Barcelona, ​​Madrid, la Corunya, Santiago, Ferrol, Saragossa, Valladolid, Cadis, València, Ferrol, Osca i Terrassa es posicionen en contra de les esmenes presentades per PDeCAT i C ‘s al projecte de Llei de Contractació Pública que ataquen l’autonomia dels municipis


18/07/2017 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

Els ajuntaments de Barcelona, ​​Madrid, la Corunya, Santiago, Saragossa, Cadis, València, Ferrol, Osca i Terrassa han denunciat avui que diverses esmenes presentades pel Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) i Ciutadans (C ‘s) al projecte de Llei de Contractació Pública atempten contra l’autonomia local dels ajuntaments. En concret, posa impediments als diferents processos de municipalització que s’estan duent a terme.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello ha explicat que “aquestes esmenes constitueixen un nou atac a l’autonomia municipal. Un cop més, veiem com malgrat les seves suposades diferències irreconciliables, aquestes forces coincideixen amb el PP en la seva defensa dels grans oligopolis privats, en detriment dels serveis públics municipals i dels drets dels treballadors”. Pisarello ha destacat també que “davant aquesta iniciativa furtiva, ajuntaments de divers signe polític, però tots compromesos amb el bé comú, hem decidit alçar la veu. I reclamem als grups parlamentaris que rebutgin aquestes esmenes”.

Les esmenes presentades per aquests dos partits proposen la modificació de diverses lleis, com la Llei de Bases del Règim Local i el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial Decret Legislatiu 781/1986 del 18 d’abril amb la intenció de:

  • Fer preceptiu en els processos de remunicipalització un informe de l’òrgan competent en matèria de la defensa de la competència. Aquest informe seria d’obligatori compliment en cas de monopoli del servei.
  • Només es podrien fer aquestes internalizaciones en cas que no existissin limitacions o restriccions de tipus pressupostari en relació a l’increment del nombre d’empleats públics o de la massa salarial.
  • Fer que fos necessari modificar la relació de llocs de treball de l’empresa / administració que subroga, que els llocs que es creessin fossin de caràcter indefinit i que la seva cobertura es convoqués amb caràcter previ a la finalització dels contractes.
  • El Ministeri d’Hisenda o bé les CCAA haurien de visar les remunicipalizacions.
  • Aquesta norma tindria caràcter retroactiu.

Les esmenes, que es poden consultar al següent link: https://goo.gl/UiT5Kz, busquen afegir burocràcia als processos de municipalització. Alhora, busquen provocar que els processos quedin en mans dels organismes competents en matèria de la defensa de la competència, especialment en els casos de monopoli del servei. La incorporació dels treballadors i treballadores subrogats es farà tenint un impacte en la taxa de reposició i, per tant, consumint oferta pública, ja de per si limitada per les successives lleis generals de pressupostos de l’Estat.

Les esmenes que presenten aquests dos partits polítics busquen paralitzar els processos de internalizacions, ja que en les lleis de pressupostos contemplen sempre limitacions en l’increment de les plantilles i en la massa salarial. També pretenen obligar a convocar com indefinides places de cobertura temporal. Aquest redactat estableix el caràcter retroactiu de les mesures, això vol dir que es obligaria a refer (i previsiblement anul·lar) processos d’internalització ja finalitzats.

En definitiva, pretenen buidar de contingut l’autonomia local, quedant els municipis com delegacions administratives sense capacitat de decisió en mans de l’estat central o, com a molt, de la comunitat autonòmica. També subordinen els drets de les treballadores i treballadors, l’aplicació de la legislació laboral i el respecte als drets de la ciutadania a accedir a serveis públics de qualitat.

Per aquest motiu, els ajuntaments de Barcelona, ​​Madrid, la Corunya, Santiago, Saragossa, Cadis, València, Ferrol, Osca i Terrassa demanen que aquestes esmenes siguin retirades per mantenir l’autonomia municipal.

Aquesta nova reivindicació de l’autonomia local té lloc després que el passat 17 de maig els ajuntaments de Madrid, Barcelona, ​​València, Saragossa, Valladolid, la Corunya i Terrassa ja presentessin una declaració municipalista per denunciar les amenaces que suposava a l’autonomia local i el finançament local del llavors projecte dels pressupostos generals de l’Estat per a 2017. En aquell moment, Ajuntaments de diferent signe polític van acudir al Congrés per fer sentir la seva veu i reclamar a les forces parlamentàries que protegissin l’autonomia local.