Els 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) atenen unes 800 persones durant el seu primer mes : Servei de Premsa

Els 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) atenen unes 800 persones durant el seu primer mes

23/02/2017



Temps estimat de lectura: 4 minuts

Els PAE, posats en marxa amb una inversió anual de 2,2 milions d’euros, demostren la seva eficàcia per detectar i atendre nous casos de pobresa energètica

Els districtes de Sant Andreu i Sant Martí són els que concentren més persones ateses, un 25% de les consultes fetes en aquest període

La pressió de l’Ajuntament ha fet que les grans companyies subministradores comencin a comunicar de forma periòdica els impagaments

Fins ara s’han analitzat gairebé 4.000 casos, detectats gràcies a la recerca proactiva del consistori, i s’han evitat uns 900 talls de subministrament

 

 

Gairebé 800 persones ateses. Aquest és el balanç del primer mes de funcionament dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE), una nova eina posada en marxa el gener passat per l’Ajuntament de Barcelona amb una inversió de 2,2 milions d’euros l’any per resoldre els dubtes sobre subministraments energètics de la població i per poder millorar la detecció dels casos que corresponen a famílies vulnerables. D’entre les 800 persones ateses, al voltant d’un 65% patia pobresa energètica moderada o severa i un total de 52 situacions van requerir d’una intervenció directa i urgent a la llar. Les mesures d’assessorament previstes en els PAE no només contemplem la possibilitat d’atendre més d’una visita, sinó també el seguiment porta a porta dels afectats per comprovar in situ quina és la seva situació.

En aquest primer mes destaca especialment les atencions fetes als districtes de Sant Andreu i Sant Martí, on es concentren prop del 25% dels casos estudiats. En el global de la ciutat els PAE han permès detectar més de 150 avisos de talls i evitar-los, però també dos casos en què els talls de subministrament ja s’havien produït i, per tant, han motivat l’obertura dels respectius procediments sancionadors per l’incompliment de la llei 24/2015. Així doncs, els Punts d’Assessorament Energètic demostren la seva eficàcia per detectar i atendre nous casos de pobresa energètica i vehicular una problemàtica que, tot i que ja s’estava treballant, es fa difícil detectar sense la comunicació directa per part de les companyies subministradores. La feina dels PAE va molt més enllà i també han servit de moment per tramitar 28 peticions de Bo Social, a banda de reduir la potència contractada en algunes llars o haver tramitat canvis de titularitat en els contractes, per exemple.

“Les dades demostren l’eficàcia dels PAE per fer complir la llei i per millorar l’estalvi i l’eficiència energètica de totes les llars, però també la necessitat d’aquest servei municipal”, ha destacat en roda de premsa la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. Aquestes oficines d’informació són un “instrument potent” i permeten “reequilibrar el poder” davant d’unes companyies que han abusat de la seva situació de poder i que en moltes ocasions només han actuat quan l’Ajuntament s’ha mostrat exigent. “En el moment que hagi talls zero hi haurà sancions zero”, ha subratllat Ortiz.

De fet, els PAE van ser el resultat final d’una prova pilot prèvia feta en quatre districtes de la ciutat, que va prolongar-se cinc mesos, i que va servir l’Ajuntament per veure les repercussions d’una realitat que es calcula que afecta al voltant dels 7% dels barcelonins. Aquesta prova pilot va servir també per evidenciar que només una tercera part de les llars afectades per una situació de pobresa energètica coneixen el Bo Social i que tan sols el 17,3% en disposava, malgrat que dues de cada tres complien les característiques per ser-ne beneficiàries.

A banda d’aquesta recerca proactiva de situacions de pobresa energètica a la ciutat, i que implica l’anàlisi en detall d’uns 4.000 casos en total, l’Ajuntament de Barcelona s’ha mantingut ferm en la seva exigència a les grans subministradores perquè comuniquin mensualment quins són els clients vulnerables, tal com demana la llei. La pressió municipal ha provocat que les companyies d’energia hagin començat a fer-ho de forma periòdica, però el Govern municipal es mantindrà vigilant perquè això continuï sent així. Aquesta és la via més directa perquè els serveis socials puguin comprovar si efectivament els avisos de tall afecten a persones vulnerables i, en última instància, garantir que no es produirà el tall. Tot i que encara queda molt de camí per recórrer, les comunicacions per part de les empreses arriben després dels diferents procediments sancionadors engegats per part del consistori. El procés no ha estat simple ni senzill, i ja va iniciar-se el juliol passat. Al mes de desembre passat, i com a pas previ per reforçar la capacitat sancionadora de l’Ajuntament, l’àrea de Drets Socials va enviar dos requeriments específics a Endesa, Iberdrola, Aigües de Barcelona, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP Energia, les companyies que aglutinen el 99% dels usos domèstics a la ciutat.

Hores d’ara, la lluita contra la pobresa energètica per part de l’Ajuntament es concreta en prop de 900 talls de subministraments evitats mitjançant les respectives comunicacions de vulnerabilitat. A banda de tot això, els Serveis Jurídics del consistori han iniciat un total de 74 expedients sancionadors que es troben en diferents fases de tramitació i que poden acabar amb una sanció d’entre 3.000 i 10.000 euros per no informar els clients dels seus drets com a usuaris abans d’efectuar un tall. D’aquests 74 n’hi ha 27 casos on ja s’ha pogut comprovar aquesta presumpta vulneració de la llei 24/2015. Aquestes sancions, basades en el Codi de consum de Catalunya, segueixen un procediment en el qual les subministradores poden presentar al•legacions, tal com han fet fins ara, per a la seva posterior valoració.

 

Reforç de la detecció

Tot plegat posa sobre la taula com d’important és millorar la detecció del fenomen de la pobresa energètica, perquè la mateixa situació de vulnerabilitat fa més difícil la seva visualització. Per aquesta raó, el Govern municipal se suma a la petició que van fer dimarts passat l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i un grup de bombers de la Generalitat i l’Ajuntament perquè s’instauri un nou model que permeti quantificar millor les víctimes d’aquesta xacra quan es produeix l’incendi d’un habitatge. A la pràctica, el consistori treballa des de fa mesos de forma coordinada amb el cos de bombers i l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) per dissenyar quins indicadors poden ser senyal d’alerta de les llars que estan patint pobresa energètica i que els bombers podrien detectar en l’entrada als habitatges. A banda, l’Ajuntament també fa temps que treballa en un circuit d’atenció automàtic i àgil a través de diferents serveis municipals que poden ser detectors de pobresa energètica, per tal d’acabar d’establir una detecció eficaç i poder fer una derivació adequada.



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
pobresa energética/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina