Barcelona recupera un petit paisatge en homenatge a Jacint Verdaguer: l´alzina del passeig de Gràcia : Servei de Premsa

Barcelona recupera un petit paisatge en homenatge a Jacint Verdaguer: l´alzina del passeig de Gràcia

30/03/2012



Temps estimat de lectura: 6 minuts

L´Ajuntament de Barcelona inicia demà les obres de recuperació de l´alzina del passeig de Gràcia, un petit paisatge de la ciutat al qual Jacint Verdaguer va dedicar una bonica prosa. Aquesta intervenció té per objectiu posar en valor l´alzina del passeig de Gràcia, ubicada en el tram comprès entre el carrer Rosselló i l´avinguda Diagonal, i donar a conèixer la història d´aquest arbre singular.

A finals del segle XIX, en el vial barceloní més cosmopolita, el passeig de Gràcia, una alzina centenària s´aixecava com a símbol d´un passat rural que Verdaguer veia desaparèixer. Era una vella alzina, de quan l´Eixample eren només camps. El 1908, seca, morta, s´arrencava l´alzina però el seu esperit presencial d´un passat perdut continuaria en la memòria de la ciutat gràcies a la plantació d´una nova alzina i el text del poeta.

El projecte de recuperació d´aquest petit paisatge consisteix en la creació de l´ombra d´una alzina sobre el paviment per atreure l´atenció dels vianants. L´efecte ombra s´aconseguirà mitjançant la substitució de les actuals peces de panot Gaudí per unes noves rajoles de color negre.

A l´entorn de l´alzina s´instal·larà un gran escocell hexagonal amb una estructura perimetral i encreuada d´acer inoxidable coberta parcialment amb lloses de pedra de granit negre. A la llosa més propera del pas de vianants es podrà llegir el següent fragment de la prosa que Verdaguer va dedicar a l´alzina del passeig de Gràcia:

?Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de filera
amb aqueixa tropa de plàtanos, novella, polida,
endiumenjada i fatxendera??

?A l´alzina del passeig de Gràcia?. 1903.
Jacint Verdaguer i Santaló.

El text gravat en baix relleu a la pedra s´escriurà amb una tipografia que homenatja l´època del poeta: l´Akzidenz Grotesk.

Per il·luminar escenogràficament l´escocell d´aquest arbre singular s´instal·larà un projector en un bàcul existent a l´esquerra de l´alzina. També està previst el desplaçament dels dos bancs existents a una certa distància del nou monument.

Les obres comencen el 2 d´abril i està previst que s´acabin a finals d´abril. Aquesta intervenció de millora paisatgística gestionada per l´Institut Municipal del Paisatge Urbà, té un cost aproximat de 60.000? provinents de fons privats generats per la publicitat exterior autoritzada a la ciutat.

Programa de recuperació de petits paisatges de Barcelona
El Tinent d´alcalde d´Habitat Urbà ha destacat que “els racons, detalls i elements singulars confereixen caràcter a Barcelona. Són els petits paisatges com l´alzina del passeig de Gràcia que l´Ajuntament descobreix i recupera per preservar la memòria ciutadana”.

El paisatge de Barcelona està ple d´objectes i detalls que, tot i no estar catalogats, són considerats elements emblemàtics del barri on es troben i, en alguns casos, de tota la ciutat. A Gràcia, per exemple, hi ha un cartell publicitari dels anys vint (Callicida Gras), al Gòtic dos murals dedicats al mag i enllustrador de sabates Fructuós Canonge; a l´avinguda Roma el rellotge del Sifó (a la façana d´una l´antiga fàbrica de sifons), al Poble Sec un abeurador, a Horta les torres d´aigües de la Mina Travi,

Per contribuir a un millor coneixement d´aquests petits paisatges i sensibilitzar la ciutadania en favor de la seva protecció, l´Institut del Paisatge Urbà té elaborat un inventari amb més d´una vuitantena d´elements d´interès paisatgístic que restaura, repara i recupera. El Programa de recuperació de petits paisatges compta amb la col·laboració de la societat civil, la participació de la ciutadania i el patrocini d´empreses.

L´Institut del Paisatge Urbà destina una part dels ingressos que genera la publicitat exterior autoritzada a la recuperació d´aquests elements com ara el rètol del mussol a l´avinguda Diagonal amb passeig de Sant Joan o el termòmetre de Can Cottet al portal de l´Àngel. “Amb la gestió i el control de la publicitat a l´espai públic es generen beneficis importants que la ciutat reinverteix en la millora del paisatge i de la qualitat de vida dels barcelonins”, ha explicat el tinent d´alcalde d´Habitat Urbà.

Història de l´alzina del passeig de Gràcia
?Quan l´any 1860 es posava en marxa el pla d´eixample de Barcelona s´estava endegant un procés fins aleshores desconegut de creixement de la ciutat en una expansió que arribaria fins als pobles que, a manera de corona, l´encerclaven en el pla. […] a la darrera dècada del segle XIX la zona central de l´Eixample es trobava edificada, tenint com a eix central el passeig de Gràcia.
Nascut com a camí natural entre Barcelona i Gràcia i amb sortida de la muralla per l´antiga porta de l´Àngel, el passeig de Gràcia propiciava agradables passejades […]. El 1821 les autoritats militars de Barcelona van iniciar el projecte d´urbanització del passeig […]. El nou passeig es va inaugurar el 1827. Amb una amplada de més de 40 metres, disposava d´arbres que procuraven ombra en dies calorosos i que configuraven un paisatge apreciat pels barcelonins […].

Al començar la construcció de l´Eixample no és d´estranyar, doncs, que entre aquell paisatge afloressin els primers palauets, residències unifamiliars, de la nova burgesia i aristocràcia de Barcelona. Però pels volts de 1890 alguns d´aquests palauets ja eren substituïts per edificis plurifamiliars i l´ornamentació vegetal del passeig de Gràcia la formaven plàtans, arbres de fàcil creixement, que presentaven un fort contrast amb la poca vegetació que encara subsistia, de la que l´alzina n´era bona mostra, vivint arrelada davant del palauet de la família Robert.

Mossèn Jacint Verdaguer va cantar a l´alzina un bell text, lloant-la al temps que dolent-se del futur que li esperava. […] El 1908, seca, morta, s´arrencava l´alzina, però el seu esperit presencial d´un passat perdut continuaria en la memòria de la ciutat gràcies a la plantació d´una nova alzina i al text d´un poeta.? Text de Carme Granadas.

La Veu de Catalunya va publicar, el 10 de juny de 1903, l´article de mossèn Jacint Verdaguer, ?L´alzina del passeig de Gràcia?, escrit cap al 1900 i publicat un any després de la mort del poeta. Aquest lloava la presència de l´alzina enmig dels plàtans del carrer, i feia com un cant romàntic a aquella ?filla de les muntanyes?, afirmant: ?Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de reüll per tots els partidaris de la simetria i de l´uniformisme?.

L´escriptor en un prosa esplèndida, explica com una alzina havia quedat atrapada dins la creixent xarxa urbana de la ciutat, enmig del passeig de Gràcia:

?Filla de les muntanyes, qui t´ha plantada aquí a la vora d´un passeig i enmig de l´eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins a prop de la mar. La Providència t´ha deixada enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com los empresaires de les vies fèrrees deixen un montorull de terra de cada desmont, com a testimonis de la feinada feta que diu als viatgers: mireu a on érem i a on som.

Mes, no t´enyores aquí tota sola? ¿No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d´aquí a l´altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t´escanyoleix i et deshonra? […] I, tu, bosquerola com ets, ¿sabràs seguir, punt per punt, totes aqueixes molestoses etiquetes? I si les sabesses seguir, ¿ja podria amb la teva embardissada cabellera la podadora, que és la pinta de l´esporgador? Arbre muntanyenc, ¿ja sabràs formar entre els arbres de viver? Almogàver indòmit, ¿ja sabràs posarte de filera amb aqueixa tropa de plàtanos, novella, polida, endiumenjada i fatxendera? […]?.

Si es vol, es podria fer el paral·lelisme entre l´alzina i el mateix Verdaguer: també ell fill de la muntanya, trasplantat o foraster a la gran ciutat que, malgrat tot, estimava com a la segona pàtria i a la qual havia dedicat molts cants i poemes que parlaven de la seva història i del seu creixement i transformacions.

Jacint Verdaguer va saber connectar amb aquest sentiment tan arrelat entre els habitants de la gran ciutat: l´enyorança per una vida rural fàcil, senzilla i pausada: idealitzada i, per inexistent, ?perduda?. Aquesta complicitat profunda amb els barcelonins, juntament amb la seva insubornable defensa de la llengua i la cultura i l´abnegada devoció per ajudar els més necessitats, van fer de mossèn Cinto una de les figures més estimades pel poble de Barcelona.





Paraules clau