Barcelona selecciona 112 equips per elaborar projectes per les ?16 Portes de Collserola? : Servei de Premsa

Barcelona selecciona 112 equips per elaborar projectes per les ?16 Portes de Collserola?

02/01/2012

L´Ajuntament de Barcelona ha resolt la primera fase dels concursos de projectes de les ?16 Portes de Collserola? on, superant totes les expectatives, s´han presentat 285 licitadors amb 1.293 col·laboradors, i un total de 3.348 ofertes. L´objectiu d´aquest ambiciós projecte impulsat des de l´àrea d´Hàbitat Urbà és ordenar i connectar la ciutat i el Parc Natural a través de 16 corredors verds i equipaments ja previstos al PGM i s´emmarca en l´estratègia de l´Àrea Metropolitana per convertir Collserola en el parc central metropolità.

L´èxit de la convocatòria, l´alta qualitat de moltes d´aquestes ofertes i el gran volum de licitadors, ha fet que el Jurat hagi acordat escollit 7 equips per cada concurs, el màxim que preveia el Plec de Condicions. D´aquesta manera, s´han seleccionat 112 equips, tots ells diferents, i que representen un 40% dels que s´hi han presentat, i que ara tenen la missió de pensar com apropar Collserola a la ciutat.

Dels 285 licitadors que han presentat ofertes, 159 s´han presentat als 16 concursos a la vegada i només 15 han presentat una sola oferta. De les 16 portes proposades, les de la Guineueta i Torre Baró han estat a les que s´hi han presentat més ofertes, 227 per cadascuna, seguides de les de Trinitat i Canyelles.

Destaca, així mateix, l´interès que el projecte per unir la ciutat i el parc ha despertat entre professionals de tots els sectors, que s´han unit per formar equips multidisciplinars. Ho demostra el fet que els 1.293 col·laboradors que s´hi han presentat inclouen 83 tipologies de professionals diferents. Així hi ha arquitectes, els més nombrosos, seguits d´enginyers de Camins, Canals i Ports, ambientòlegs, biòlegs o advocats. Però també hi ha enginyers industrials, geògrafs, sociòlegs, enginyers agrònoms, paisatgistes, economistes o geòlegs.

Criteris de selecció

El Jurat i la Comissió Tècnica han valorat l´experiència i la multidisciplinarietat dels col·laboradors o dels diferents membres de l´equip que s´han interessat per aquest projecte. Els altres criteris de selecció que s´han tingut en compte han estat la solvència tècnica de l´equip, valorant la seva experiència en projectes similars o amb premis rebuts, les seves aptituds, demostrades amb la qualitat arquitectònica i paisatgista d´algun projecte presentat i les seves capacitats i habilitats per dissenyar espais d´interrelació entre àmbits urbans i espais naturals.

Entre els membres de les Comissions Avaluadores, una trentena en total, destaquen professionals de l´Ajuntament de Barcelona (Hàbitat Urbà i districtes), l´agència metropolitana Barcelona Regional, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, la Generalitat, el Col·legi d´Arquitectes, el Col·legi d´Ambientòlegs de Catalunya i els Ajuntaments d´Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.

El concurs atrau equips joves i veterans i agafa una dimensió internacional

Pel que fa a l´edat dels equips seleccionats, hi ha representants de totes les generacions d´arquitectes i professionals catalans. Els 112 equips que, a partir d´ara, hauran d´elaborar propostes tècniques estan liderats a parts iguals per arquitectes sèniors, consolidats i júniors.

Del total d´equips seleccionats, 12 estan formats en part o íntegrament per professionals estrangers, amb professionals provinents de Xile, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Dinamarca, Colòmbia, Portugal, França o Grècia.

Els 112 equips obren una etapa de diàleg amb el territori

Una de les primeres cites dels equips concursants serà amb entitats i veïns en els tallers que se celebraran els dies 6, 9 i 13 de febrer. Els equips interdisciplinaris seran convidats als tallers de participació perquè escoltin les aportacions de veïns i veïnes dels barris i districtes implicats, representants d´associacions i entitats de la ciutat i rebran després un recull de les propostes i reflexions fruit dels tallers per tal que puguin tenir en compte la mirada ciutadana en els seus projectes.

En aquesta segona fase, que s´allargarà fins a l´estiu, els equips seleccionats hauran de presentar les propostes tècniques amb caràcter anònim i tots tindran primes de participació, excepte els equips guanyadors que rebran un premi. La selecció dels equips guanyadors es farà en base als criteris d´adjudicació publicats en els Plecs de Bases de cada concurs.

Les Portes de Collserola, un projecte estratègic

Amb el projecte de ?les 16 portes de Collserola?, l´Ajuntament de Barcelona es planteja renaturalitzar la ciutat i posar en valor els recursos naturals i paisatgístics de Collserola, que recentment ha estat declarat Parc Natural. Es tracta d´ un treball urbanístic i paisatgístic que pretén ordenar els espais fronterers entre la ciutat i el Parc Natural, plantejant una gestió integral dels seus sistemes d´accés i definint equipaments que puguin potenciar un ús natural i ecològic d´aquests espais.

Aquesta reflexió queda recollida en l´Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona que es concreta en un Programa d´Actuacions que s´executarà gradualment amb el desenvolupament de projectes i plans urbanístics que inclouran espai públic i equipaments. Aquesta actuació integral als barris frontera es veurà completada amb la finalització del Passeig de les Aigües prevista per aquesta legislatura, i que suposarà la creació d´un corredor verd de més de vint quilometres de longitud.

Les reflexions que resultin d´aquest procés podran ser tingudes en compte en el futur Pla Especial del Parc Natural de Collserola que ha de substituir el planejament vigent des del 1988.
Aquest projecte d´innovació de l´Hàbitat Urbà pretén actuar sobre els barris de muntanya dels districtes de Sarrià- Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Gràcia, Nou Barris i Les Corts. Es tracta d´una quinzena d´àrees que inclouen la Ronda de Dalt, el Passeig de les Aigües i la carena de la Serra.

Els objectius d´aquest projecte estratègic son:
1. L´ordenació urbanística dels límits de la ciutat en relació al Parc natural.
2. La definició i localització d´equipaments de barri entre la ciutat i el Parc
3. La renaturalització de la ciutat, definint aquells corredors verds que facin la funció de connexió entre el Parc i la ciutat, ordenant els sistemes d´accés i fent que la natura penetri per la ciutat.



Compartiu aquest contingut