Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona : Servei de Premsa

Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona

17/09/2015



Temps estimat de lectura: 5 minuts

 

La venda ambulant no regulada no és un fenomen nou a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una activitat vinculada especialment a les zones d’influència turística i amb una elevada concentració de persones. Barcelona, com a ciutat d’arribada de persones nouvingudes d’altres països, concentra un elevat volum de població adulta indocumentada, sense possibilitats de regularitzar la seva situació, com a mínim durant els 3 primers anys d’empadronament. La venda ambulant proveeix dels ingressos econòmics mínims per a satisfer les necessitats bàsiques individuals.

Els equips d’educadors d’intervenció a l’espai públic de l’Ajuntament van dur a terme entre l’abril i l’agost d’enguany intervencions de diagnosi en què es va contactar amb 213 persones per conèixer a fons la seva situació. D’aquestes entrevistes, els resultats de les quals es detallen en l’informe, se’n desprèn que el 83% resideixen a Barcelona, amb una estada mitjana al voltant dels 4 anys.

La dinàmica de venda presenta uns patrons comuns, sense que es detectin estructures de xarxa jerarquitzada i/o presència de màfies. L’activitat, que la majoria realitza de manera exclusiva i com a única font d’ingressos, es concentra en alguns districtes de major afluència turística com Ciutat Vella i Sants–Montjuïc (vinculat als espectacles de les Fonts de Montjuïc i les actuacions musicals programades a l’Anella Olímpica) i Gràcia (conjunt del Parc Güell). S’ha analitzat també el denominat Mercat de la Misèria, a la zona d’influència de la Fira de Bellcaire.

L’informe apunta a una baixa vinculació del col·lectiu a serveis i recursos municipals en la fase d’arribada a la ciutat i durant els primers anys, quan no es poden iniciar processos documentals fora del requeriment de l’empadronament. Només el 9% fa ús dels centres de Serveis Socials, i un 38% fa ús del Sistema Català de Salut i dels serveis d’urgència en cas de necessitat. El col·lectiu descriu l’existència de xarxes informatives internes, d’àmbit privat, i pràctiques d’estafa en els processos documentals, inclosa la compra/venda de contractes laborals fraudulents per tal d’obtenir el permís de residència i treball.

L’informe apunta, doncs, a la necessitat d’un abordatge social d’aquest fenomen, especialment pel que fa al reforç dels itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la intensificació de l’acompanyament en la regularització. Cal destinar esforços a la identificació d’interlocutors i a construir processos de diàleg amb els venedors per tal d’adequar els recursos a les necessitats.

Amb aquest objectiu, s’ha posat en marxa un espai de treball transversal on participen l’àrea de Drets Socials, el Districte de Ciutat Vella, Guàrdia Urbana, el Comissionat de Seguretat, el Comissionat d’Economia Social i Barcelona Activa, i s’ha obert un espai de diàleg amb venedors d’origen senegalès, representants de la Coordinadora d’Entitats Senegaleses a Catalunya, representants de comerciants i d’entitats i grups de solidaritat, amb l’objectiu de coordinar les diferents tasques, establir interlocució i preveure dispositius de mediació i plans d’actuació a mig i llarg termini.

Aquests treballs permetran l’elaboració, en col·laboració amb els diferents grups municipals, d’un pla integral que inclourà accions en l’àmbit social, en la relació amb el comerç estable i regular de la ciutat, i en matèria de seguretat i espai públic amb l’objectiu de trobar millors respostes a un fenomen complex i global.

 

Radiografia de les persones que es dediquen a la venda ambulant a Barcelona

Fruit de les intervencions i contactes realitzats, s’identifiquen a la ciutat diversos col·lectius dedicats a aquesta activitat:

 

 

 

 

 





Paraules clau
venda ambulant/