L’Ajuntament de Barcelona adquireix una moneda carolíngia emesa a Barcelona entre els anys 814 i 840 : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona adquireix una moneda carolíngia emesa a Barcelona entre els anys 814 i 840

15/05/2014



Temps estimat de lectura: 3 minuts

L’Ajuntament de Barcelona va adquirir el passat 24 d’abril, mitjançant una subhasta, una moneda carolíngia emesa a la ciutat durant el segle IX. La moneda serà exposada temporalment pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), i posteriorment passarà a formar part del Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

 

Context històric

La moneda és un exemplar de diner de plata emès a Barcelona sota l’autoritat de l’emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840. Aquest monarca va continuar les emissions monetàries iniciades en el regnat del seu pare i predecessor -l’emperador Carlemany- després de la conquesta de Barcelona el 801 per un exèrcit comanat per ell mateix. El seu successor en el tron –l’emperador Carles el Calb- també continuaria aquestes emissions barcelonines i seria el darrer monarca carolingi en fer-ho directament. Carles va cedir part del lucre de la moneda als bisbes de Barcelona i els comtes de la Ciutat van assumir, a la pràctica, la fabricació de la moneda posant sempre el mateix nom de l’emperador Carles amb independència de qui regnés. El trencament amb la monarquia franca es va consumar quan el comte Ramon Borrell (992-1017) va posar el seu propi nom a la moneda. Era l’inici de les emissions comtals i després reials de Barcelona en el que acabaria sent la casa de la moneda de la Ciutat.

L’arribada dels carolingis va comportar, a més de l’organització d’uns comtats i d’uns bisbats de llarga continuïtat, la introducció d’un sistema de moneda de compte comú arreu del seu imperi –aproximadament els territoris de les actuals França, Alemanya i Itàlia- amb una moneda teòrica i unes equivalències fixes que, a Catalunya, van ser comunes fins al segle XIX (1 lliure = 20 sous i 1 sou = 12 diners). Qualsevol bé o servei podia ser valorat d’acord amb aquestes equivalències teòriques i pagats en moneda o bé en altres béns també valorats. D’aquest sistema només prenia entitat física, en forma de moneda de plata, el diner com el que es presenta ara i el mig diner o òbol. Es pot dir que els diners carolingis -com a moneda comuna de bona part de l’Europa Occidental- és un dels precedents remots de l’euro. Avui, la migradesa de restes conservades d’aquest període històric donen, encara més, una especial rellevància a la moneda com a testimoni viu de l’època que l’historiador Ramon d’Abadal qualificava de Pre-Catalunya.

A l’anvers de la peça es troba una creu i, al seu voltant, el nom de l’emperador Lluís el Pietós en llatí. Al respecte, cal recordar l’aliança entre els carolingis i els papes que els coronaven emperadors a Roma. Els conceptes de Romanitat i Cristiandat anaven lligats en un projecte imperial que volia restaurar l’antic imperi romà cristià de Constantí a Europa. No es pot oblidar, tampoc, que el propi nom de la peça procedia de la moneda romana anomenada denari o, en llatí, denarius.

El revers de la moneda, en canvi, està ocupat únicament per una inscripció en lletres capitals –una altra tret recuperat de l’antiguitat romana- amb el nom de Barcelona escrit en tres línies en un disseny amb molta força gràfica i bella factura. L’aspecte formal o tipus monetari d’aquesta peça va ser comuna a totes les emissions de les altres seques de l’imperi, cosa que ha estat relacionada amb que es tractava de peces produïdes per moneders itinerants que acompanyarien les tropes.

Les emissions carolíngies als comtats de la Marca Hispànica -a més de Barcelona, es va emetre moneda a Girona, Empúries o Roses- són d’una extraordinària raresa i se’n conserven comptats exemplars. El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya, per exemple, no conserva cap exemplar d’aquestes emissions tot i ser la principal i més antiga col·lecció numismàtica de moneda catalana. També cal destacar l’excel·lent estat de conservació que presenta la moneda el que la fa més excepcional encara.

L’adquisició del diner de Barcelona de Lluís el Pietós, alhora que completa un buit a les col·leccions numismàtiques públiques del país, també permet dir que s’ha recuperat un patrimoni de la Ciutat que la vincula, a més i des dels seus orígens, a l’Europa de Carlemany i els seus successors.

Imatges de la moneda disponibles a https://eicub.net/?grup=dinerdebarcelona





Paraules clau
cultura/ història/