L’Ajuntament es persona com a acusació popular en totes les causes obertes per les agressions de l’1 d’octubre a Barcelona : Servei de Premsa

L’Ajuntament es persona com a acusació popular en totes les causes obertes per les agressions de l’1 d’octubre a Barcelona

02/02/2018

Així ho ha comunicat al jutjat número 7 de Barcelona, on s’ha acumulat totes les actuacions processals obertes per la càrrega de la Policía Nacional a la ciutat

 

El consistori completa així el compromís que va expressar el dia següent dels fets el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, de posar tots els mitjans necessaris per atendre les persones afectades, tant des de l’àmbit jurídic com de l’assistència social i psicològica

L’Ajuntament de Barcelona ha comunicat al jutjat número 7 de Barcelona, que acumula totes les 27 causes obertes per les agressions comeses per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la ciutat l’1 d’octubre, que es persona com a acusació popular per exercir l’acció penal i civil que correspongui, realitzant les actuacions processals que convingui en defensa dels interessos municipals en tots els procediments oberts per aquests fets.

En l’escrit de compareixença els serveis jurídics del consistori demanen personar-se en el cas per la defensa dels drets humans i les llibertats públiques, considerant que els fets succeïts van causar una greu alteració de la vida ciutadana amb afectació a drets individuals i col·lectius “que disposen de tutela penal en el nostre ordenament jurídic”. Per aquest motiu, el consistori es posa a disposició per coadjuvar i ser proactiva a l’esclariment dels fets objecte d’aquesta instrucció judicial, “escatint les responsabilitats penals que puguin derivar-se”.

A més, afegeix que la càrrega policial del matí de l’1 d’octubre dins i a l’entorn de les escoles públiques de la ciutat “han tingut un ressò notori i poden afectar negativament la imatge de Barcelona en el món”. El mateix escrit demana ser acusació popular tant en els procediments oberts com en els recursos que siguin procedents en aquesta causa.

 

Suport als afectats des del primer dia

L’Ajuntament de Barcelona completa així el compromís que va expressar el dia següent dels fets el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, de posar tots els mitjans necessaris per atendre les persones afectades, tant des de l’àmbit jurídic com de l’assistència social i psicològica. Les càrregues policials d’aquell dia van deixar un miler de persones afectades a Catalunya, la meitat dels quals a Barcelona.

El Servei municipal d’atenció a les persones víctimes d’agressions policials de l’1 d’octubre es va posar en marxa la setmana següent dels fets, i va atendre gairebé 300 persones. Es va posar en marxa amb caràcter d’urgència amb l’objectiu d’oferir orientació i assessorament jurídic a les víctimes i familiars d’agressions policials, així com atenció i suport psicosocial. Durant els mesos següents es va fer també atenció grupal a les escoles afectades per identificar simptomatologia relacionada amb el trauma i donar eines d’afrontament i resiliència.

Així mateix, es va acompanyar en la interposició de la denúncia davant el Jutjat de Guàrdia de Barcelona a totes aquelles persones que no havien denunciat l’agressió policial patida i volien fer-ho o bé que havien realitzat denúncies incompletes. En la majoria de casos, però, les persones ja havien interposat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra el mateix 1 d’octubre o els dies immediatament posteriors.

 

Informe concloent

El consistori va elaborar un informe sobre els fets ocorreguts aquell dia amb la col·laboració de l’entitat de defensa dels drets humans Irídia, que va concloure que va haver-hi tractes humiliants i vexatoris a persones, com empentes reiterades per diversos agents, insults, arrossegaments estibant dels cabells o subjectant des de la zona facial o els dos casos d’agressió sexual narrats per dues de les dones ateses.

També es recollia el testimoni de 33 persones que presentaven lesions físiques lleus, consistents en la seva majoria en contusions o erosions, ocasionades per cops amb els bastons policials, puntades de peu, cops de puny, estibades de cabell, empentes o haver estat arrossegades per terra.

El document estableix que per les proves i testimonis recollits, les actuacions de la Policia Nacional i de la Guardia Civil l’1 d’octubre, malgrat estar emmarcades en l’execució d’ordres judicials per a impedir la votació al referèndum, varen suposar un ús excessiu de la força, ja que “anaven dirigides a generar pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilitzador, tant d’aquelles persones que es trobaven concentrades als col·legis electorals i als seus voltants com d’aquelles que no s’havien desplaçat als mateixos però estaven seguint les càrregues pels mitjans de comunicació”.

En els últims tres mesos, Jaume Asens ha anat a explicar les conclusions de l’informe al Parlament Europeu, a Brusel·les, a entitats internacionals de drets humans i als grups polítics del Congrés de Diputats.

L’Informe complet del servei d’atenció a les víctimes de l’1 d’octubre es pot consultar en aquest link: http://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/noticia/informe-final-del-servei-d-atencio-als-afectats-per-la-carrega-policial-de-l-1-o

 

________________________________________

Material relacionat:

> VÍDEO DE LA DECLARACIÓ: Descarregar

> ÀUDIO DE LA DECLARACIÓ: Descarregar



Compartiu aquest contingut