Barcelona, Atenes, Berlín i Amsterdam impulsen la xarxa ‘Solidarity Cities’, d’ajuda mútua entre ciutats europees per a la gestió de la crisi de refugiats : Servei de Premsa

Barcelona, Atenes, Berlín i Amsterdam impulsen la xarxa ‘Solidarity Cities’, d’ajuda mútua entre ciutats europees per a la gestió de la crisi de refugiats

17/10/2016



Temps estimat de lectura: 4 minuts



Laia Ortiz presenta la iniciativa al costat de l’alcalde d’Atenes, que ha convidat a totes les ciutats europees a proposar la transferència directa de refugiats de ciutat a ciutat, una idea inspirada en l’acord entre Barcelona i Atenes, al febrer passat, que va ser vetada per l’estat espanyol

 

Barcelona s’ha sumat avui a la nova xarxa de ciutats europees, “Solidarity Cities”, que busca ajudar-se mútuament en la gestió de la crisi de refugiats. Aquesta xarxa, que s’ha presentat avui a Atenes (Grècia), està impulsada per la capital hel·lena, que aquests dies és l’amfitriona del Social Affairs Forum d’Eurocities.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha intervingut avui a la taula política del Social Affairs Forum –de la qual n’és la vici-presidenta–, i que s’ha celebrat a l’ajuntament d’Atenes (Grècia). En el desenvolupament d’aquesta taula, l’alcalde d’Atenes, Iorgos Kaminis, ha presentat aquesta nova iniciativa de ciutats solidàries, de la qual de moment en formen part, a més d’Atenes i Barcelona, les ciutats de Berlín i Amsterdam.

 

 

La xarxa ‘Solidarity Cities’ vol ser un punt l’intercanvi d’informació i coneixement sobre la situació dels refugiats que en aquests moments es troben, com a sol·licitants d’asil, a les ciutats europees. En aquesta plataforma de ciutats, els governs locals podran compartir millors pràctiques, reptes i solucions adoptades per les ciutats per a la integració d’aquestes persones.

A més d’aquest intercanvi d’informació, ‘Solidarity Cities’ vol impulsar la transferència directa de persones refugiades de ciutat a ciutat (local pledges), al marge dels reassentaments que estan duent a terme els estats. Aquesta iniciativa està inspirada en l’acord que va impulsar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb l’alcalde d’Atenes, al febrer passat, per transferir directament 100 persones refugiades d’Atenes a Barcelona, una possibilitat que finalment va ser vetada pel govern de l’estat espanyol.

L’acord entre les ciutats membres de la xarxa implicaria la possibilitat de reubicació immediata de refugiats que es troben a ciutats de Grècia i Itàlia, però també a ciutats de Turquia, moltes de les quals també formen part d’Eurocities. Les ciutats que s’oferissin com a acollidores es comprometrien també a dedicar-hi els recursos necessaris, com habitatge, escolarització dels menors, atenció social i sanitària, etc…

Laia Ortiz ha explicat avui que “des del govern municipal no deixarem d’intentar totes les vies possibles per ajudar les ciutats que acullen i complir el mandat dels nostres ciutadans, d’ajudar les persones refugiades”. “De la mateixa manera que ho està fent la societat civil, organitzant-se per actuar davant dels milers de morts a la Mediterrània, els governs locals també volem actuar en la defensa dels Drets Humans”, ha afegit.

Ortiz també ha recordat la reclamació dels municipis europeus perquè els fons europeus es destinin directament als ens locals perquè “el fet que els estats membres, com l’espanyol, neguin sistemàticament aquesta realitat, no vol dir que no s’estigui produint una arribada continuada de persones que cerquen asil a les nostres ciutats, als nostres barris, a qui volem integrar com a ciutadans de ple dret”.

Ortiz ha recordat que només aquest any, Barcelona ha atès 1.450 persones sol·licitants d’asil al Servei d’Atenció al Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER), una xifra que representa el 35% més que l’any 2015 durant el mateix període. Aquest servei municipal ha vist doblat el seu pressupost anual per a fer front a aquest increment. Alhora, des el Pla ‘Ciutat Refugi’, s’ha posat en marxa un programa d’allotjament i atenció per a les persones sol·licitants d’asil que estan a Barcelona i que s’han vist excloses del sistema estatal d’acollida.

Amb aquesta nova xarxa, els alcaldes i alcaldesses membres volen deixar palesa la importància de les ciutats a l’hora de gestionar aquesta crisi i la integració de les persones refugiades que es troben als municipis. La iniciativa de les ciutats europees també busca ser un altaveu vers la Comissió Europea perquè els governs locals puguin beneficiar-se dels fons de la Unió Europea que ara s’assignen de forma exclusiva als estats per a cada refugiat acollit, perquè aquestes puguin fer front a l’ajut inicial d’aquesta població.

La iniciativa ‘Solidarity Cities’ està oberta a totes les ciutats europees disposades a exercir un paper decisiu per fer la feina de solidaritat europea a la pràctica en l’àmbit de l’acollida i la integració dels refugiats i de cooperar directament entre sí i es basa en tres pilars:

1) L’intercanvi d’informació i coneixement sobre la situació dels refugiats: Es posarà en marxa eines d’informe d’informar periòdicament als membres de la iniciativa de les noves experiències, millors pràctiques, reptes i solucions que posen en pràctica les ciutats acollidores.

2) La promoció d’una major participació i un finançament directe per a les ciutats d’acollida i la integració davant de la Comissió Europea.

3) L’assistència tècnica i financera a les ciutats receptores: assistència a través d’experts per resoldre qüestions concretes en l’estratègia de recepció o la integració d’una ciutat.

 

Les xifres de la crisi humanitària

El Social Affairs Forum d’Eurocities ha posat sobre la taula les últimes dades sobre l’actuació dels estats davant de la pitjor crisi humanitària de persones refugiades des de la Segona Guerra Mundial, en la què més d’un milió de persones han arribat a Europa provinents de països en guerra, com Síria, Eritrea, Iraq o Afganistan, entre d’altres.

Fruit d’aquesta situació, els estats membres de la UE es van comprometre el 2015 a acollir 160.000 persones refugiades. No obstant això, fins al juliol d’aquest any, només 3.056 refugiats que es trobaven a Grècia i Itàlia –principals ports d’arribada de persones refugiades– han estat reubicats a d’altres països europeus. Després de l’acord entre els estats de la UE i Turquia de l’abril del 2016, un total de 792 persones arribades a les costes de Grècia han estat traslladades a Turquia.

A més, d’acord amb xifres de la Comissió Europea, els estats membres i Suïssa han creat només places per a acollir 9.119 persones, el que suposa aproximadament el 6% del total promès. Concretament, l’estat espanyol ha reubicat, fins al setembre d’enguany, menys de 500 refugiats dels 17.000 a què es va comprometre.



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
Atenes/ ciutat/ refugiats/ solidaritat/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina