Maite Fandos: “la prioritat de l’Ajuntament és promoure el bon tracte a la gent gran” : Servei de Premsa

Maite Fandos: “la prioritat de l’Ajuntament és promoure el bon tracte a la gent gran”

10/06/2014



Temps estimat de lectura: 8 minuts

La tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, ha presentat les millores del protocol d’actuació per a la detecció i prevenció del maltractament que afecta la gent gran de la ciutat, que defineix i concreta quina ha de ser l’actuació i el procediment de treball a seguir per part dels professionals dels serveis socials que atenen les persones grans i dels serveis de proximitat de la ciutat de Barcelona davant de qualsevol sospita de maltractament.

Durant la presentació de les millores, Fandos ha destacat que “les persones grans són un gran actiu per la nostra ciutat, i una de les nostres prioritats és vetllar per la seva qualitat de vida i promoure el bon tracte a les persones grans”.

El nou protocol aporta elements conceptuals i metodològics actualitzats i línies d’actuació als professionals municipals per a que puguin actuar davant les situacions de maltractament a les persones grans, oferint l’orientació, el suport i les respostes d’atenció més adequades tant a les persones que reben maltractaments com a les persones que els causen per tal que no tornin a reincidir.

La tinenta d’alcalde ha recordat que “els serveis socials són un dels actius principals de l’atenció a les persones grans a Barcelona, ja que aquestes són un gran percentatge dels usuaris de serveis com el SAD o la teleassistència, que estan diàriament en contacte directe amb la gent gran. Però també comptem amb 40 centres de Serveis socials, les residències i apartaments per a gent gran, entre d’altres. Amb tots aquests ‘ulls’ posats en la nostra població més gran, creiem que era imprescindible que els nostres treballadors socials estiguessin encara més sensibilitzats vers a una problemàtica que molt sovint queda amagada portes endins, i és molt difícil de detectar”.

L’any 2007 l’Ajuntament de Barcelona va publicar el ‘Protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a les persones grans’. El 2013, però, amb l’aprovació de la Mesura de govern per promoure el bon tracte a les persones grans i millorar la prevenció i l’abordatge de les situacions de maltractament que es puguin produir a la ciutat, l’Ajuntament va plantejar-ne la millora i l’actualització.

El bon tracte a les persones grans és la filosofia que emmarca el protocol, contemplant els valors de respecte, dignitat i reconeixement de les necessitats de les persones grans i una mirada positiva de la vellesa en totes les fases de l’actuació dels professionals.

Aquest nou document revisat aborda l’actuació davant els maltractaments que es donen en l’àmbit familiar i /o domèstic, que són els que es produeixen en les dinàmiques familiars o en la xarxa relacional (amistats, veïnat, persones conegudes, cuidadors/es..) de la persona gran.

Per a aconseguir detectar la situació de maltractament i abordar-la, el protocol estableix les bases per a un treball coordinat entre els serveis municipals i els serveis de Salut, Justícia –coordinació amb Fiscalia d’atenció a la Víctima— i Cossos de seguretat.

El procés d’elaboració del Protocol nou s’ha desenvolupat a partir de diferents marcs de treball, d’intercanvi i contrast amb diferents perfils professionals i òrgans de participació social que han aportat el seu coneixement i la seva expertesa.

El nou protocol inclou les següents novetats:

1. Introdueix la prevenció com a factor necessàriament complementari a l’actuació davant una situació de maltractament, que es concreta en activar diferents mesures orientades a les persones grans, els professionals i a la ciutadania en general: sensibilització i informació, formació als diferents col•lectius, coordinació interinstitucional i accions de recerca sobre aquesta problemàtica.

2. Estableix els procediments específics i els instruments necessaris, comuns i homogenis, per a tots els agents implicats.

El protocol estableix tres fases que composen el procés d’actuació davant un cas de maltractament:

– Detecció: identificar una situació de possible maltractament
– Valoració: confirmar el maltractament i el nivell i la gravetat de la situació
– Intervenció: concretar el pla de treball per a la resolució de la situació

Per a cada un dels serveis o recursos municipals es concreten els procediments i circuits específics per la seva actuació, segons la fase del procés en la que intervinguin.

