L’Ajuntament actualitzarà els serveis socioeducatius de la ciutat per als infants d’entre 0 i 3 anys : Servei de Premsa

L’Ajuntament actualitzarà els serveis socioeducatius de la ciutat per als infants d’entre 0 i 3 anys

11/05/2017

» Divendres es posarà en marxa el procés de reflexió amb unes jornades amb desenes de professionals del sector educatiu, social, entitats i famílies de la ciutat per debatre l’educació de la petita infància

» Les jornades parteixen d’un document de propostes fet en base a les entrevistes personalitzades a 30 professionals d’alta qualificació, experts, sindicats i famílies amb coneixement de l’educació 0-3

» Les 30 persones expertes consultades destaquen que més enllà de les escoles bressol municipals com a centres educatius, cal convertir-les en el centre de referència comunitari per a les activitats sòcio-educatives per tot el que es refereix a la infància entre 0 i 3 anys

» El document de base proposa, entre d’altres iniciatives, ubicar a les escoles bressol altres serveis sòcio-educatius per a la petita infància i disminuir la rigidesa dels horaris per cobrir millor les necessitats de les famílies

 

L’Ajuntament de Barcelona inicia un debat ciutadà per analitzar com actualitzar els serveis educatius per als infants d’entre 0 i 3 anys. Això inclou repensar les escoles bressol, però també aquells serveis complementaris que han anat sorgint fruit de les necessitats socials com els espais familiars o els espais de criança, entre d’altres. Es vol donar així resposta a les demandes actuals de les famílies i ampliar les oportunitats educatives de tots els nens i nenes menors de 4 anys.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha remarcat que “a Barcelona tenim un model d’escola bressol d’excel•lència, però amb la realitat actual no dóna resposta al que el conjunt de de les famílies demana per a la franja dels 0 als 3 anys. Cal repensar com han de ser les escoles bressol del segle XXI, però també cal tenir present que la ciutat s’està organitzant buscant altres opcions diferents i que el consistori ha de donar-hi resposta”.

De la seva banda, el comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba, ha destacat l’objectiu de tot el procés “que Barcelona disposi d’una eina que ja hauria de tenir, i que és un llibre blanc que sigui referent per a l’atenció socioeducativa de l’etapa 0-6 anys, més enllà fins i tot del 0-3”.

En els darrers anys, la ciutat està vivint un increment en la diversitat de serveis demandats d’atenció a la petita infància per part de les famílies. Aprofitant aquesta evolució, el consistori inicia un procés per debatre i generar un nou model de serveis a la franja 0-3.

El punt d’arrencada per decidir com cal modificar tota aquesta oferta serà aquest divendres 12 de maig, quan començaran les primeres jornades “Impulsem petita infància: reduïm les desigualtats socials entorn la franja 0-3”, en què experts, professionals del sector, entitats i famílies, començaran el debat sobre quines són les millors opcions per atendre la petita infància de la ciutat.

Primera fase i punts clau del debat

Les jornades arriben després d’una primera fase en què s’ha realitzat 30 entrevistes personalitzades a professionals d’alta qualificació, entre ells directors/es d’EBM, educadores d’EBM, direccions de llar d’infants, representants de les administracions, educadors d’espais familiars, representants de l’associació Bressol Indignades, representants de l’associació Rosa Sensat, entitats del tercer sector, pedagogs, professors universitaris, i representants dels sindicats. A partir d’aquestes entrevistes, s’ha elaborat un document amb unes primeres propostes que seran les que ara se sotmetran a debat.

El document parla de la dificultat que comporten els horaris de pares i mares per a la conciliació familiar, i constata el reconeixement de les escoles bressol municipals com a model de referència de qualitat per a l’etapa 0-3 o la bona qualitat de les Escoles Bressol Municipals, però també la insuficiència de la xarxa d’acord amb les necessitats i demanda social dels barcelonins i barcelonines.

Davant aquestes afirmacions, el document de partida fa unes primeres propostes, que són les que ara es debatran a les jornades on participaran desenes de professionals de l’educació de petita infància.

Els 30 professionals consultats destaquen que més enllà de les escoles bressol municipals com a centres educatius, cal convertir-les en el centre de referència comunitari per a les activitats sòcio-educatives per tot el que es refereix a la infància entre 0 i 3 anys. Això suposa:

• Ubicar en aquests centres més espais familiars i serveis similars, utilitzar aquests centres per activitats infantils de cada barri, ubicar punts d’assessorament, entre ells assessorament pedagògic, a les famílies amb nens d’entre 0 i 3 anys, o complementar l’acció sòcio-educativa a la infància amb connexions amb els serveis socials i de salut.

• Establir uns horaris més flexibles i menys rígids de la escoles bressol municipals per cobrir millor les necessitats de les famílies i contribuir a l’equitat de gènere en l’accés al mercat laboral.

• Revisar el sistema de ràtios a les EBM per tal de millorar l’atenció educativa dels nens i nenes, trencar amb la rigidesa d’un nombre fixe d’infants per educadora o educador. També buscar un sistema de ràtios que permeti garantir la plena qualitat en l’atenció de nens i nenes amb necessitats especials d’educació.

• Millorar els criteris d’admissió dels infants, revisant els criteris actuals, alguns d’ells caducats, i introduir nous criteris que responguin més a la realitat social actual com tenir en compte el fet de la feina dels progenitors.

• Consolidar el sistema de tarifació social.

El document de propostes assenyala també la necessitat d’articular conjuntament l’atenció als infants menors de 3 anys i aquells que són a la franja 3-6 anys. Per això marca una sèrie de propostes en referència al conjunt de la ciutat:

• Elaborar el Projecte sòcio-educatiu en relació a la petita infància de la ciutat, donant intencionalitat educativa (transmissió de valors i coneixements) a tots els serveis i polítiques que es refereixin a la petita infància i definint el paper de les escoles bressol com a factor clau d’aquest projecte.

• Construir 10 noves escoles bressol municipals a la ciutat fins l’any 2019, amb espais que permetin incloure altres ofertes sòcio-educatives diferents a les escoles-bressol com són els espais familiars.

• Definir uns criteris comuns d’acreditació i avaluació de totes les ofertes sòcio-educatives dirigides que es facin a la ciutat, per tal de regular, entre altres qüestions, les subvencions que els hi atorguen o puguin atorgar les administracions públiques i, en especial, l’Ajuntament.

Segona fase

Entre els mesos de maig i octubre de 2017, es crearan dues línies de treball: d’una banda es configuraran tres grups focus de treball, i de l’altra, es crearà una plataforma digital on la ciutadania en general podrà enviar les seves aportacions. També es penjarà en aquesta plataforma la documentació que generin els grups de treball.

Els tres grups focus estaran formats per una quarantena d’experts i representants de famílies i entitats relacionades amb la petita infància, que concretaran les propostes referides a:

1. El model d’escoles bressol municipals
2. Com donar resposta a l’àmplia i renovada demanda social de serveis socioeducatius no escolars per a la infància 0-3
3. Articulació de la franja d’edat entre els 0 i els 6 anys

Cada grup estarà format per professionals de les escoles bressol municipals, professionals de l’educació més enllà de les escoles bressol, representants de les associacions de mares i pares de les escoles bressol, representants de les diferents entitats socials relacionades amb la petita infància, així com representants de les diferents administracions. Cada un dels grups focus mantindrà quatre reunions plenàries entre els mesos de maig i octubre de 2017.

A finals d’octubre, les dues línies de treball confluiran en un document marc que recollirà les concrecions a què s’hagi arribat durant la segona fase. També s’organitzaran unes jornades europees sobre el model educatiu per a la petita infància en la qual participaran alguns dels principals experts en educació de la petita infància del continent.

Resultats de l’Informe d’Oportunitats Educatives per a l’etapa 0-3

L’actualització del model d’atenció socioeducativa per als infants d’entre 0 i 3 anys respon també als dèficits que es constataven en l’Informe d’Oportunitats Educatives presentat ara fa un mes. Si ve la taxa d’escolarització en el primer cicle d’educació infantil s’ha incrementat notablement en els darrers deu anys, les diferències entre els districtes continuen sent notables. I hi ha aspectes en els què l’actual model no dóna resposta a les necessitats de les famílies.

L’escolarització en el primer cicle d’Educació Infantil ha passat de 32,9% d’infants entre 0 i 2 anys l’any 2006, al 42,5% l’any 2016. La major part d’aquest increment ha estat assumit per la xarxa de centres públics, que en aquest període han passat d’escolaritzar el 8,9% dels infants menors de 3 anys de la ciutat, a escolaritzar-ne el 20%. El nombre de centres públics s’ha incrementat fins a les 98 escoles bressol actuals.

Amb aquests nous centres, els districtes on més s’ha aconseguit cobrir la demanda de places d’escola bressol pública han estat Nou Barris, amb el 79%, Ciutat Vella, amb el 71%, i Horta-Guinardó, amb el 77%.

Malgrat el fort increment en el percentatge d’escolarització del primer cicle d’educació infantil, continua havent grans diferències entre els diferents districtes. La taxa més baixa d’escolarització la trobem a Ciutat Vella, amb el 26,7% de nens escolaritzats, mentre que les més altes són a Sarrià i a Les Corts, amb una taxa d’escolarització del 58%.

Entre les raons que addueixen les famílies per no escolaritzar els infants a les escoles bressol hi destaquen els criteris d’accés establerts i els preus de les escoles bressol. Això, malgrat que hi ha hagut un notable increment en les bonificacions. El curs 2015-2016, van arribar als 2.766 nens i nenes els que van tenir bonificació en les quotes.

D’altra banda, l’informe també apunta que calen més espais diferents als centres escolars d’educació infantil de primer cicle a la ciutat per als nens i nenes entre 0 i 2 anys. A l’any 2015, hi havia 8 espais familiars municipals i 73 dispositius de criança i educació d’iniciativa comunitària. Gràcia és, amb diferència, el districte amb més presència d’aquests espais (27% dels existents a la ciutat).

En aquest sentit, l’informe apunta que cal ampliar tant el nombre de places d’escola bressol com d’espais familiars municipals, que cal orientar implementar accions per fomentar la demanda d’escoles bressol o espais familiars en els entorns més desafavorits, revisar el sistema de preus públics i instaurar la tarifació social, avançar cap a un model de primera infància més integral amb una oferta més diversificada o valorar les possibilitats de suport municipal a les iniciatives socials i/o comunitàries d’educació i criança.



Compartiu aquest contingut