Barcelona opta a ser seu permanent del GWOPA, l´organisme mundial de la ONU per la gestió de l´aigua : Servei de Premsa

Barcelona opta a ser seu permanent del GWOPA, l´organisme mundial de la ONU per la gestió de l´aigua

27/04/2012



Temps estimat de lectura: 3 minuts

Barcelona ha presentat la seva candidatura per acollir la seu permanent de GWOPA (Global Water Operators´ Partnerships Alliance) un organisme creat pel Consell Assessor de la Secretaria General de les Nacions Unides per promoure la col·laboració entre actors claus a nivell mundial en la gestió dels recursos hídrics. L´Ajuntament, de la mà de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l´Estat, proposa com a seu d´aquest organisme un dels pavellons modernistes del centre històric de l´Hospital de Sant Pau, de manera que la institució conviuria amb altres organismes importants en el camp científic i de recerca.

Compromís del sector públic i privat de l´aigua per esdevenir la seu del GWOPA

A la candidatura de Barcelona, recolzada per tots els grups municipals al Consell Plenari, es destaca la idoneïtat de la ciutat per la seva trajectòria en la gestió pública de l´aigua, juntament amb les fortes inversions en R+D+I per a garantir i millorar l´eficiència i l´estalvi dels recursos hidrològics. Les aspiracions de Barcelona compten amb el suport del Govern de l´Estat, a través del Ministeri d´Exteriors, que aporta 1milió d´euros; de les conselleries de Territori i Sostenibilitat i també d´Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i del mateix recinte històric de Sant Pau. En el marc privat, la ciutat també disposa d´empreses i grups de recerca especialitzats que han impulsat projectes internacionals i que donen suport exprés a la candidatura de Barcelona, com FCC, Agbar, Comsa Emte i Fòrum Ambiental, que a més han compromès una aportació de 100.000 euros si l´oficina s´ubica a Barcelona.

Diferents entitats i organismes han mostrat també el seu suport a la candidatura de Barcelona, com el Canal de Isabel II, CIDEU, la Universitat de Barcelona, l´Institut Català de Recerca de l´Aigua, la Red Mediterránea de Organismos de Cuenca (REMOC), CLABSA, el Col·legi Ambientòlegs de Catalunya, i el Col·legi d´Enginyers de Camins, Canals i Ponts; l´Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento i l´Asociación Internacional de Hidrogeólogos Grupo Español, entre altres.
 
GWOPA, institució de referència de les polítiques de l´aigua

El GWOPA va començar a gestar-se al març del 2006 amb una recomanació sobre l´aigua i el seu sanejament que el Consell Assessor de la Secretaria General de les Nacions Unides (UNSGAB) va donar durant l´impuls del Pla d´Acció d´Hashimoto. Un dels objectius del consell va ser promoure associacions d´operadors d´aigua entre empreses de serveis públics per intercanviar coneixements i experiències sobre la gestió de l´aigua, per assolir les fites internacionals d´estalvi d´aigua establertes als Objectius del Mil·lenni. UN-HABITAT va liderar al 2007 la creació del GWOPA, i va establir la seu al mateix lloc que la seva, a Nairobi (Kenya). Ara, per ajudar l´aliança a forjar-se una identitat pròpia i guanyar autonomia i força s´ha decidit separar-la de la seva organització creadora i obrir l´opció a les ciutats dels estats membres a acollir-ne la seu. Amb aquesta finalitat, Barcelona competeix amb les candidatures de ciutats com Dubai, Amsterdam i Istambul, en un procés on es farà pública la ciutat seleccionada al mes de juny.

Barcelona, pionera en les polítiques de gestió de l´aigua

Els barcelonins i barcelonines tenen un consum per habitant i dia dels més baixos d´Europa, 109´52 litres/habitant/dia, just per sobre del mínim higiènic establert per l´Organització Mundial de la Salut (OMS), que són 100 litres/habitant/dia. Aquest nivell de consum demostra una elevada consciència respecte del consum d´aigua, comparat amb altres ciutats del món.

En aquesta línia, l´Ajuntament aposta per l´aprofitament dels recursos hídrics per assolir un ús ecològic de l´aigua i alhora contenir la despesa pública. Del consum total d´aigua dels serveis municipals al 2011, que van necessitar 6´20 milions de m3, més d´un milió són aigües freàtiques, més del 16%. Barcelona ha treballat per comptar amb una xarxa per a l´aprofitament de l´aigua freàtica -l´existent al subsòl en rieres, rierols, etc.- per a l´ús en fonts ornamentals i per al reg de carrers i els parcs i jardins de la ciutat – en els últims 12 anys el consum d´aigua freàtica en els serveis municipals s´ha triplicat, superant el milió de m3 anuals fins arribar al 1.033.292 m3 al 2011. A més, actualment el 100% de les fonts de Barcelona estan dotades de sistemes de recirculació de l´aigua, les 83 fonts ornamentals de la ciutat amb majors consums ja s´abasteixen amb aigua freàtica, i s´ha impermeabilitzat 177 fonts per garantir la seva estanqueïtat i evitar pèrdues.





Paraules clau