’entorn més immediat promovent un canvi de model més sostenible i respectuós amb el medi ambient i les persones.
L’objectiu d’aquest àmbit és que els professionals de joventut millorin la seva forma de treballar a partir de tres elements: la informació, extreta d’estudis i anàlisis de la realitat juvenil; la formació, a través de sessions programades amb les diferents àrees de l’Ajuntament (salut, gènere, cultura, etc.), i la coordinació, de manera que hi hagi intercanvi de coneixements, bones pràctiques i preocupacions per part dels professionals que treballen en els diferents serveis de joventut. La finalitat es desenvolupar una cultura de treball en xarxa per establir petites aliances entre els professionals dels diferents barris, districtes o a nivell de ciutat per unir esforços i crear sinèrgies.
Els equipaments juvenils han de constituir una xarxa de treball coordinada, en què l’oferta de recursos i serveis prenguin el màxim de coherència i encaix amb les necessitats de cada territori, als districtes i barris. És per això que aquest Pla fixa dur a terme l’elaboració del Pla d’Equipaments Juvenils, definir models de gestió i crear un catàleg de recursos per tal de dotar de bones eines de treball als equipaments. Es tindrà molt en compte els diferents nivells de participació dels joves i la seva capacitat per desenvolupar projectes de forma autònoma en els equipaments. D’aquesta manera, es podrà donar resposta a diferents moviments juvenils i grups emergents dins de la programació dels equipament
Aquest àmbit és fonamental per entendre i intervenir en les dinàmiques relacionals d’adolescents i joves. Les mesures del Pla sobre espai públic parteixen de la preocupació per la manca de referents legitimats en els usos que fan els adolescents i els joves de l’espai públic.
Així, esdevé primordial reflexionar al voltant de l’espai públic, sobre un Pla d’usos que tingui en compte les necessitats dels adolescents i els joves des del punt de vista de l’oci, l’esport, la salut, el benestar i el de la relació.
La sostenibilitat és una de les preocupacions més actuals i també una de les línies de treball més transformadores. És lògic que les noves generacions s’hi impliquin i alhora siguin un dels motors del canvi cap a maneres de fer més sostenibles. D’una banda, perquè els joves són els que actualment estan utilitzant mitjans de transport alternatius als més contaminants, com la bicicleta. D’una altra, perquè poden assumir amb més facilitat algunes noves pràctiques de consum responsable basades en l’intercanvi.
No ens hem d’oblidar, però, que cal sensibilitzar les persones joves en relació als residus i a l’estalvi, que són apostes de ciutat per un model de transició ecològica que porti a la reducció dels efectes que provoquen el canvi climàtic.
