Jaume Ciurana inaugura l’exposició ‘Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada’ al Born CC

31/03/2014 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 2 minuts

Dimarts 1 d’abril, a les 19.30 hores, a l’Espai Dalmau del Born Centre Cultural (c. Comercial, 5), s’inaugurarà l’exposició Mequinensa!, un recull de fotografies i textos de l’escriptor Jesús Moncada del que fou el seu poble. A l’acte hi assistiran el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia; el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Lluís Alay; el director del Born CC, Quim Torra, i els comissaris de la mostra Rosa Maria Moncada i Josep Fornés.

En el decurs de l’acte també se signarà un conveni marc de col·laboració entre les dues poblacions en l’àmbit de la promoció i cooperació cultural, particularment orientat a col·laborar en la recuperació del patrimoni, el foment de la llengua catalana, així com totes les activitats a l’entorn de l’escriptor Jesús Moncada.

L’exposició

Es tracta d’una selecció de 36 fotografies -en blanc i negre- realitzades per Jesús Moncada (Mequinensa 1941 – Barcelona 2005) del seu poble, Mequinensa, abans que desaparegués sota les aigües del pantà de Riba-roja a principis de la dècada dels setanta, que veuen la llum en una exposició planejada per la seva germana, Rosa Maria Moncada, i per l’amic de la família i director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés. Les imatges, en íntima relació amb textos de l’autor de Camí de Sirga, mostren la mirada compromesa de Moncada amb la història del seu poble, alhora que esdevenen testimoni d’un paisatge ple de vida condemnat a desaparèixer.

La mostra –amb accés lliure- és una producció del Museu Etnològic de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Mequinensa i es podrà veure fins al 27 d’abril al Born Centre Cultural.

“Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.”

Fragment de la novel·la Camí de Sirga, de Jesús Moncada