S’han dissenyat instruments que acompanyen l’actuació dels professionals:

– “Quadre d’indicadors d’alerta”: fase de detecció i de valoració
– “Taula de factors de risc i de protecció”: fase de valoració
– Millora del “Comunicat a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya – Servei de Protecció i Tutela de Víctimes”.

3. Assenta les bases per a l’abordatge des de la coresponsabilitat, la complementació i l’establiment de circuits i procediments de treball entre sistemes: serveis socials, salut, justícia i cossos de seguretat.

4. Planteja la necessitat d’abordar també la intervenció amb la persona que causa el maltractament. El Protocol aborda de manera específica l’actuació amb les persones cuidadores i planteja també l’existència d’altres perfils de possibles causants de maltractament respecte els quals està previst abordar en futures línies de treball.

Serveis municipals implicats

Aquest Protocol abasta la totalitat dels serveis municipals d’atenció social, xarxa de recursos i equipaments de proximitat adreçats de manera directa o indirecta a les persones grans a Barcelona. Per a cada un d’ells es concreten els procediments específics de la seva actuació.

Serveis i recursos municipals implicats

Xarxa de 40 Centre Serveis Socials Bàsics (CSS)
Centre d’Urgències i Emergències (CUESB)
Serveis d’atenció a la dependència
Servei d’Urgències a la Vellesa (SAUV)
Servei Ajuda a Domicili (SAD)
Teleassistència (SAT)
Residències de gent gran
Apartaments tutelats / Habitatges amb serveis
Centres de dia
Programes i accions per la gent gran promogudes pels Districtes
Menjadors per a la gent gran: “Àpats en companyia”
Projecte “Radars”
Casals de Gent Gran
Serveis adreçats a les Dones
Centres Cívics
Oficina per a la no Discriminació (OND)
Biblioteques
Guàrdia Urbana
Altres

Com s’implementarà i quines accions de futur immediat estan previstes?

A partir de la presentació del Protocol, es treballarà en un conjunt de procediments associats al mateix, ja sigui per aprofundir en la coordinació i treball conjunt amb altres sistemes de serveis, com per aprofundir en matèries específiques:

Coordinació i treball conjunt amb altres sistemes de serveis:
– Salut: Treball conjunt per a revisar i establir els mecanismes d’abordatge compartit
– Justícia: revisió i millora dels mecanismes de coordinació amb Fiscalia d’atenció a la Víctima
– Cossos de Seguretat: revisió i millora dels mecanismes de coordinació

Aprofundiment en matèries específiques:
– Abordatge del treball amb la persona causant del maltractament
– Avaluació de la millora de la persona maltractada a partir de la intervenció sobre la situació de maltractament. (Ester: valora si és adient posar aquesta línia d’actuació, que va sorgir de la sessió amb el CAGG i vam valorar en el Grup Motor).

La implementació d’aquest Protocol vindrà acompanyada d’un Pla de formació específic per a totes el professionals i tècnics/ques implicats.

El Protocol estarà sotmès a una revisió constant i a les millores necessàries a partir de la seva aplicació.

 

Xifres del maltractament a la gent gran a Barcelona

El fenomen dels maltractaments a les persones grans és una realitat difícil i una de les formes de violència més invisible. Sovint es produeix en l’espai personal i íntim de la persona, i això dificulta la seva detecció i la investigació sobre la seva prevalença. En moltes ocasions es manté ocult, amagat per part de les persones que el pateixen i per tant no es veu ni es denuncia. Però el patiment de les persones grans que el pateixen genera un problema tan important com la violència contra les dones.

Entre les definicions actuals, la internacionalment reconeguda és la Declaració de Toronto (2002): “Acció única o repetida, o la manca de la resposta apropiada, que succeeixi dintre de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança i que ocasioni dany o angoixa a una persona gran.”

Al 2002, l’OMS afirma que la prevalença, o sigui el nombre de persones grans que pateixen maltractaments en relació a la població total d’aquest sector d’edat, es pot situar en un 6%.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona van atendre durant l’any 2013 un total de 326 persones majors de 65 anys que presentaven algun tipus de maltractament, una xifra inferior a la del 2012 que es van atendre 371 persones grans.

De les persones ateses en el 2013 el 83,4% eren dones i el 16,6% homes. Aquestes dades ens confirmen que el gènere femení és un dels factors de risc.

De la mateixa manera, l’edat també és un factor de risc, ja que quasi la meitat de les persones ateses té més de 85 anys. La informació facilitada sobre els casos actius amb algun tipus de maltractament fa palès l’augment de la proporció de casos entre els grups d’edat més avançada. La distribució segons grups d’edat és: 20,24% corresponen al grup de 65 a 74 anys; 35,89%, al de 75 a 84 anys, i 43,86%, al de 85 anys i més.

 

Segons tipologia

Si s’analitzen les tipologies de maltractament es reflecteix com a principal tipologia de maltractament la negligència en un 41,75% per no atendre les necessitats de la persona gran (salut, higiene, alimentació, habitatge, seguretat, ..). La negligència pot ser intencionada, però també per manca de capacitat, informació, interès o recursos. També es dona quan es produeix una sobrecàrrega en la cura dels familiars cuidadors.

La segona tipologia de maltractaments més freqüent és l’abandó de la persona gran en un 34,04%, entès com la deserció per part de la persona cuidadora que desempara a la persona gran de manera voluntària.

La tercera tipologia de maltractaments és la de l’abús psicològic o emocional, qu e representa el 18,08%, i es dona quan s’infligeix angoixa, pena o estrès a través d’actes o paraules. En aquesta tipologia s’inclouen les agressions verbals repetides com amenaces, intimidacions, desvalorització, càstigs de silenci, indiferència o infantilització.

Les dades facilitades pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i en concret de les Oficines d’Atenció a la Víctima del Delicte, on s’atenen a totes aquelles persones que són o es consideren víctimes d’un delicte independentment de si han interposat una denúncia prèvia, informen que durant l’any 2013 han atès un total de 66 persones grans residents a la ciutat de Barcelona, una xifra lleugerament inferior a les 75 ateses durant l’any 2012. Majoritàriament són dones (el 76% dels casos per l’any 2013 i el 75% per l’any 2012) i de nacionalitat espanyola (en el 97% dels casos).
Pel que fa al perfil de la persona que les agredeix són majoritàriament fills o filles, i en menor mesura nets/netes o germans/es. Pel que fa als motius per les quals les persones grans acudeixen a les Oficines, són majoritàriament per lesions, per situacions de violència domèstica, incompliments d’ordres d’allunyament dictades judicialment i amenaces.

Les dades facilitades pel Departament d’Interior i en concret dels Mossos d’Esquadra informen que durant el 2013 es van atendre 180 denúncies, 6 menys que les de l’any 2012. Les persones denunciants són majoritàriament dones (en el 61% dels casos) i els fets principalment denunciat són maltractaments en l’àmbit de la llar, violència física o psíquica habitual familiar i amb menor incidència faltes per amenaces o coaccions.

Tant els serveis socials, com el departament de justícia i els cossos de seguretat, reben denúncies o peticions de suport de les persones grans afectades per maltractaments. Segons la tipologia de maltractament els ciutadans acudeixen a un servei o altre.

L’àmbit d’actuació dels serveis socials té com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de l’autonomia personal i el desenvolupament de les capacitats personals, fet que els facilita incidir en l’ àmbit domiciliari i familiar, sense necessitat d’interposar cap denúncia prèvia, i en conseqüència detectar i intervenir en les formes de maltractament més invisibles. Per aquest motiu s’ha reforçat el protocol d’actuació i s’ha millorat l’atenció per aquestes persones grans.





Paraules clau

benestar/ gent gran/