Barcelona rep l’Home dels Nassos i els animals de l’Arca de Noè amb una festa infantil davant del mascaró de proa “El Negre de la Riba”

29/12/2017 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

Durant la festa, que tindrà lloc al carrer de Baluard, a la Barceloneta, es descobrirà la placa d’un nou “Petit paisatge”, el Negre de la Riba, en reconeixement a un símbol molt popular del barri.

 

El 31 de desembre, a partir de les 11.30 del matí, l’Home dels Nassos i els animals de l’Arca de Noè participen en una festa infantil al carrer de Baluard i la plaça del Poeta Boscà -plaça del mercat.

En aquest indret es troba el mascaró de proa conegut com El Negre de la riba, una figura molt popular a la Barceloneta, on es col·locarà una placa de “Petit paisatge” de la ciutat, a petició de l’Associació de veïns i veïnes del barri d’Ostia, amb la finalitat d’atorgar un merescut reconeixement a un espai vinculat amb la història del barri.

L’Institut ha realitzat uns treballs previs a la col·locació de la placa, consistents en el trasllat d’elements de telefonia de la façana i de dues pilones metàl·liques que enterbolien l’entorn de la peça.

L’Home dels Nassos, una tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l’any.

En la organització d’aquesta festa hi participa l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, el districte de Ciutat Vella, el Taller de Cultura i l’associació Arca de Noé.

 

El Negre de la riba, una figura amb molta història

Al carrer de Baluard, a la cantonada amb la plaça del mercat de la Barceloneta, es troba la reproducció d’una talla d’un mascaró de proa procedent d’una embarcació que feia “les amèriques” que va patir un incendi, i que va ser desballestada al port a mitjan segle XIX.

Francesc Bonjonch va comprar el vaixell per desballestar-lo per tal d’aprofitar la fusta per al seu negoci de boter. La figura del mascaró de proa la va col·locar com a reclam a la porta seu negoci, una “puda” al Moll de la Riba (una taverna humil anomenada així per la seva humitat i poca ventilació). La figura, ennegrida pel foc, tenia una certa aparença africana i va ser interpretada com un negre guineà, i ràpidament coneguda com “el negre de la Riba”. La seva popularitat va ser molt gran i també es convertí en una mena de “papus”, que servia per espantar als nens avisant-los que se’ls enduria.

Amb la reforma del moll, les pudes van tancar i la figura del “negre de la riba” va ser traslladada a diferents locals de la família del boter; més tard va anar a parar a una casa del barri del Carmel. Finalment, l’any 1934, el mascaró va ser donat al Museu Marítim de Barcelona, on es conserva l’original.

Des que va entrar a formar part de la col·lecció del museu, es van descobrir els seus trets d’indi nord-americà, iroquès, reconegut pel pentinat amb cresta, les botes de pell i el buirac creuat a l’esquena. Des del Museu Marítim es va suggerir que potser el mascaró procedís d’un bergantí- goleta anomenat Indio, construït per l’armador José Vieta a Blanes, l’any 1849. La figura va ser restaurada, de manera que va perdre el seu aspecte sinistre.

L’any 2003, amb motiu del 250 aniversari del barri de la Barceloneta, David García i Óscar Pérez, artesans de “Constructors de fantasies”, van impulsar la seva recuperació amb la recreació en fibra de vidre del mascaró de proa, que és el que actualment es troba al carrer de Baluard.

Amb el programa Petits paisatges de Barcelona, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà reconeix i senyalitza objectes i detalls quotidians que formen part de la memòria històrica dels barcelonins i els posa en valor.