Servei de Premsa
19/04/2024
L’Ajuntament de Barcelona demana revertir els contractes a empreses de rehabilitació sanitària que han infringit la normativa vigent
11/07/2017
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El Servei Català de la Salut destina cada any més de 8 milions d’euros a empreses privades amb ànim de lucre que presten serveis de rehabilitació a Barcelona.
La Seguretat Social ha descobert en els últims mesos una borsa de frau en el sector i quatre districtes han aprovat mocions perquè s’estudiï la rescissió de contractes.
La comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, demana avançar en la construcció d’un model públic més eficient i amb una millor continuïtat assistencial.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha demanat al Servei Català de la Salut (CatSalut) que estudiï la viabilitat de fer una rescissió immediata dels contractes de rehabilitació atorgats a empreses privades amb ànim de lucre sancionades recentment per la Seguretat Social per irregularitats en la contractació laboral. La petició del consistori arriba després que la setmana passada els consells plenaris dels districtes de Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu aprovessin mocions en aquesta línia (en el cas de Sant Andreu va ser per la unanimitat de tots els grups), igual que l’any passat ho va fer el districte de Nou Barris, i que s’hagin recollit 5.000 signatures de veïns i veïnes que demanen el mateix. En concret, l’Ajuntament ha demanat en el si del Consorci Sanitari de Barcelona avançar en els anàlisis jurídics i en la preparació de les alternatives assistencials que permetessin deixar de renovar aquests contractes.
Els serveis de rehabilitació ambulatòria i domiciliària contractats a empreses privades amb ànim de lucre representen més de 8 milions d’euros l’any, només a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament, però, considera que hi ha diverses empreses públiques amb capacitat d’assumir aquests serveis a la ciutat, i que estaria justificat fer-ho de manera immediata en aquells casos en que existeixin empreses sancionades per pràctiques poc ètiques en la contractació de personal. Per exemple, a Sant Andreu i Nou Barris, l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya ja presten els serveis de rehabilitació ambulatòria i és només la domiciliària la que realitzen empreses externes. En el cas de Gràcia, està previst que l’Hospital de l’Esperança disposi de més espai per a rehabilitació un cop entri en funcionament el nou Centre Fòrum a partir del 2018.
“Des del 2016, arran de la publicació del nostre informe sobre privatització i de la proposició de Nou Barris, hem demanat al Consorci Sanitari començar a treballar per deixar de renovar aquests contractes i que se’n facin càrrec proveïdors públics”, ha assegurat la comissionada, Gemma Tarafa. “Som conscients que cal preparar una desprivatització d’aquesta magnitud amb el màxim rigor, però també creiem que aquestes irregularitats, la mobilització ciutadana i l’acord polític dels districtes donen peu a prioritzar i accelerar aquest procés i començar a actuar en el lots amb empreses sancionades”. En definitiva, “més enllà de treballar conjuntament en un nou model de rehabilitació sanitària, el que demanen de forma immediata és que es reverteixin els contractes en què s’ha detectat una gestió reprovable. Es tracta d’una possibilitat real i proporcionada donades les circumstàncies actuals”, ha afegit Tarafa.
La rehabilitació és una part clau per aconseguir una ràpida recuperació d’una persona malalta en patologies tan diverses com traumatismes, dolors crònics, problemes respiratoris, cardiopaties o accidents cerebrovasculars. Els processos són prescrits tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària i sociosanitària, ja sigui per fer-se en un centre concret o a nivell domiciliari. Quan aquesta atenció la duen a terme empreses no integrades a la xarxa assistencial, però, es redueix el seguiment de la prescripció feta des de l’hospital o des de l’atenció primària. El fet que siguin empreses amb ànim de lucre que presten el servei i cobren en funció del nombre de processos completats, segons recorda l’Ajuntament, facilita encara més que hi hagi incentius per reduir costos de personal i el nombre de sessions terapèutiques. Un model de col·laboració entre l’atenció primària i hospitalària del territori contribuiria a millorar la qualitat del servei i el seguiment de les persones malaltes que reben serveis de rehabilitació.
Paraules clausalut/