El districte de Sant Andreu treballarà amb les entitats socials per a afavorir la inclusió de les persones refugiades acollides a la Casa Bloc : Servei de Premsa

El districte de Sant Andreu treballarà amb les entitats socials per a afavorir la inclusió de les persones refugiades acollides a la Casa Bloc

24/03/2016

L’Ajuntament de Barcelona reforçarà les tasques per a la inclusió de les persones sol·licitants de protecció internacional que viuran properament a la Casa Bloc de Sant Andreu perquè la seva incorporació a la vida quotidiana del barri i a la ciutat sigui el més ràpida i fàcil possible.

Aquest edifici, de titularitat de la Generalitat, acollirà persones sol·licitants de protecció internacional que es troben dins del programa estatal, gestionat per les entitats socials Accem, CEAR i Creu Roja. Quan siguin a la Casa Bloc, aquestes entitats seran les encarregades de donar-los diferents serveis, com l’atenció social, mèdica, manutenció i serveis d’orientació laboral i lingüística, entre d’altres.

A aquesta tasca, l’Ajuntament de Barcelona, dins del marc del Pla “Barcelona Ciutat Refugi” ha volgut sumar-hi una treballadora social que, des d’aquest mateix mes, actuarà d’enllaç entre el Districte de Sant Andreu i les entitats gestores per facilitar la seva acollida. Aquesta persona serà el canal de comunicació entre tots els agents implicats en l’acollida d’aquestes persones.

Durant la presentació de l’equipament, aquest matí, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, també regidora de Sant Andreu, ha explicat que aquest serà un recurs que “garantirà, encara més, el dret d’aquestes persones a ser rebudes amb dignitat i afecte i el dret de les entitats, veïns i veïnes de Sant Andreu a participar-hi”.

La seva tasca està prevista que duri com mínim fins al desembre de 2016. “Per nosaltres, la millor manera d’ajudar a aquestes persones és facilitant que s’incorporin, al més aviat possible, a la quotidianitat de la ciutat i del barri, i per això els acompanyarem en la seva estada a Sant Andreu, mostrant-los els equipaments i els serveis municipals”, ha afegit Ortiz.

A través d’aquesta treballadora social, el districte contactarà també amb les entitats veïnals, culturals, centres educatius, centres de salut, oficina d’atenció al ciutadà, serveis socials, instal·lacions esportives, consorci de normalització lingüística, etc… perquè aquestes puguin oferir les seves activitats i serveis a les persones refugiades.

Al llarg de les properes setmanes, a la Casa Bloc començaran a instal·lar-se un primer grup de persones. Cal recordar que aquestes estan en situació de protecció internacional, per la qual cosa la seva privacitat és quelcom fonamental, ja no únicament com a dret sinó, en ocasions, per protegir la seva vida i la de la seva família.

 

Més recursos i més usuaris pel SAIER

Aquestes persones sol·licitants d’asil no són les primeres que rep Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, a través del SAIER, presta atenció, entre d’altres, als refugiats des de 1989. Pioner en aquest àmbit, el SAIER va atendre, a l’any 2015, 1.374 persones sol·licitants d’asil acabades d’arribar o que ja eren aquí i que s’hi van adreçar a fer diferents gestions (homologació de títols, classes de català, tràmits d’estrangeria …) o només a demanar informació.

Aquesta xifra d’atencions s’ha vist multiplicada els últims quatre anys –de 304 persones al 2012 a 1.374 al 2015–, i ha crescut especialment els dos primers mesos del 2016, on ja s’han atès 498 persones. El SAIER atén a persones refugiades que vénen de tota Catalunya. Es tracta d’un flux constant i permanent de persones que arriben a Barcelona de forma espontània, fora dels programes estatals de reubicació de refugiats.

Per això, el govern municipal estem incrementant els recursos per enfortir la xarxa d’acollida de persones refugiades. El pressupost del SAIER ha passat d’1,1 MEUR a inicis del 2015 a 1,7 MEUR aquest 2016. S’han augmentat per exemple els recursos per finançar allotjament temporal a les persones refugiades (en 376.000 euros) i per a assessorament jurídic (en 11.446 euros).

A més, s’ha començat a formalitzar convenis de col·laboració amb entitats especialitzades en refugi i en atendre persones refugiades i per això el consistori ha signat dos convenis amb ACCEM i CEAR que ascendeixen a 331.500 euros, que serviran per duplicar les places d’allotjament amb què compten a Barcelona aquestes entitats.

Durant el 2015 l’Ajuntament va atendre voluntàriament a centenars de sol·licitants d’asil en situació de vulnerabilitat –sobretot famílies ucraïneses- allotjant-los en pensions i dispositius d’emergència social mentre esperaven entrar en el Programa Estatal de Protecció Internacional gestionat per CEAR, ACCEM i Creu Roja.

 

Resposta de Rajoy

Durant la presentació d’aquest equipament, la tinenta d’alcaldia Laia Ortiz també ha fet referència a la carta de resposta del president Mariano Rajoy, en què dóna llargues a l’oferta de l’alcaldessa, Ada Colau, de reubicar a Barcelona cent refugiats d’Atenes. A la carta, el Govern estatal diu que “tindrà en compte” l’oferiment de l’Ajuntament per acollir a Barcelona cent persones refugiades que són actualment a Atenes però en el marc del programa de reubicació i reassentament a què es va comprometre l’any passat amb els seus socis europeus. Són, en total, 17.337 persones que hauria d’acollir en dos anys, de les quals només n’han arribat 18 a Espanya.

Rajoy agraeix “la generositat” de l’Ajuntament i de la ciutat de Barcelona i demana a Colau que informi al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) dels recursos per a l’acollida de què disposa l’Ajuntament “per poder ordenar de la manera més convenient possible l’acollida” dels refugiats que arribin a l’Estat.

En la carta, Rajoy afirma que ha comunicat a les autoritats d’Itàlia I de Grècia que completarà “amb caràcter immediat” la reubicació de 50 refugiats des d’Itàlia i començarà la dels 150 des de Grècia. El president espanyol recorda que l’Estat té la competència exclusiva en matèria d’asil i precisa que totes dues operacions s’hauran de dur a terme en el marc dels procediments europeus.

També anuncia que està treballant amb l‘ACNUR per iniciar el reassentament de 285 refugiats durant aquest quadrimestre. En aquest cas, es tracta de persones fugides del conflicte sirià que són actualment en els països limítrofs de la regió. L’Estat n’hauria d’haver acollit 854 durant el 2015 en el marc del Programa Nacional de Reassentament de Refugiats a Espanya.

Laia Ortiz ha denunciat el “flagrant incompliment” de l’Estat espanyol vers els drets humans de les persones refugiades i ha volgut mostrar la indignació, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, davant d’aquesta “nova mostra de manca de compromís que no comprenem, perquè de nou gira l’esquena al drama humà que estan vivint aquestes persones, tancant la possibilitat d’obrir la solidaritat entre ciutats”.

En els propers dies, tal com demana Rajoy en la seva resposta, l’Ajuntament de Barcelona farà arribar la seva disponibilitat d’acollir les persones refugiades al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) a fi de donar per completats tots els requisits perquè no hi hagi més impediments i s’acceleri aquesta acollida a Barcelona.

 

NOTA: Adjuntem carta de resposta del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.



Compartiu aquest contingut