Restaurats els Aurigues olímpics, les escultures de Gargallo de l’Estadi Olímpic : Servei de Premsa

Restaurats els Aurigues olímpics, les escultures de Gargallo de l’Estadi Olímpic

28/07/2015



Temps estimat de lectura: 4 minuts

L’Ajuntament de Barcelona ha finalitzat avui el procés de restauració dels Aurigues olímpics, la rèplica de les escultures originals que als anys vint va fer l’escultor Pablo Gargallo. Les rèpliques es van fer l’any 1990, sota la direcció artística de Marta Polo, i es van col·locar coronant la façana del Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys quan se’n va fer la remodelació per als Jocs Olímpics del 1992.

 

auri1

 

El Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de l’Ajuntament ha estat l’encarregat de supervisar els treballs de restauració, que culminen avui amb el muntatge i reposició del conjunt escultòric. El material amb el que estaven fetes aquestes escultures era fibra de polièster amb un esquelet interior de ferro. Amb el pas del temps s’han anat degradant, fins al punt que degut al seu mal estat vàrem considerar necessari fer-hi una intervenció de restauració integral.

El mes de març de l’any passat, l’empresa BSM, encarregada de la gestió de l’Estadi Olímpic, va iniciar els tràmits per a poder restaurar el conjunt escultòric amb l’assessorament de Marta Polo i en el mateix taller del Sr. Miquel Adell on es van fer les rèpliques l’any 1990.

En aquesta restauració s’ha substituït completament l’esquelet interior de ferro original per una estructura d’acer inoxidable, s’ha fet un tractament de sorrejat a la fibra de polièster, per posteriorment restituir el volum inicial i recuperar les seccions originals per tal de consolidar les parts fràgils i deteriorades.També s’han resolt uns nous ancoratges, en acer inoxidable. Finalment com a tractament d’acabat s’ha fet un pintat amb bronze incorporat a la resina.

Les feines es van iniciar el desembre del 2014. L’encarregat de fer i coordinar tots els treballs ha estat l’empresa PENTA, que té actualment el contracte de manteniment de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. El cost de la restauració ha estat d’uns 27.000 €.

La fitxa d’art públic de l’Ajuntament de Barcelona recull bibliografia i dades tècniques de l’escultura:
http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome

 

CRÒNICA

Menys populars que els seus companys Els genets, l’altra obra de Gargallo per a l’estadi de Montjuïc, Els aurigues, van fer-se malbé a causa de ser una obra en formigó, i van ser retirats. Per sort, Pierrette Gargallo, filla de l’artista, havia conservat un petit motllo en guix i, amb l’ajut de les restes dels malmesos aurigues, l’escultora Marta Polo en va fer dues còpies, una en polièster xapat de bronze, molt criticada en el seu moment pel material triat, per a l’Estadi Olímpic, i una altra en bronze per donar prestància al nou parc de Can Dragó.

» Jaume Fabre, Josep M. Huertas

 

COMENTARI

Gargallo mai no es va plantejar el seu treball com un retorn al passat. Per a ell, això era com negar la possibilitat d’avançar en la recerca de nous camins per a l’escultura. Imitar l’antiguitat tan sols conduïa, en el millor dels casos, a assolir fites que altres havien assolit abans. És per això que el treball de Gargallo, ni tan sols en casos com les escultures encarregades per a l’estadi de Montjuïc, és un simple intent de repenjar-se en les formes clàssiques. A primer cop d’ull poden semblar un retrocés en el seu camí d’experimentació escultòrica, es tracta, però, d’una relectura, amb ulls d’escultor d’avantguarda, del classicisme mediterraneïtzant

Els aurigues de l’Estadi, cal situar-los en aquest context. Es tracta de dos atletes, un home i una dona, que atien els cavalls de les seves bigues en una composició plena de dinamisme en què el gran domini de Gargallo dels volums es posa plenament de manifest. És cert que els que avui podem contemplar coronant l’Estadi, en resina de polièster, i les còpies en bronze del parc esportiu de Can Dragó, no són els de Gargallo. Amb tot, però, i per la documentació que ha conservat la seva filla Pierrette, es pot dir que no són gaire lluny dels que Gargallo va realitzar el 1929.

El fet, a més, de tenir-ne dos exemplars, ens permet observar-los des de dos punts de vista diferents. Els aurigues de Montjuïc, coronant la façana principal de l’Estadi, tan sols se solen contemplar des de baix, a una gran distància que fa que, tot i la seva importància en el conjunt de l’edifici, no tinguin tot el protagonisme que tenen els de la Meridiana. Aquests, situats al capdamunt d’un talús de gespa, mantenen un punt de vista en contrapicat que els atorga força i dinamisme. La possibilitat d’accedir al cim i situar-se al costat de les escultures permet observar-ne els detalls i adonar-nos que sota l’aparença d’unes obres que ens poden semblar un intent de retorn al passat, s’amaga el llenguatge modern que va fer de Gargallo un dels escultors més importants del segle XX.

» Oriol Gual

 

Imatges
Imatge 1/5
Imatge 2/5
Imatge 3/5
Imatge 4/5
Imatge 5/5



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
Barcelona 1992/ Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys/ Jocs Olímpics/ Montjuïc/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina